Classificació acadèmica
Cap universitat espanyola entre les 200 primeres del 'Rànquing de Xangai'
Les tres primeres espanyoles de la llista són la Universitat Pompeu Fabra, la de Barcelona i la de Granada
Harvard i Stanford, als Estats Units, i Cambridge, al Regne Unit, són les més ben classificades

zentauroepp39576184 file in this aug 30 2012 file photo a tour group walks170815111741 /
La Universitat Pompeu Fabra (UPF), la Universitat de Barcelona (UB) i la de Granada són algunes de les universitats estatals que apareixen en l'última edició del conegut com a 'Rànquing de Xangai', una de les classificacions acadèmiques més reconegudes a nivell mundial, acabada d'actualitzar per la Universitat Jiao Tong d'aquesta ciutat xinesa. Encara que cap d'elles apareix abans de la posició 200 de la llista.
Els primers llocs
Els cinc primers llocs entre les 500 universitats més ben considerades estan copats per les institucions acadèmiques de Harvard, Standford, Cambridge, Massachusetts Institute of Technology (MIT) i Califòrnia-Berkeley. I entre les cent primeres del rànquing n'hi ha 48 dels Estats Units i entre totes aquestes, les 500, 135. De la Xina n' hi ha 57 del rànquing i 38 del Regne Unit.
La classificació té en compte paràmetres de qualitat com nombre de publicacions en revistes internacionals de prestigi reconegut (amb especial atenció a revistes com 'Science' o 'Nature') i el nombre de cites dels treballs dels seus investigadors. També considera el nombre de premis Nobel o medalles Fields (de Matemàtiques) que imparteixen classe a les seves aules o hi han estudiat.
Les universitats estatals
El rànquing concreta la posició en la llista de les universitats des de la primera fins a la número 100. A partir d'aquesta xifra, la resta van en grups de 50 en 50 (des de la 101 fins a la 200) i de 100 en 100 (des de la 201 fins a la 500), seguint un ordre alfabètic i sense tenir en compte criteris de puntuació. Les primeres tres espanyoles apareixen en la franja de la 201 a la 300 i són la Universitat Pompeu Fabra (UPF), la Universitat de Barcelona (UB) i la de Granada.
Notícies relacionadesEntre els llocs 301 i 400 n' hi ha quatre més: l'Autònoma de Barcelona, l'Autònoma de Madrid, la Universitat Complutense de Madrid i la de Santiago de Compostel·la. Ja en la franja de la 401 a la 500, hi ha la Universitat Politècnica de València, la Jaume I, la del País Basc i la de València.
El rector de la Universitat de Barcelona (UB), Joan Elias, apunta que els resultats de la UB i de la resta de centres estatals són "positius", tenint en compte la conjuntura en què desenvolupen les universitats la seva activitat, marcada per "un infrafinançament notori, la impossibilitat d'executar polítiques de professorat que estabilitzin i renovin les plantilles i una insuficient aposta pel sistema d'educació superior". "Sense inversió i sense confiança en les nostres universitats, no podrem millorar aquests resultats. Els efectes de la crisi econòmica i dels retallades en educació s'han fet evidents", ha assegurat el rector.
- Els veïns surten de les seves ciutats a comprar roba i productes de la llar
- Els comicis del 2027 Junts aposta per prohibir als okupes l’empadronament
- Medicina La cirurgia plàstica arrasa entre els aspirants MIR
- Sentència judicial Condemnat un pare per agredir un home que havia tocat el seu fill en una piscina de Lleida
- Elecció al Vaticà L'estatunidenc Robert Francis Prevost esdevé el 267è Papa sota el nom de Lleó XIV
- Habemus Papam Qui és el nou Papa? Així és Robert Francis Prevost, elegit nou Pontífex Lleó XIV
- ENERGIA La Moncloa s’obre a retardar el tancament de les nuclears però sense carregar el rebut de la llum de 1.300 milions que ara paguen les elèctriques
- TROBADA MULTISECTORIAL Sant Isidre mostra l’essència del Solsonès
- Lleida: molt per descobrir
- temps de flors Girona, un gran jardí