Les peticions d'estrangers que busquen refugi a Barcelona es dupliquen

Els refugiats arriben i no arriben. No arriba el gruix dels que esperava Espanya en funció dels acords amb la Unió Europea, però cada dia, d’una manera o l’altra, en pastera o en avió, víctimes de la violència, l’homofòbia, la vulnerabilitat econòmica, o membres de la classe mitjana i mitjana alta als seus països d’origen, arriben estrangers que per algun motiu se n’escapen. El nombre s’incrementa i els experts auguren que la corba seguirà sent ascendent: diuen que el segle XXI serà el segle dels refugiats.

És una realitat que viu de primera mà el Servei d’Atenció a Immigrants, Emigrants i Refugiats (SAIER) de l’Ajuntament de Barcelona, que de gener a maig del 2017 ha rebut 1.917 peticions d’ajuda d’estrangers que han deixat el seu país. En tot el 2016 van ser 2.292 les persones que van trucar a aquesta porta. Si la resta d’aquest any es mantenen les xifres, les peticions s’hauran gairebé duplicat respecte al 2016. Si s’observa només el cas dels menors, dels 156 atesos el 2016 s’ha passat a 357 els primers cinc mesos d’aquest any.

VENEÇOLANS

Es tracta de persones que busquen refugi, encara que no tots són sol·licitants d’asil. Alguns ja compten amb recursos (per tenir familiars a la ciutat, per la seva condició econòmica) i altres ni el demanen perquè consideren que no tenen opcions d’aconseguir-lo. O esperen per fer-ho: tenen dos anys de termini. En el millor dels casos, veuran reconegut el seu estatus de refugiat. Per nacionalitats, com ha succeït últimament, el col·lectiu més nombrós que s’ha desplaçat a Barcelona és el dels veneçolans, amb un increment del 156% de representants d’un país marcat per la inestabilitat política.

En funció dels acords comunitaris, Espanya havia d’acollir una quota de 17.337 refugiats sirians, eritreus i afganesos. Només n’han arribat 1.304. El termini s’esgota d’aquí 100 dies i res fa preveure que es compleixi el compromís adquirit.

Dels 1.304, 128 refugiats van arribar a Catalunya: 117 a Barcelona i 11 a Lleida. Aquesta dada l’aporta el director d’Oxfam Intermón a Catalunya, Francesc Mateu, que recalca que deduir-la ha sigut complicadíssim per falta de dades oficials.

«És culpa del Govern», proclama Mateu sobre el fet que no hagin arribat els 17.000 forans. Per deixar clar que el problema no és de tipus logístic, recorda que, el 2015, 398.000 estrangers van entrar legalment a Espanya. «És una qüestió de voluntat política», subratlla, al respondre per què no s’ha complert el pla. «L’únic que se m’acut és que tinguin por de perdre eleccions. No és un problema només d’Espanya. També ha passat a França i Anglaterra. Crec que és un tema de por. Però no de por de la gent, sinó de por als resultats electorals». «El desplaçament de la població serà el repte d’aquest segle. Si no podem ocupar-nos de la punta de l’iceberg, no serem capaços de respondre a un repte seriós», adverteix.

LA FACTURA

«Hi ha un problema de percepció pública: la gent pensa que no estem fent res», afirma Ignasi Calbó, coordinador del pla Barcelona Ciutat Refugi del consistori, que retrata la paradoxa: «No estan arribant els refugiats que havien d’arribar per les quotes de reassentament, però, per un altre costat, hi ha un augment enorme de gent que demana asil».

Gairebé amb les mateixes paraules que Mateu, avisa: «El refugi és una realitat en augment i serà el gran tema del segle XXI». Entre els que recorren al SAIER, relata, igual hi pot haver una família veneçolana de classe mitjana alta o una persona que fuig de les maras centreamericanes o de la fam a l’Àfrica, i això obliga a adaptar l’atenció segons els casos.

«Ens sentim molt sols», diu Calbó sobre el paper dels ajuntaments, que acaben sent els que reben a la porta els refugiats. «Hem de parlar amb l’Estat de l’allotjament dels que arriben: ens estem deixant molts diners en pensions que hauria de pagar el Govern. Portarem la factura al ministeri». En aquests moments, diu, la figura del refugiat està present als serveis socials, quan abans passava desapercebut. 

Notícies relacionades

"No tinc intenció de tornar al meu país"

La cervesa, el vi i el pa poden contenir la clau de la longevitat

Oriol Amorós, secretari de Migracions de la Generalitat, considera «evident» que el Govern central no està disposat a complir amb l’acollida prevista. Segons la seva opinió, hi ha dues traves importants que concerneixen l’Executiu: la falta de voluntat d’acollir i l’«excessiva centralització» de la gestió. «S’hauria d’anar a un model descentralitzat, de manera que les decisions del dia a dia les prenguin els ajuntaments, coordinats per la Generalitat».

Amorós recorda que el Canadà ha acollit 40.000 sirians col·laborant amb l’ACNUR. Si Mateu apel·lava al nombre d’estrangers que arriben a Espanya per demostrar que la xifra prevista és sostenible, Amorós subratlla que cada any 100.000 persones entren i surten de Catalunya. No és una qüestió de números.