Hipotecats per pisos en ruïnes

Dit en poques paraules: un bloc de Tarragona està a punt de desplomar-se i les cinc famílies que l’habitaven han hagut de marxar-ne precipitadament. El número 14 del carrer Disset de Bonavista –un barri obrer nascut amb la petroquímica– es va començar a esquerdar l’estiu passat. Dóna a un solar buit i en un altre bloc de la mateixa illa també han començat a aparèixer fissures al pati.

«L’ajuntament ens va dir que era per un moviment de terres. Ara ho nega», explica Carme Castillo, presidenta de la comunitat de veïns. Ella va comprar el pis nou a un constructor particular del barri, on  abunden cases fetes pels mateixos propietaris. Enmig del caos, encara se sent una mica afortunada perquè ja tenia l’immoble pagat. Ara, la finca on vivia està apuntalada i amb els accessos tapiats.

Però tres famílies més, en canvi, paguen una hipoteca per un pis que és una ruïna, literalment. Teresa Pérez el va comprar fa 14 anys a una veïna. Va desemborsar 146.000 euros en plena bombolla immobiliària. Li queden 11 anys d’hipoteca, i vol pagar-la, «però en un altre pis», afirma. «En aquest no es pot viure», explica. Al veure les esquerdes, van anar al banc a demanar una ampliació per pagar la reparació, però els van dir que no. Ara,

el seu objectiu és aconseguir «un lloguer social».

ALLOTJAMENT TEMPORAL

Una de les famílies s’ha allotjat a casa d’uns familiars. Les quatre restants estan temporalment en un hotel, sufragat pel consistori. A Pérez li donaran un pis d’emergència social de dues habitacions al centre. A casa són quatre i la seva filla de 9 anys va al col·legi a Bonavista. L’horari laboral, l’escolar i el de l’autobús orbiten en galàxies diferents.

El primer és aconseguir una beca de menjador que, en teoria, ja està concedida. «Ja no sabem què creure’ns, tampoc hi ha pisos per a tots i ens havien dit que sí», lamenta Pérez. La paperassa serà una altra odissea. «Vaig salvar la roba de les nenes i del meu marit, la meva no sé ni on és, com per buscar ara documents», afirma.

Com qui diu, han marxat amb el que duien i poca cosa més. La majoria de les seves pertinences segueixen a les cases. Toñi Pacheco, una altra afectada, ha mirat preus de trasters al mateix barri, però li demanaven 300 euros al mes. «Impossible, no hi arribem», sentencia. Almenys, confien que ni els okupes s’atreviran a ficar-s’hi. La PAH els ha ofert suport. «En això estem, mirant com arreglar-ho perquè, sincerament, a casa no podem pagar un lloguer i una hipoteca per un pis que és una ruïna».

Notícies relacionades

Un bomber va ajudar a portar-la al món i 22 anys després va recórrer 1.000 quilòmetres per veure-la graduar-se: «Tenim un vincle molt especial»

Jonathan Andic afirma que els missatges sobre «matar el padre» són «metafòrics» i formen part d’una teràpia familiar

L’últim pas serà denunciar l’administrador per haver-los ocultat, diuen els veïns, l’informe d’un arquitecte quan van aparèixer les primeres esquerdes. L’ajuntament «també ho sabia des de l’estiu passat, però hem hagut d’arribar fins aquí perquè ens facin cas», sentencia la presidenta.

Entre adults i criatures, són 16 persones que no saben encara on seran per Cap d’Any. Es creuen a mitges la promesa municipal que, abans de Nadal, tots tindran pis.