Els ajuntaments prioritzen el preu a la qualitat dels serveis per a les persones

Els principals ajuntaments de Catalunya prioritzen els criteris econòmics a la qualitat  en la contractació de serveis per a les persones, el que posa en situació de desavantatge a les entitats del tercer sector especialitzades en aquest tipus de treballs socials.

Aquesta és la conclusió d'un estudi que ha presentat aquest dimarts la Taula del Tercer Sector Social de Catalunya en el qual s'han analitzat 113 contractes adjudicats l'any passat pels ajuntaments de Barcelona, Tarragona, Lleida, Girona, L'Hospitalet de Llobregat, Sabadell, Terrassa i Badalona.

L'estudi, titulat 'La qualitat de la contractació pública en l'àmbit dels serveis a les persones. Una anàlisi dels vuit principals ajuntaments de Catalunya' i elaborat per l'Institut d'Estudis Regionals i Metropolitans de Barcelona, constata que "els plecs solen afavorir a les empreses mercantils, que s'enduen la major part de les adjudicacions".

L'informe mostra les característiques de la contractació pública duta a terme pels vuit ajuntaments, relativa a les adjudicacions dels serveis d'atenció a les persones, com la gestió de serveis de menjador, atenció domiciliària, guarderies o serveis d'inserció laboral. 

Aquest 90% dels contractes sense mínim de qualitat representen el 13,4% dels contractes a la capital catalana, mentre que no s'ha trobat cap referència de qualitat en cap dels altres municipis analitzats.

EL PREU, DETERMINANT

L'informe recull que els ajuntaments dels vuit municipis més poblats de Catalunya, prioritzen els criteris econòmics a la qualitat dels serveis en els contractes, és més, en un 64,2% dels contractes preval el criteri econòmic, en el que el preu és el factor més determinant, en detriment d'un 34,7% dels criteris tècnics que determinen la qualitat del servei.

La mesa ha assenyalat que a Barcelona només el 17,9% dels contractes tenen fórmules equilibrades, mentre que el 65,7% prioritza les fórmules que penalitzen les ofertes a les més avantatjoses econòmicament.

Segons el president de la mesa, Oriol Illa, aquesta situació es dóna perquè a Catalunya el 60% dels ingressos del tercer sector social són d'origen públic i només el 25% prové de concerts i contribucions, mentre que el 75% provenen de convenis.

El 45% dels contractes no recullen la qualitat com a criteri definit específicament, i menys encara la innovació, que només s'ha trobat en el 20% dels contractes de l'Ajuntament de Barcelona, el que suposa un de cada sis, i cap rastre en els altres municipis.

Notícies relacionades

Catalunya encarrega radiografiar 300 arbres monumentals per conèixer el seu estat de salut

Andrea Ferrari, la veu de les famílies en el funeral de la dana: «Vaig acceptar parlar per les víctimes perquè és el que la meva mare hagués volgut»

Illa assegura que l'única manera de competir en igualtat de condicions és que els contractes socials els gestionin competidors socials, ja que actualment són les empreses amb fins lucratius els que adquireixen la major part d'adjudicacions (el 60%) respecte a les empreses del tercer sector (el 40%).

"Fa falta una contractació de qualitat", ha reivindicat Illa, "en la qual s'incloguin clàusules d'equitat, de gènere i mediambientals", i també ha reclamat que s'inclogui l'IVA en la totalitat dels contractes, ja que pot resultar "desavantatjós" per a les empreses socials quan competeixen amb empreses mercantils.