"Són sang de la meva sang"

Dionisio Xabier Formosa acaba d’estrenar paternitat i maternitat. Tot junt. I també una nova vida, perquè fa cinc mesos que és el pare de dues bessones: Carmen Guadalupe i Ximena Begoña que, gustosament, li han revolucionat la intendència diària i la seva tranquil·la vida d’home solter. La família s’hi ha implicat de valent: l’àvia paterna i la tieta li donen un cop de mà i es mostren entusiasmades des del principi fins al final. També té ajuda externa.

Aquest empresari «anhelava tenir una família», afirma. Les criatures, «unes nenes molt somrients», diu embadalit, van néixer a Mèxic, a Tabasco, l’únic estat que permet la gestació subrogada.

Sempre havia somiat ser pare, un somni recurrent que circumstàncies familiars van anar endarrerint fins que a finals de l’any passat el va poder fer realitat. Des que va iniciar el procés fins que va tenir les seves filles en braços ha passat un any.

Dionisio es debatia entre dos sentiments: l’adopció i la gestació per substitució. Els va posar tots dos en una balança i es va inclinar pel segon. Va descartar l’adopció per les dificultats existents per a algú que ha passat la quarantena.

En el cas de Dionisio també va pesar la genètica: «Són sang de la meva sang. Tenen els meus gens». De fet la Carmen és «gairebé, gairebé una fotocòpia meva». «La forma de la cara i el crani són similars i té un caràcter més semblant a mi que la seva germana Ximena», assenyala.

Llàgrimes d’alegria

Llàgrimes d’alegriaAquest empresari resident a Madrid ha ajustat horaris laborals per banyar les seves filles i comprovar que, sovint, els somnis que es persegueixen, com en el seu cas el de ser pare, es compleixen. «La meva prioritat són elles, la meva vida gira al seu voltant. Estic en un moment especial i el vull disfrutar intensament», afegeix.

Dionisio es queda en silenci quan se li pregunta què va sentir el setembre passat al veure, tocar i bressolar la Carmen i la Ximena. «No hi ha paraules», acaba dient. «Va ser una alegria immensa, un sentiment molt gran i hi va haver moltes llàgrimes», continua imparable.

Notícies relacionades

La gestació subrogada comença a sortir dels llimbs legals

Trànsit vol feminitzar els hàbits dels conductors

Formosa no té parella des de fa sis anys i aclareix: «En el meu cas la decisió de ser pare està per sobre de la de tenir parella». Tira per terra un dels interrogants que planen, massa sovint, quan es parla de gestació subrogada ¿Què passa quan la dona no vol renunciar al nadó que ha portat al ventre? Formosa aclareix: «Jurídicament no és possible perquè es firma un contracte, i a més a més l’òvul és d’una donant, no és de la gestant».

Dionisio manté una excel·lent relació amb la persona que va gestar les seves filles: «Estem en contacte i segueix puntualment l’evolució de les nenes», apunta. El pare de les nenes, a més de Mèxic, va estudiar les opcions dels EUA i el Canadà, però es va inclinar pel primer país. «He viscut a Mèxic, hi tinc amics i sento una atracció especial pel lloc», conclou.