Quan es té por als fills

La violència filioparental va afectar l’any passat entre el 7% i el 10% de les famílies espanyoles. La dada la va facilitar ahir Jordi Royo, cofundador de la Societat Espanyola per a l’Estudi de la Violència Filioparental i director clínic de l’entitat Amalgama-7, durant la presentació a Barcelona de les dades preliminars d’un estudi sobre trastorns de conducta en joves i adolescents. Aquest informe es difondrà en la jornada Adolescents amb trastorns de conducta: malalts o mal educats?, organitzada per Amalgama-7 i la Fundació Portal.

Les alarmes s’han disparat, ja que el nombre de denúncies per comportaments agressius dels adolescents que han arribat a la Fiscalia General de l’Estat ha passat de 2.000 l’any 2006 a més de 5.000 el 2014, última dada difosa. Aquest nombre, tot i això, és testimonial, perquè s’intueix que la realitat és més dura. «El maltractament s’està disparant de forma exponencial», puntualitza Royo.

Els experts calculen que només el 10% dels pares presenta una denúncia i es tracta únicament dels casos en què ja no se suporta més la situació. Royo argumenta el perquè d’aquest percentatge tan baix: «Els progenitors no volen criminalitzar els fills».

Malgrat això, aquest psicòleg clínic assegura que és recomanable presentar la denúncia perquè, a vegades, és l’única manera de fer un diagnòstic a l’agressor i començar a aplicar una teràpia. Però no sempre els pares ho tenen fàcil per presentar-la perquè «cal que l’agressió sigui molt greu i, a més, els protocols dels diferents cossos policials no estan equiparats», apunta Royo.

INSULTS I DISCUSSIONS

Els maltractaments dels adolescents a la llar familiar no només consisteixen en agressions físiques i verbals. «També hi ha violència psicològica, insults, respostes inadequades, actituds fatxendes, desobediències reiterades…», aclareix l’expert. Aquests adolescents tenen dificultats per acceptar normes i límits, són impulsius, professen la cultura de la immediatesa (tot ho volen a l’instant), abusen de les noves tecnologies, consumeixen substàncies tòxiques, tenen el son i els hàbits alimentaris poc regularitzats i presenten quadros d’ansietat.

Amalgama-7 cada vegada atén més adolescents amb aquests comportaments. Segons la freqüència i la intensitat dels símptomes, aquests joves evolucionaran cap a situacions de conflicte en els àmbits familiar, escolar i social.

QÜESTIONARI

Notícies relacionades

Les platges catalanes sumen vuit ofegats aquest estiu i segueixen sense una regulació comuna de mínims de seguretat

El poble de cinema a 40 minuts de Girona on van rodar 'Joc de Trons'

Els pares, reconeixen els experts, acaben patint la síndrome d’Estocolm. El pitjor de tot és que la família «s’acaba adaptant a aquests comportaments agressius», assenyalen. El director clínic d’Amalgama-7 afirma que als pares que arriben a l’entitat el primer que fan és passar-los un qüestionari en què se’ls pregunta: «¿Té por quan arriba a casa?, ¿Costa parlar amb el seu fill ?» La família tendeix a tapar l’actitud dels nanos i els disculpen amb frases com «no sempre es comporta així, a vegades fins i tot baixa les escombraries».

Royo creu que els pares, educadors i metges tenen «greus problemes d’autoritat i el menor encara agafa més fums per aquesta fragilitat». I afegeix: «Els adolescents ens han pres el poder i el fan servir malament i al seu gust». Tot i això, hi ha una dada per a l’optimisme, perquè l’experiència de l’entitat mostra que «els trastorns de conducta són recuperables».