Quan es té por als fills

La violència filioparental va afectar l’any passat entre el 7% i el 10% de les famílies espanyoles. La dada la va facilitar ahir Jordi Royo, cofundador de la Societat Espanyola per a l’Estudi de la Violència Filioparental i director clínic de l’entitat Amalgama-7, durant la presentació a Barcelona de les dades preliminars d’un estudi sobre trastorns de conducta en joves i adolescents. Aquest informe es difondrà en la jornada Adolescents amb trastorns de conducta: malalts o mal educats?, organitzada per Amalgama-7 i la Fundació Portal.

Les alarmes s’han disparat, ja que el nombre de denúncies per comportaments agressius dels adolescents que han arribat a la Fiscalia General de l’Estat ha passat de 2.000 l’any 2006 a més de 5.000 el 2014, última dada difosa. Aquest nombre, tot i això, és testimonial, perquè s’intueix que la realitat és més dura. «El maltractament s’està disparant de forma exponencial», puntualitza Royo.

Els experts calculen que només el 10% dels pares presenta una denúncia i es tracta únicament dels casos en què ja no se suporta més la situació. Royo argumenta el perquè d’aquest percentatge tan baix: «Els progenitors no volen criminalitzar els fills».

Malgrat això, aquest psicòleg clínic assegura que és recomanable presentar la denúncia perquè, a vegades, és l’única manera de fer un diagnòstic a l’agressor i començar a aplicar una teràpia. Però no sempre els pares ho tenen fàcil per presentar-la perquè «cal que l’agressió sigui molt greu i, a més, els protocols dels diferents cossos policials no estan equiparats», apunta Royo.

INSULTS I DISCUSSIONS

Els maltractaments dels adolescents a la llar familiar no només consisteixen en agressions físiques i verbals. «També hi ha violència psicològica, insults, respostes inadequades, actituds fatxendes, desobediències reiterades…», aclareix l’expert. Aquests adolescents tenen dificultats per acceptar normes i límits, són impulsius, professen la cultura de la immediatesa (tot ho volen a l’instant), abusen de les noves tecnologies, consumeixen substàncies tòxiques, tenen el son i els hàbits alimentaris poc regularitzats i presenten quadros d’ansietat.

Amalgama-7 cada vegada atén més adolescents amb aquests comportaments. Segons la freqüència i la intensitat dels símptomes, aquests joves evolucionaran cap a situacions de conflicte en els àmbits familiar, escolar i social.

QÜESTIONARI

Notícies relacionades

Un robatori de droga, després d’assassinar Valentín Moreno

"Ens amoïna la gent de les masies"

Els pares, reconeixen els experts, acaben patint la síndrome d’Estocolm. El pitjor de tot és que la família «s’acaba adaptant a aquests comportaments agressius», assenyalen. El director clínic d’Amalgama-7 afirma que als pares que arriben a l’entitat el primer que fan és passar-los un qüestionari en què se’ls pregunta: «¿Té por quan arriba a casa?, ¿Costa parlar amb el seu fill ?» La família tendeix a tapar l’actitud dels nanos i els disculpen amb frases com «no sempre es comporta així, a vegades fins i tot baixa les escombraries».

Royo creu que els pares, educadors i metges tenen «greus problemes d’autoritat i el menor encara agafa més fums per aquesta fragilitat». I afegeix: «Els adolescents ens han pres el poder i el fan servir malament i al seu gust». Tot i això, hi ha una dada per a l’optimisme, perquè l’experiència de l’entitat mostra que «els trastorns de conducta són recuperables».