Una de paronímia

Acarnissats debats sorgien al Campus Ciutadella de la Universitat Pompeu Fabra quan s’havia de decidir si havia sigut més difícil castellà o català, si, vist a posteriori, les opcions A eren més fàcils que les opcions B, o si el tros de Películas , el text de Soledad Puértolas, presentava els fets objectivament o subjectivament; però hi havia unanimitat al voltant d’una paraula, al seu marcià aspecte, i al fet que era de lluny el més extravagant de les proves –de Castellà– d’aquest any: paronímia . ¿Què dimonis és la paronímia? 

 Era migdia. Encara no havien fet Economia. 

 «Paronímia: condició de parònim», sentencia la RAE. «Parònim: dit d’una paraula: que té amb una altra una relació o semblança, sigui per la seva etimologia o només per la seva forma o so, com bast i vast». Bé: la paronímia no era en el radar dels examinats, ni tan sols en l’òrbita, ni tan sols en una galàxia de conceptes més o menys pròxima. «Mira que vaig estudiar les figures retòriques, em vaig estudiar 49 figures retòriques, fins i tot lítote, ¡fins i tot em vaig estudiar lítote! –clamava Mireia Callao–. I –perplexa– surt paronímia». I encara no havien fet Economia. 

 Algú, un d’aquests joves de la vida, escriurà algun dia un text sobre la mitologia de les proves de la selectivitat: sobre els conceptes que cada any es tornen tòtem. Paronímia reemplaça amb dignitat la catàfora de les proves del 2015, encara que cap de les dues té –per fortuna, per desgràcia– el poder del mite del 2012, l’any de les emoticones, quan els alumnes van topar amb aquesta excentricitat: «¿Quin matís expressiu tenen els signes ortogràfics ? i !!! i les emoticones :-) i :-(?» Paronímia no arriba a tant, però és el tòtem de l’any, sens dubte. Però sempre n’hi ha més. El text de Soledad Puértolas, per exemple. Subjectiu o objectiu. Vet aquí la qüestió. 

 

 Set de venjança 

  

 «Jo he posat que objectiu, però després m’he quedat pensant que era subjectiu»,  es lamentava Belén Baro, i les seves paraules tenien el poder de la síntesi: era el sentiment general. «Expliqui si la presentació dels fets és objectiva o subjectiva, i digui de quins recursos se serveix l’autora per expressar aquest tipus de presentació», deia l’enunciat. No era tan difícil, no tenia gaire truc, coincidien tots, com el davanter que veu la repetició del seu error absurd per televisió, una jugada que hauria pogut ser gol; però, seguien, «els nervis». Els nervis, ja se sap. 

 Llavors va arribar Català. I llavors, Economia. 

 «¿Sóc l’únic que creu que suspendrà Economia de les PAU?», es va llegir a Twitter a primera hora de la tarda. I després: «Estimats autors de l’examen de PAU d’Economia de l’Empresa de Catalunya: esteu malalts». La cosa anava in crescendo : «L’examen d’Economia era més difícil que mai. Us heu passat». «S’han passat quatre pobles». «¿Teníeu set de venjança o alguna cosa?» Economia: potser passarà a la història com el Senyor Terror d’aquest any. A mitja tarda, l’empipament general havia desembocat en una petició d’ «anul·lació de les proves d’economia 2016» a Change.org, amb l’argument que «les PAU 2016 d’Economia de l’Empresa han sigut les més difícils de tota la història». 

 «No hi havia DAFO ni balanç de situació», explicava un alumne afectat, «que és on normalment rasques punts. En general, hi havia molta teoria i poc número, i els enunciats eren confusos». 

Notícies relacionades

La Guàrdia Civil posa a mitja Espanya en alerta pels càrrecs al compte del banc després de perdre la connexió del mòbil

Expedientat l’educador que va explicar a la ràdio la gestió de la DGAIA amb la nena abusada de 12 anys

 500 firmes en una hora.