Les denúncies per abusos sexuals a menors creixen el 19% en cinc anys

Les denúncies per abusos sexuals a menors han augmentat el 19% els últims cinc anys a Catalunya, que han passat de 345 el 2011 a 410 del 2015, segons una resposta parlamentària del conseller d'Interior, Jordi Jané. Els experts consultats per EL PERIÓDICO consideren que aquest increment és degut a una sensibilització més gran per part de la societat en general, tot i que també destaquen que encara gran part dels casos no arriben a mans de la policia i de la justícia. I és que el 85% dels casos es produeixen en el si de l'àmbit familiar.

Les denúncies per abusos sexuals de nens han anat augmentant any rere any i a poc a poc. El 2011, se'n van registrar 345; el 2012, 351; el 2013, 360; el 2014, 391, i el 2015, 410, segons dades de la Conselleria d’Interior. Es desconeix quantes d'aquestes denúncies han prosperat i quantes s'han arxivat, ja que les estadístiques judicials, segons fonts del Tribunal Superior de Justícia de Catalunya (TSJC)Tribunal Superior de Justícia de CatalunyaTSJC, no diferencien els delictes sexuals comesos sobre menors i sobre adults.

Fonts dels Mossos han remarcat que el repunt no s'ha d'interpretar com un augment d'aquesta mena de delictes, sinó com un increment de les persones que s'atreveixen a denunciar-los. Aquesta plaga té “una xifra oculta”, segons les mateixes fonts, ja que afloren a la superfície només una part dels casos. “Qualsevol tipus d'abús, gran o petit, hagi prescrit o no, s'ha de posar en coneixement de la policia”, asseguren.

PROFESSORS I METGES

L'advocat Xavier Puigdollers, president de la secció d'infància i adolescència del Col·legi d’Advocats de Barcelona, assegura que l'augment de les denúncies per abusos sexuals a menors es deu a una conscienciació més gran de la societat, si bé subratlla que seria interessant saber quants casos s'arxiven i quants acaben en condemna. Segons la seva opinió, l'augment de la sensibilitat no és únicament a nivell general, sinó també dels pares i dels professionals que tracten amb menors, des de professors fins a pediatres passant per metges d'urgències.

Puigdollers destaca que encara hi ha un alt percentatge de casos que no es denuncien per por o per ignorància de la víctima sobre el que està passant. Segons aquest advocat, poden passar molts anys fins que el menor que ha rebut abusos és conscient del que ha passat i quan vol denunciar el delicte ha prescrit pel pas del temps. N'és un cas clar el que ha passat en dos col·legis dels Maristes de Barcelona. De les 36 denúncies presentades contra 11 exprofessors només en prossegueixen quatre contra un.

Per Puigdollers, el més difícil és detectar que un nen ha sigut víctima d'abusos sexuals, ja que és complicat que ho expliqui. És per això que els menors han de tenir una persona de referència i confiança. “Més educació sexual i més prevenció”, assenyala el lletrat, però no només des de l'escola, sinó també des de la família. “Els pares han de redescobrir el seu paper educador. Potenciar la relació familiar en positiu”, assegura.

PÈRDUA DE LA POR

L'advocat Iban Fernández, que exerceix l'acusació contra l'exprofessor dels Maristes Joaquim Benítez,MaristesJoaquim Benítez sosté que “la causa de l'augment de denúncies per abusos sexuals l'hem de buscar en la pèrdua de la por de les víctimes a fer el pas. A poc a poc la por va deixant pas a la recerca de justícia”. Destaca que l'evolució és molt semblant a la que fa anys van experimentar les víctimes de violència masclista. “Les campanyes de conscienciació i la presència en els mitjans de comunicació han portat que l'abús deixi de ser considerat com una vergonya pública i passi a ser un delicte que ha de ser denunciat”.

Notícies relacionades

Un bomber va ajudar a portar-la al món i 22 anys després va recórrer 1.000 quilòmetres per veure-la graduar-se: «Tenim un vincle molt especial»

Helicòpters i bussejadors continuen buscant el menor desaparegut amb moto d’aigua a Roses

En opinió d'aquest lletrat, els abusos comesos en el si de certes institucions, com ara col·legis o clubs esportius, ja no es veuen com a impossibles de demostrar “per l'actitud obstructora” d'aquestes entitats, que cada vegada més “aïllen el delinqüent i no el disculpen per salvar el seu prestigi”. Tot i que encara resisteixen actituds opaques com la dels Maristes, l'advocat assenyala que “aquests comportaments són cosa del passat, ja que les institucions han de retre comptes davant la societat sobre la manera de gestionar aquests abusos”.

El fiscal Diego Villafañe, de la Unió Progressista de Fiscals (UPF), apunta la dificultat probatòria en els casos d'abusos sexuals a menors. En un judici s'escolten dues versions contradictòries: la de l'agressor, que ho nega tot, i la de la víctima, que acusa. “No únicament s'ha de tenir en compte el testimoni, sinó també els informes forenses i psicològics. L'objectiu és que els jutges valorin la credibilitat de la víctima i descartin elements espuris, com ara problemes de família. Per això, hi ha la tendència de citar-los en el judici, si bé es pot evitar amb l'exploració prèvia del nen", assegura el fiscal.