La Diputació de Barcelona, condemnada per la caiguda d'un ciclista per una taca d'oli

Un jutge ha condemnat a la Diputació de Barcelona a pagar una indemnització de 6.830 euros a un ciclista que va patir un accident en una carretera del terme municipal de Sant Vicenç dels Horts (Baix Llobregat) perquè a la calçada hi havia una taca d’un líquid lliscant, que podria ser oli o gasoil. El magistrat ha estimat la demanda presentada per Francisco. M. A., representat per l’advocada Liliana Villanueva, del despatx Vosseler Abogados.

El 20 de gener del 2015, Francisco M. A. circulava amb la seva bicicleta per la carretera BV-20, en el punt quilomètric 2,5, dins del terme de Sant Vicenç dels Horts, quan es va trobar enmig de la calçada «un líquid lliscant semblant al gasoil», segons relatava la denúncia. Al passar-hi per sobre, el ciclista va caure a terra, i va patir diverses ferides i seqüeles físiques.

A causa d’aquest accident, el lesionat va decidir demandar la Diputació de Barcelona per considerar que com a titular de la via no havia procedit a adoptar les mesures pertinents per eliminar la taca de gasoil, oli o «producte lliscant semblant». La falta de diligència de l’Administració va ser determinant, al seu entendre, perquè es produís l’accident. Els Mossos van comprovar l’existència d’aquell bassal a la rotonda.

La sentència dictada pel titular del Jutjat Contenciós administratiu número 11 de Barcelona, Luis García Muñoz, sosté que el règim de responsabilitat de les administracions públiques té com a element central la necessitat que en aquest supòsit existeixi un nexe causal entre la marxa i la caiguda del denunciant.

En el cas del ciclista, el cap de conservació d’infraestructures viàries va aportar un informe al procés en el qual indica l’empresa que s’encarregava del manteniment de la carretera en la data de l’accident i el protocol de tasques de conservació que havia de realitzar. El jutge, però, destaca que aquesta indicació situa l’incident «en un terreny d’incertesa», ja que la Diputació de Barcelona hauria d’haver aportat el contracte o, almenys, les clàusules concertades amb l’empresa.

LES CONDICIONS DEL PAVIMENT

Per aquesta raó, el magistrat estima que «no es van acreditar» les condicions del servei i l’existència d’una «periodicitat raonable que controli l’estat de l’espai destinat a camions, automòbils, motocicletes i  bicicletes». D’aquí ve que el jutge accepti la demanda del ciclista.

Notícies relacionades

França alerta de l’augment de la violència dels contrabandistes de tabac a la Cerdanya

La neu ja irromp en diversos punts de l’interior i prelitoral català i presagia unes cavalcades de Reis gèlides

No obstant, la resolució judicial aclareix que fins i tot la «mera» certificació de l’empresa contractista seria insuficient, ja que els serveis tècnics municipals haurien d’haver certificat la realització de les tasques de manteniment i vigilància de la carretera els dies anteriors a l’accident. Un punt que no es va donar, segons la sentència.

El jutge, que ha valorat les lesions i seqüeles patides a partir dels dies que el denunciant va estar incapacitat, assenyala que les proves per procedir a l’absolució de la Diputació les hauria d’haver aportat el mateix organisme.