Víctimes passives de l'amiant al Vallès reclamen cinc milions a Uralita

Catorze veïns de Cerdanyola i Ripollet (Vallès Occidental) que van desenvolupar un càncer suposadament per inhalar l'amiant que impregnava la roba de familiars seus treballadors d'Uralita reclamen indemnitzacions de 5,1 milions d'euros a l'empresa, en una demanda que presentaran dilluns que ve.

Segons ha informat el Col·lectiu Ronda, bufet d'advocats que representa els demandants als tribunals, la demanda invocarà la jurisprudència existent que responsabilitza Uralita de les malalties sofertes pels familiars dels extreballadors de la fabricant d'amiant.

Els demandants són les anomenades víctimes passives d'amiant, la majoria dones de treballadors d'Uralita que van entrar en contacte amb la substància tòxica al rentar a casa la roba de feina dels seus marits tot i que, segons el Col·lectiu Ronda, la normativa obligava l'empresa a fer-se responsable de rentar aquesta roba.

Amb el pas del temps, les dones van desenvolupar mesotelioma, una forma de càncer del pulmó que, segons sosté la demanda, té com a únic origen possible l'exposició a l'amiant.

AFECTADA SENSE VINCLES

Entre les persones que presenten la demanda hi ha una veïna de la zona que també va resultar afectada per la inhalació d'amiant tot i no tenir cap vincle professional ni familiar amb la fàbrica de Cerdanyola.

Notícies relacionades

Més de 70.000 catalans estan en llista d'espera per examinar-se de la prova pràctica del carnet de conduir

La ‘manada de Castelldefels’ reconeix la violació de tres noies i aconsegueixen una important rebaixa de la condemna

En altres casos, els afectats són veïns de Ripollet i Cerdanyola que estaven exposats a la inhalació d'amiant perquè residien en un radi de dos quilòmetres respecte a la fàbrica d'Uralita.

El mes de desembre passat, un jutjat de primera instància de Madrid va considerar provat que la roba contaminada d'amiant va ser l'origen de diverses patologies -com asbestosi o mesotelioma maligne- que havien provocat la mort de quatre dones que rentaven la roba de feina de les seves parelles, segons ha recordat el Col·lectiu Ronda.