'Coworkings' que revitalitzen pobles

Una pregunta recurrent des de moltes gandules aquests dies és si no seria possible quedar-se a viure (i a treballar) al poble d’estiueig. El que fa uns anys era un somni, ara ja és un pla de vida per a moltes persones gràcies a internet i a les possibilitats que ofereix el teletreball. La clau és traslladar el despatx urbà a un centre de coworking amb bones telecomunicacions i un entorn professional atractiu que ja es pot trobar no només a les grans ciutats.
Una desena de municipis rurals a Catalunya estan creant espais de coworking per recuperar població i impulsar econòmicament el territori atraient professionals emprenedors, tant amb recursos propis com amb ajudes de la Unió Europea (projecte LEADER). A més a més, professionals i consultores lligades al moviment de nòmades digitals, com Cowocat, PandoraHub, Codino i Beonboard, estan intentant crear una estructura tipus xarxa que impulsi les estades de treball en zones rurals per quedar-s’hi o per reciclar-se professionalment.
A Riba-roja d’Ebre (Ribera d’Ebre) va ser on va sorgir el primer coworking rural de Catalunya, Zona Líquida, el 2013, afirma Albert Pujol, tècnic del Consell Comarcal i un dels impulsors de la idea. A la riba de l’Ebre i amb un dels PIB per càpita més elevats de Catalunya gràcies a les nuclears i tèrmiques que hi ha al seu territori, vivia un drama comú a altres zones rurals: els joves se n’anaven perquè no veien futur i el nucli urbà es despoblava. Encara avui és així. Els cartells que recorden al visitant les glòries passades de la població (els moriscos, el castell, la festa major...) comparteixen espai amb anuncis d’En venda i amb cases mig ensorrades.
El consistori va optar per instal·lar fibra òptica i oferir el servei als seus veïns. Gràcies a això, el coworking té una connexió de 100 Mbps que és l’enveja d’altres centres rurals que han de lidiar amb la infraestructura que els permeten les grans operadores. A més a més ofereix la plaça gratuïta a qui vulgui instal·lar-se al poble, que compta amb pistes poliesportives, piscines i un festival de música rock, Riba-rock, impulsat per la ciutadana britànica Sarah Misselbrook i la seva parella, també coworkers. 

LLOGUERS QUE ACOMPANYIN

La mateixa jugada persegueixen a la Granadella (Garrigues), on encara depenen d’una xarxa wimax molt menys potent. «Teníem gairebé buit un centre cívic construït en èpoques de bonança. Hem condicionat despatxos i creat un centre d’empreses. Hem aconseguit que gent del poble pugui quedar-se i que altres vinguin i puguin portar una vida tranquil·la, amb serveis i projectes», explica l’alcalde de la població, Carles Gibert, que ha impulsat lloguers barats a base de subvencionar les rehabilitacions de vivendes.
L’èxit de les iniciatives es mesura amb xifres modestes i hi ha qui critica que se subvencioni tot un equipament per aconseguir captar amb prou feines una desena de professionals. «Estem parlant de no perdre matèria grisa, que no se’n vagin els que creuen en el municipi», explica Gibert. «Per a mi és un èxit si algú pot continuar vivint aquí perquè té connexió suficient per teletreballar. O si algú no ha de treballar a casa i es relaciona amb altres treballadors i els surten projectes que poden compartir», explica Estel Turbau, dinamitzadora del coworking de Salines-Bassegoda, que cobreix diversos municipis de l’Alt Empordà i de la Garrotxa.

ESTADES TEMPORALS

Arquitectes, dissenyadors, consultors, terapeutes i advocats són algunes de les professions més recurrents als coworkings rurals. A Salines-Bassegoda expliquen que hi ha moltes dones i famílies joves urbanes que busquen un altre ambient per criar els seus fills. El paper del dinamitzador de l’espai, com passa a les ciutats, és clau. «Intentem també tenir molta relació amb altres coworkings, i oferir a qui treballa a Barcelona venir aquí a l’estiu», explica Juan Antonio Lanzas, dinamitzador de Zona Líquida.

També les localitats de Tona (Osona), Tremp (Pallars Jussà), les Preses (Garrotxa), Cervera (Segarra) i la Selva del Camp (Baix Ebre) tenen espais de coworking, majoritàriament municipals. Al municipi de Forallac (Baix Empordà), l’èxit del coworking Nexes ha sigut tan gran que diversos emprenedors s’han hagut de traslladar a espais més grans . «Hi ha professionals que podrien treballar a casa però ni s’ho plantegen perquè hi ha zones amb problemes de cobertura de mòbil», admet el coordinador de l’espai, Quim Gudayol.