Només un 15% dels municipis catalans tenen fibra òptica

La bretxa digital afecta encara de forma significativa el territori de Catalunya. Encara que les xifres de cobertura de població de banda ampla real (ADSL de més de 30 Mbps o fibra òptica de més de 100 mbps, no els 2 Mbps que assenyala la llei de telecomunicacions com a banda ampla «servei universal») augmenten i ja inclouen el 92% dels habitants, al parlar en termes de territori cauen espectacularment i es queden en el 15% de municipis, segons les dades del Ministeri d’Indústria de mitjans del 2016, elaborades amb xifres de totes les operadores del mercat. És a dir, que de 947 municipis catalans, només 95 tenen cobertura d’almenys el 90% de fibra òptica, encara que Telefónica va prometre el febrer passat que arribaria al 100% els pròxims cinc anys.

    Actualment, les ofertes al mercat per a llars es concentren en fibra òptica d’almenys 50 Mbps (arriba fins a 300 Mbps) o ADSL de fins a 20 Mbps. Però encara hi ha zones poblades on la connexió de dades fixa és molt escassa o gairebé inexistent. I 1,5 milions de catalans no tenen accés a ample de banda (almenys ADSL de fins a 10 Mbps) que permetin serveis avançats d’internet.

INFRAESTRUCTURES DIGITALS

«La nova economia basada en les dades i la quarta revolució industrial depenen de les infraestructures digitals, i l’absència de cobertura té influència en la formació de professionals i empreses», va avisar ahir la consellera de Presidència, Neus Munté, en la presentació de l’informe Gestió i impuls de les infraestructures de telecomunicacions, del Consell de Treball, Econòmic i Social de Catalunya (CTESC), amb dades del ministeri.

    El pes en població i millor cobertura de les grans ciutats, en especial Barcelona, distorsiona l’escenari i fa que les xifres globals resultin tan positives. Per províncies, Tarragona té el 38,2% de la població coberta amb fibra òptica d’almenys 100 Mbps; Girona, el 40%, i Lleida, el 41,8%, mentre que Barcelona té el 90,4%. Si es treuen les ciutats, el panorama canvia bastant. A Girona, sense comptar la capital, només tenen cobertura de fibra òptica completa el 19,2% de la població; a Lleida, el 6,8% i a Tarragona, sense comptar la capital ni Reus, l’1,2%, és a dir, els 6.500 habitants de Constantí.

    «El 80% de la població catalana està coberta per línies d’internet fixes de més de 30 Mbps d’ample de banda, però el 20% restant viu en el 85% del territori. És a dir, que uns 720 municipis catalans no arriben als 30 Mbps», assenyala a aquest diari Mauro Soto, cap d’infraestructures del consorci Localret. Hi ha casos sagnants, com el de Malgrat de Mar (18.417 habitants), que no té fibra encara que sí ADSL al 30%, o Llinars del Vallès (9.536 habitants), on acaba d’arribar la fibra òptica, tot i que no al polígon industrial, un dels més potents de Catalunya, que funciona encara amb ADSL. «Només els donen fibra dedicada, però no connexió de fibra estàndard com la que hi ha a les cases», explica l’enginyer municipal Marià Bes.

    La raó és que les operadores de telefonia i serveis d’internet «es concentren a les zones on els resulta més rendible el desplegament», admeten fonts de Telefónica. I reclamen inversions de les administracions per arribar a altres zones amb menys població perquè els desplegaments són molt cars.

    

EMPRESES ALTERNATIVES

El CTESC denunciava ahir aquesta bretxa territorial i reclamava a les administracions públiques, en especial al Govern de la Generalitat, que inverteixin a solucionar-la i destinin més recursos a portar connexions a cases i empreses i no solament a xarxes troncals. Fins ara, la política de desplegament d’infraestructures de telecomunicacions ha anat molt lligada a la de les obres viàries i, quan es realitzen obres de millora o construcció de noves carreteres, s’hi afegeix el cablejat de fibra perquè no resulti tan costós, admeten.

Notícies relacionades

Els reptes de transitar a l'edat adulta amb un trastorn de salut mental: gairebé el 60% dels joves reconeix tenir problemes

Les pluges tornen a partir de demà i podrien ser copioses

    És el cas dels polígons industrials, que pateixen l’absència de cobertura de fibra òptica i han hagut de recórrer a empreses alternatives, que han anat proliferant i trobant una veta de mercat. És també el cas de Guifinet, constituïda com a operadora wimax, que cobreix zones com Osona, la Garrotxa, Figueres, Reus o Vilafranca del Penedès, i sobre la qual es recolzen moltes altres petites operadores locals. 

La connexió 4G, encara en desenvolupament