"Una gran tristesa ens devora. No hi ha dies bons"

«El juny de l’any 2015 van reunir tots els familiars a París, on el fiscal Brice Robin va exposar el resultat de les investigacions portades a terme fins al moment. Ens va dir que el copilot no hauria d’haver estat mai assegut en el centre de comandament, que el sistema havia fallat i que lluitaria per poder aclarir tota la veritat. Va exposar un treball fet amb tota professionalitat i ens va comentar que arribaria fins al fons de la qüestió. Ens va donar molta esperança, però el juliol del 2016 van canviar el seu destí. ¿Per què…? Confiem que la justícia francesa seguirà l’altíssim llistó marcat per Robin».

Qui parla és el gironí Narcís Motgé Surroca. El seu fill Jordi, brillant enginyer de 37 anys, va morir «assassinat» en el fatídic vol GWI 9525, juntament amb 148 companys més, passatgers i tripulants. Narcís forma part d’un grup de famílies que lluiten i continuaran «lluitant fins al final, perquè s’imposi la veritat, s’assumeixin responsabilitats i que una cosa així no pugui tornar a passar».

El temps transcorregut no ha atenuat el seu dolor. «Estem malament, molt malament. Una gran tristesa ens devora. Hi ha dies menys dolents. El que no hi ha són dies bons. La meva dona mira sovint el rellotge a les 10 (el moment de l’embarcament) i recorda els moments viscuts pel Jordi. És terrible. Teníem una vida fins al 24 de març de 2015 i una altra a partir d’aquell dia», explica sense embuts.

Un any abans de la tragèdia, el Jordi havia sigut nomenat responsable d’energies alternatives (eòlica i fotovoltaica) de la multinacional  Weidmuller. I aquell dia es desplaçava de Barcelona a Alemanya amb dos companys de l’empresa: l’Arnau i el Toni. «Tenien un futur molt brillant i prometedor. El dissabte següent havíem de decidir el dia del casament del Jordi i la Gemma, ja tenien els preparatius molt avançats», recorda Narcís.

Notícies relacionades

Dos anys després de Germanwings encara no hi ha mesures de control als pilots

Un de cada sis avis pateix maltractaments: «Visc amb por, el meu fill l’emprèn contra mi quan pateix una crisi»

Entre les moltes coses que compartia amb el Jordi hi havia la seva afició pels avions. A casa tenen un simulador de vols i diversos avions d’aeromodelisme. «Tenia una gran habilitat per controlar el simulador. Li vaig arribar a dir que s’havia equivocat de professió, que hauria d’haver sigut pilot», rememora.

El Narcís va exercir durant anys com a director tècnic del parc de la Devesa de Girona. La tarda anterior a la tragèdia hi va estar passejant amb l’aleshores alcalde de Girona, Carles Puigdemont. «Li vaig explicar el Pla Director sobre els plàtans de la Devesa, que estàvem elaborant, i del qual el Jordi havia fet el programa informàtic. Desgraciadament, el programa es va quedar, amb ell, als Alps. El tenia al seu ordinador».