alerta sanitària

Salut no té detectada la paparra causant de la febre hemorràgica a Catalunya

L'espècie va causar un brot de la malaltia en cérvols a Extremadura el 2010

cjane35345344 16060425   ventral and dorsal view of a tick  hyalomma sp   160902190626

cjane35345344 16060425 ventral and dorsal view of a tick hyalomma sp 160902190626

3
Es llegeix en minuts
CARMEN JANÉ / BARCELONA

L’espècie de paparra transmissora del virus que ha causat la mort d’un home a Madrid no ha sigut detectada a Catalunya. Així ho va afirmar el director general de Salut Pública, Joan Guix. La dada positiva no ha disminuït, no obstant, l’alerta de la Generalitat davant el brot de febre hemorràgica perquè dos tècnics d’un laboratori de l’àrea metropolitana de Barcelona estan sota vigilància mèdica. Van manipular mostres de líquids del pacient que va emmalaltir i després va morir i podrien haver-se contagiat.

La paparra del gènere 'Hyalomma'Hyalomma és la que amb més freqüència es converteix en la portadora del virus de Crimea-Congo als països on aquesta malaltia és endèmica. És un tipus de paparra que està estesa per gairebé tota la península Ibèrica, però no així a Catalunya, segons la Generalitat. De totes maneres, no se n’havia detectat mai a Espanya cap que portés el virus mortal. Fins que el 2010 un grup d’investigadors va localitzar un grup de Hyalommalusitanium adherit a uns cérvols que vivien en llibertat a Càceres.

El que és més probable és que la paparra que va picar l’home mort fos també del gènere Hyalomma encara que no se’n disposa de cap evidència, donat que l’home se’n va desfer després de rebre la picada mentre era en unes muntanyes d’Àvila. L’absència d’aquest gènere de paparres a Catalunya és, per tant, una bona notícia, encara que això podria canviar en qualsevol moment. Les poblacions de paparres tenen un cert grau de mobilitat perquè es traslladen a través de les aus que parasiten. També viatgen amb animals domèstics o amb ramats.

TRANSMISSORES DE MALALTIES

Les paparres, de les quals a Espanya hi ha més de 40 espècies, són transmissores de malalties tant als animals com als éssers humans. A les persones els poden transmetre algunes malalties molt greus, però generalment no mortals, com la febre botonosa mediterrània (un tipus de Rickettsiosi), la malaltia de Lyme, l’anaplasmosi, l’ehrlichiosi o la febre de les muntanyes rocoses. Al País Basc, Astúries i Cantàbria s’han donat bastants casos de la malaltia de Lyme.

A Catalunya s’han detectat altres casos d’infeccions bacterianes a partir de picades de paparres com el que el 2008 va afectar una quarantena de persones a Sabadell, a partir d’una espècie, la Dermacentormarginatus, que afectava els senglars. Un grup d’excursionistes es va encomanar després d’un passeig pel bosc. També s’han detectat altres malalties menys greus transmeses per paparres que afecten gossos o ocells.

SENSE POR DELS TÈCNICS 

L’alt càrrec va assegurar que no es tem per la salut dels dos tècnics, que no presenten cap símptoma de la malaltia, però en aplicació del «principi de precaució» l’Agència de Salut Pública de Catalunya (ASPCAT) els manté sota vigilància. El control consisteix a anar prenent-los la temperatura periòdicament perquè un dels principals símptomes de contagi és la febre alta.

El període d’incubació de la malaltia és, segons Guix, d’entre tres i nou dies, i excepcionalment fins a 13 dies. «A dia d’avui, si tot segueix igual, no sembla probable que hagin contret la malaltia. A més a més són tècnics professionals que saben com manipular mostres i no hi ha notificació que hi hagi hagut cap accident», va explicar.

Els tècnics catalans van rebre la mostra el dia 24 d’agost i la van analitzar per encàrrec de l’hospital madrileny que va atendre el malalt que posteriorment va morir. Llavors, afirma Guix, no se n’havia fet un diagnòstic fiable, de manera que el centre sanitari madrileny va optar per prendre diverses mostres de fluids i sang i repartir-les entre diferents laboratoris per a diferents analítiques.

Notícies relacionades

«Catalunya té una xarxa de laboratoris clínics que per tecnologia i coneixements estan entre els millors d’Europa. Per tant, no és estrany que es rebessin aquí les mostres biològiques», va advertir Guix.

L'INFERMERA ESTÀ ESTABLE

A Madrid, la Conselleria de Sanitat va informar ahir que la infermera que va resultar contagiada està «estable dins de la gravetat» i encara manté aïllada a l’hospital Carlos III La Paz. Cap de les 190 persones que ara estan sent objecte de seguiment per haver mantingut contacte amb els dos infectats ha donat ara com ara cap símptoma d’haver contret la malaltia.