Escola pública rica, escola pública pobra

Hi ha escoles públiques a Catalunya que fan pagar a les famílies dels seus alumnes per activitats que es fan fora de l’horari escolar però que tenen caràcter pràcticament obligatori. O que pressionen, a través dels nens, perquè els pares abonin quotes de material i d’excursions i sortides escolars, perquè si no es paguen l’alumne en queda exclòs. Són col·legis, tots ells de titularitat pública (no estem parlant ara de l’escola concertada), que han arribat a demanar a l’ampa –i per tant a les famílies– que els ajudin a finançar activitats que es fan en horari de classe, per exemple en Anglès, o a adquirir mobiliari i tecnologia.

Totes les aquí descrites són situacions que han arribat en forma de queixa al Síndic de Greuges de Catalunya, Rafael Ribó, i que han sigut incloses en un informe, que s’entregarà al Parlament, alertant sobre l’aparició d’una nova modalitat de segregació escolar: la que s’està produint entre escoles públiques per raons econòmiques. Es dóna la circumstància que, en molts casos, els centres educatius amb menys alumnes estrangers o amb menys estudiants beneficiaris de beca de menjador són al mateix temps escoles que han apostat per «projectes pedagògics singulars», com el treball per projectes, l’educació viva i activa o l’aprenentatge per espais i tallers.

Així, per exemple, l’estudi del Síndic constata, amb dades corresponents a la preinscripció d’aquest curs 2016-2017, que hi ha col·legis públics a Barcelona, dels coneguts com a innovadors, que només tenen un 10% d’alumnes estrangers, quan altres centres situats al mateix barri de la ciutat (i pròxims al primer) tenen més del 25% de població escolar immigrant. Si es té en compte el nombre de beques de menjador (indicador de la pobresa infantil) que reben els estudiants d’aquestes escoles, les diferències arriben a ser de fins a 11 punts. 

  

MESURES DE COMPENSACIÓ

«Si l’Administració no adopta mesures amb una certa immediatesa, Catalunya pot acabar tenint una triple xarxa educativa», adverteix Ribó. Entre altres actuacions, recomana el Síndic, «s’haurien de desenvolupar més polítiques de discriminació positiva per als centres més desafavorits». Arribat el cas, Ribó arriba a aconsellar el tancament dels col·legis més guetitzats, si no és possible revertir la situació.

En concret, la triple xarxa de què parla el nou informe sobre segregació escolar del Síndic (el juliol passat en va presentar una primera part, més quantitativa) distingeix, en primer lloc, les escoles que són capaces d’atraure els fills de les classes socials més afavorides i amb més capital cultural, a través de projectes educatius innovadors, centres que acostumen a tenir equips docents ben cohesionats i amb un lideratge fort de l’equip directiu.

També hi ha les que Ribó denomina escoles heterogènies, que ningú rebutja però que tampoc tenen una gran demanda per part de les famílies, i finalment les escoles que es queden amb l’alumnat més desafavorit i amb projectes educatius estigmatitzats.

La distinció va més enllà de la titularitat del centre, ja que en tots els casos, inclòs l’últim, es poden trobar situacions tant de col·legis públics com concertats. Un dels principals factors de segregació, insisteix Ribó, «són els costos d’escolarització que han de sufragar les famílies», una cosa que ja no és exclusiva dels privats, tot i que aquests segueixen sent els que acumulen més queixes davant el Síndic.

"Les quotes que apliquen algunes escoles públiques es fan a l'empara de l'autonomia de centre, és a dir, de la potestat que les atorga la llei per organitzar-se i decidir el seu projecte educatiu, però això no deuria justificar pràctiques com les que han denunciat les famílies afectades", subratlla Maria Jesús Larios, adjunta del Síndic per a la infància. 

L'APORTACIÓ DE LES FAMÍLIES CREIX

Notícies relacionades

La pena de mort s’allunya del cas Daniel Sancho

Educació fomentarà les mates manipulatives i l’oralitat

La mateixa alerta la va llançar ja fa uns mesos l’organització Save the Children, que va evidenciar com el pressupost que els pares d’alumnes catalans destinen a educació ha augmentat un 19% des de l’inici de la crisi, mentre les aportacions públiques van caure un 11%.

¿Com es pot evitar aquesta tendència? D’entrada, garantint un finançament públic a totes les escoles d’acord amb les seves necessitats. «En l’actualitat, existeix gairebé una linealitat en la distribució de fons entre les escoles públiques i, tot i que s’han pres mesures sobre això, encara hi ha molt de camí per avançar», assenyala Bernat Albaigés, membre de l’equip d’assessors i tècnics de l’oficina del Síndic.