Jordi Ballart: "Em van arribar a enviar fotos amb ganivets"

-¿Es posen molt amb vostè a les xarxes socials? Bastant. Des que vaig ser elegit alcalde és el nostre pa de cada dia. Suposo que és el preu a pagar per estar a les xarxes socials. Però el cas més greu va ser aquest estiu, quan ja no només van ser insults des de comptes anònims, sinó amenaces directes de persones amb nom i cognoms. Llavors vaig dir prou i vaig decidir denunciar-ho davant la policia.

-Va canviar el nom d'un carrer dedicat fins llavors a un voluntari de la División Azul. ¿Què va provocar? Vaig rebre moltes burles homòfobes, a més de crítiques a la gestió municipal, encara que aquestes les admeto. Però hi va haver moltes paraules fora de lloc sobre la meva condició sexual. No m'amago per ser homosexual, però en cap moment n'he fet bandera perquè considero que és un tema personal.

-¿Qui eren els insultadors? Comptes amb noms i cognoms de persones vinculades a grups d'extrema dreta, que no tenen cap problema a ensenyar la cara i el nom. 

-¿Només a Twitter? No. Van ser missatges per Twitter i per Facebook, fins i tot privats. Em van arribar a enviar fotos amb ganivets. Els 'trolls' molesten, se'n burlen, però no amenacen de tallar-te el coll. Ja vaig rebre una altra onada d'atacs el 2013, i també la vaig denunciar.

-¿Com va reaccionar la comunitat? Hi va haver una onada de solidaritat davant els insults, i això va ser molt gratificant, però també hi va haver molts més missatges homòfobs. Encara hi ha molta gent que t'insulta per ser homosexual, fins i tot pel carrer. 

-¿De quin volum parlem? Era un 15 d'agost, un dia amb poques notícies, així que durant unes hores va tenir bastant repercussió. El missatge que vaig posar de denúncia va tenir més de 800 retuits. Però després de les primeres hores de solidaritat, la gent se n'oblida.

-¿La víctima està molt sola? En el primer moment no, però després hi ha molta incomprensió. Hi ha una llei contra l'homofòbia que preveu sancions administratives, però es queda en bones paraules. El sistema de denúncies de les xarxes socials no funciona. Els perfils tornen una vegada i una altra amb la mateixa o amb una altra identitat, i encara més agressius. Facebook em va arribar a enviar missatges dient que no tenien motius per eliminar un perfil perquè no eren insults directes. 

-¿Ser alcalde ajuda en la denúncia? Reps molts més suports que una altra persona en la mateixa situació. M'escriuen joves que viuen la seva sexualitat d'amagat. Hi ha una part positiva en tot això, que és que pots ajudar altres persones que no saben com gestionar el tema. 

-¿Què pot fer l'usuari de xarxes socials? Ser més valent i denunciar-ho davant de qualsevol autoritat. Lluitar contra la discriminació i l'homofòbia no és una moda, s'han d'aplicar les lleis. I hi hauria d'haver més controls a les xarxes, no sé si fins i tot que estigui la policia a les xarxes, com està en altres àmbits de la vida ciutadana, com a la via pública o en un esdeveniment. Hi ha grups de Facebook públics i murs oberts. I falta més comprensió i sensibilitat pel tema en àmbits policials.

-¿Les empreses de xarxes socials s'ho prenen seriosament? Encara falta. S'han de posar límits. Hi ha coses que és intolerable que passin. T'arribes a plantejar si s'ha de tancar el perfil que mantens com a polític per ser transparent i pròxim a la ciutadania, però pel qual pagues un preu molt alt. La gent ‘normal’ no hem de retirar-nos.

Notícies relacionades

Xarxes de linxament social

La tribu dels insultadors

-Al PSC i al PSOE, ¿també els han plogut insults? Hi ha molts 'trolls' de partits polítics que en casos així s'activen. Algú s'ho hauria de plantejar. Es posen amb les persones per la seva aparença, pel seu aspecte, per la seva sexualitat… Tot s'hi val per desgastar.

-Hem vist bromes de tota mena. ¿Fins on poden arribar? Fins on no faltin al respecte a la dignitat de la persona. Es pot ser més guapo o més lleig, però tots som humans.