Viure amb por

Més de 6.000 dones catalanes han anat entre el gener i el juliol a una comissaria dels Mossos d’Esquadra per denunciar agressions físiques o psicològiques perpetrades per marits o nòvios. Des de l’1 de gener, cinc han mort a mans de les seves exparelles a Catalunya. Aquestes són les dades policials de la violència masclista que consten a les estadístiques policials. Però no hi són tots els casos. 

El calvari que pateix la Carmen, la dona que ha assegurat a aquest diari que viu espantada per l’assetjament a què la sotmet la seva exparella, no es considera violència masclista perquè ni va conviure ni es va casar ni va tenir fills amb ell. No obstant, després de trencar amb aquest home, va passar el mateix tràngol que pateixen moltes dones assetjades per maltractadors que potser no les han pegat mai, però que les obliguen a viure tement el dia en què puguin arribar a fer-ho. 

POR SOTA LA PELL

Quan s’acaba una relació en què un home les maltracta, moltes dones s’han d’endinsar en una nova vida en què la por no desapareix. Només canvia d’intensitat. Perquè ja no viuen amb els seus agressors, però conviuen amb la seva amenaça.

Montserrat Bravo i Alba Alfageme, dues psicòlogues expertes en violència masclista, adverteixen que es tracta d’una situació molt dura per a la víctima. Sotmet l’organisme de la dona a un estat d’«alerta permanent» que pot generar «quadros d’ansietat, sensació contínua d’amenaça, estat d’hipervigilància o alteració del son», enumera Bravo. Unes seqüeles que fan que sentin que «no controlen la seva vida» perquè se saben «exposades a un risc» durant les 24 hores del dia, afegeix Alfageme.

Més enllà del que es manifesta físicament, una experiència tan traumàtica genera sovint que a aquestes dones ja no els resulta senzill «entaular noves relacions sentimentals amb un altre home».

L’assetjament psicològic, encara que no vagi acompanyat d’agressions físiques, és el que acaba deixant conseqüències «més profundes», manté Alfageme. A llarg termini, avisen aquestes dues especialistes, patir de manera sostinguda un estat d’alteració nerviosa pot acabar provocant greus danys a la salut. 

L’ASSETJAMENT

Condemnar una dona a viure en aquest estat d’ansietat és un tipus «de violència masclista», coincideixen totes dues, que no resulta senzill d’acreditar en un judici. Per aconseguir-ho, s’hauria de valorar detalladament «tota l’amalgama de perjudicis» que ocasionen a la dona i que, aïlladament, «desvirtuen la comprensió del delicte», reclama Alfageme. Quan el sistema judicial «no recolza» les dones que denuncien aquests turments, les seqüeles «poden augmentar i prolongar-se», subratlla Bravo.

Al diccionari, assetjar significa «perseguir, sense treva ni repòs, una persona». Amb l’última reforma del Codi Penal, vigent des de l’1 de juliol del 2015, es considera un delicte de coaccions el fet d’alterar greument el desenvolupament quotidià d’una persona quan se la «vigila o persegueix».

ESPANTADES I DESPROTEGIDES

La majoria de les dones que viuen amb por a les seves exparelles no tenen mesures de protecció policial. Això suposa, a ulls d’Alfageme, una incoherència ja que «tota la feina de prevenció» que fan treballadors com ella s’encamina a aconseguir que les víctimes, especialment les més joves, «estiguin atentes als primers senyals» que anticipen que la relació podria «acabar sent violenta». 

Ester García, advocada especialitzada en violència masclista, explica que a Catalunya es dicten «molt poques ordres de protecció» per a dones que denuncien situacions d’assetjament. Ho relaciona en part amb el fet que actualment el sistema judicial ho decideix en «15 minuts». Aquest és el temps que, com a màxim, dura la seva declaració. En aquest interval se la juga. «El problema», avança la lletrada, és que, «sense l’assessorament adequat», difícilment el magistrat concedirà cap mesura.

DECISIÓ JUDICIAL

Expressions com «em sento en risc» o «tinc por» són valoracions «sinceres» però «subjectives» que no justifiquen una ordre d’allunyament del maltractador o una patrulla policial al costat de la porta del seu domicili. El jutge que ha de prendre aquesta decisió sí que té en compte indicadors com la proximitat de la residència de l’home, si té feina o està a l’atur, si consumeix --o ha consumit-- drogues o si té antecedents penals.

Notícies relacionades

Carmen, assetjada: "Sé que em farà mal"

Arxivada la causa contra una residència on van morir de covid 50 avis

L’advocada critica que es recorri als judicis ràpids per resoldre aquestes causes. Demostrar situacions de violència «sostinguda» requereix temps perquè és necessari comprovar les trucades telefòniques, rastrejar ordinadors o valorar els danys psicològics que ha pogut patir la víctima.

Per protegir les dones que viuen amb por, remarquen aquestes professionals, el primer és entendre que, sense importar la classe de relació que els vinculi, el fet que un home les assetgi les converteix en víctimes de violència masclista. La Comissió d’Igualtat del Congrés ha aprovat recentment una moció en aquest sentit. Perquè concebre una agressió d’un home a una dona com a violència de gènere endureix les penes i facilita que es prenguin mesures de protecció.