03 juny 2020

Anar al contingut

Viatge a la Internet Fosca

Part de la xarxa inaccessible per als buscadors amaga activitats il·legals

Les drogues són el producte més ofert però el porno infantil és el més buscat

Carmen Jané

Internet és un món, un cibermón, i com tots també té les seves zones fosques. Webs que s’amaguen dels grans vigilants de la xarxa, que són els buscadors (Google, Bing) que pretenen que tot ho saben. Però hi ha pàgines que ningú ha posat mai sota els focus, com les intranets, les pàgines descartades o els fòrums sota registre. Són la deep web. I dins d’aquesta, hi ha una part més amagada. És la dark web, la internet fosca, segons els puristes, en  què hi ha de tot, la majoria il·legal.
    Com en els carrers dels mals barris, per endinsar-se en la internet fosca és millor anar acompanyat. El nostre amfitrió serà Carles Mateu, professor de xarxes i seguretat a la Universitat de Lleida i tot un veterà de les xarxes que defensa la part activista d’internet en pro dels drets civils. «Internet és com un gran iceberg del qual només veiem una petita part. De la part oculta –que són intranets, arxius, pàgines o fòrums sota registre…–, una part encara més petita està conscientment oculta sota encriptació».
    Per accedir-hi s’ha d’usar un navegador especial. Des de l’ordinador, Tor Browser Bundle, que es descarrega de la seva pàgina. El gran problema de la internet fosca és que s’ha de saber a on es vol anar, perquè no hi ha ni pàgina d’inici ni googles que valguin. I saber anglès. La internet fosca en castellà és curta i la catalana a penes existeix. 
    A més, els buscadors que funcionen, com Duckduckgo, indexen molt poques pàgines i no totes estan actives, sinó que apareixen i desapareixen amb certa freqüència. Mateu proposa començar per Ahmia, un buscador finlandès que té versió .fi i versió .onion (la de la dark web) per buscar Tor Wiki, un directori mantingut pels propis usuaris que ordena per categories.
    L’opció és tan popular que molts han optat per repetir la mateixa pàgina en diversos servidors. ¿Quina és la bona? La que en la majoria d’enllaços hi apareix la paraula SCAM (estafa en anglès), una advertència que els replicadores s’afanyen a canviar per VERIFIED (comprovada) per animar els futurs incauts. 

ADRECES IMPOSSIBLES / «El nivell de frau és impressionant. Hi ha molt d’engany, i és molt fàcil per l’anonimat i perquè les adreces són impossibles de recordar», adverteix Mateu. Combinacions de lletres i números acabades en .onion que s’han de copiar en un document extern o a Favorits. L’equivalent, a la internet real, a apuntar contrasenyes en un paper.
    El primer que s’ofereixen són els mercats. A Grams, un dels més populars, la paraula suggerida ja és «cànnabis». A partir d’aquí, tota una oferta de farmàcia il·legal (cocaïna, metamfetamina…) a cop de buscador. I que el material o l’oferta siguin autèntics depèn de la confiança.
     L’humor hacker apareix aviat. Sota l’epígraf «Serveis financers» figuren pàgines que anuncien targetes de crèdit robades, bitllets falsos, canvis de divises a bitcoins, informació per jugar a borsa i targetes de regal de Visa, Amazon o eBay falsificades. La majoria estan marcades com a estafes.
    D’aquí es pot saltar a pàgines que venen codis per a suposades apostes esportives, tràfic d’armes (una pistola pot costar 600 euros i les bales s’ofereixen per 40), documents oficials (passaports, carnets de conduir, visats...), objectes d’electrònica com mòbils o tauletes de sospitosa procedència, targetes SIM reactivades o fins i tot cigarrets. Alguns fins i tot detallen a quins països ho poden enviar. L’adreça del remitent, òbviament, no apareixerà mai.
    La internet fosca també és un tauler d’anuncis de serveis personals. A Rent-a-hacker, un suposat informàtic «amb 20 anys d’experiència» s’ofereix per usurpar el Facebook d’algú per 200 euros (en bitcoins) entre un catàleg d’opcions que inclou «robatori de correus», atacs a webs o «arruïnar persones», amb el doble sentit de deixar sense diners o sense reputació. En aquest últim, una banda que promet pallisses per 700 euros en bitcoins. «Això són clarament estafes. Perquè si no ho fan, a veure a qui reclama», ironitza Mateu.
    «A la dark web hi pul·lulen hackers, delinqüents i policies, a veure què enxampen», explica. Fins i tot Europol dona formació als seus agents sobre el tema i l’FBI va arribar a utilitzar malware per localitzar Eric Eoin Marques, el propietari de Silk Road, a Irlanda, des d’on gestionava la pàgina de venda de drogues. Fonts policials, no obstant, recorden que per poder provar un delicte a la internet fosca seria necessari, a vegades, cometre’n un altre, perquè cada vegada més pàgines demanen no ja la recomanació d’altres usuaris registrats per poder-hi entrar, sinó números de targetes robades o claus.
    «Els fòrums cada vegada estan més estrictes i hi ha més desconfiança, perquè hi ha molta policia infiltrada i a més estan coordinats entre ells», explica Mateu.

PORNOGRAFIA INFANTIL / Segons un estudi de la Global Comission of Internet Governance, un think tank dirigit per l’ex primer ministre suec Carl Bildt, la majoria de les pàgines de la internet oculta versen sobre drogues. El 2015, van estimar que era el 16% d’un suposat total de webs que ningú sap quantificar. I que la majoria de les recerques (80%, deien) eren sobre pornografia infantil.  
    La Hidden Wiki també llista algunes (poques) pàgines de porno, botigues de nines de silicona o fòrums sobre sexualitat. La majoria de pàgines adverteixen que no permeten «CP» (les sigles en anglès de pornografia infantil). «Els pederastes no són benvinguts a la dark web i hi ha voluntat de treure’ls d’allà al mig. Aquí es pot fer de tot, però hi ha coses que no», adverteix Mateu.
    El recent esborrament de pàgines a Freedom Hosting 2, reivindicat per un grup que es va autovincular a Anonymous, és prova d’això. El col·lectiu hacker no vol aquesta classe de personatges en el que consideren els seus dominis. El hosting tornava a estar operatiu aquest dimecres.