La libèl·lula va delatar l'assassí

Carme Blanch estava estirada al llit, tapada amb un llençol que s'havia tornat vermell per culpa de la sang que havia vessat. L'havien cosit a punyalades mentre dormia bocaterrosa. Del seu marit, Joan P., expliquen que, després de veure-la, anant cap a l'ambulància, sanglotava i va llançar un crit que recorden bé els que el van sentir: "¡M'he quedat sol!". Tot això va passar a Vilassar de Dalt, el 12 de novembre del 2010. Era un divendres.

A la Carme la van enterrar i tots els que l'estimaven van posar en marxa un rellotge que comptava les hores i els dies que passaven sense que aparegués el seu assassí. Els que l'estimaven eren la Núria i el seu marit, Josep. Però no el Joan, com es va saber alguns mesos després.

Núria i Carme eren cosines germanes, i veïnes. Es tenien l'una a l'altra d'una forma molt més pròxima que la majoria de germanes. 

L'ESCENA

Els Mossos no van trobar cap empremta dactilar a l'escena del crim, ni restes d'ADN que facilitessin la identitat d'un sospitós. Tampoc va aparèixer l'arma homicida. No obstant, hi havia massa indicis que descartaven que es tractés d'un robatori. ¿Per què? 

U: la Carme va aparèixer bocaterrosa, d'una manera que indicava que l'atacant la va sorprendre mentre dormia. És a dir, ella no va sorprendre cap lladre que robava, va ser l'assassí qui la va sorprendre a ella. Dos: a l'interruptor de la llum hi havia sang perquè l'havia polsat una mà tacada de sang --protegida amb un guant--. És a dir, a les fosques, l'agressor va encertar al primer intent on era l'interruptor perquè coneixia l'habitació. Tres: sobre el cos de la dona, l'assassí va llançar una peça interior còmica, per humiliar-la. És a dir, tenia alguna cosa personal contra ella. Quatre: s'havien endut joies de poc valor, la casa estava mal regirada i al costat de la porta inferior hi havia tres o quatre taronges per terra. És a dir, més que el desordre que deixen delinqüents que busquen alguna cosa, la casa semblava que recollia les pistes que es deixen perquè la policia pensi que hi havia delinqüents que buscaven alguna cosa.

UN CULPABLE EN LLIBERTAT 

A mitjans de març del 2011, els Mossos van detenir el Joan, el seu marit. Després de declarar i dormir dos dies al jutjat de guàrdia, va sortir sense passaport. En llibertat amb càrrecs. Aquest arrest va destrossar la Núria i el Josep. Aquell "¡m'he quedat sol!" cobrava un significat completament oposat. Malgrat les evidències, sense confessió, ni empremtes, ni arma homicida, ni un mòbil clar, el cas, amuntegat amb la resta de carpetes que s'acumulen en un jutjat de violència masclista, es va encallar.

El crim hauria acabat arxivant-se sense arribar a judici si no arriba a ser perquè els que estimaven la Carme es van rebel·lar. Es van presentar com a acusació particular i no van deixar d'insuflar aire a la investigació fins que algú els va escoltar al Grup d'Homicidis de Granollers. Aquests investigadors van reobrir el cas i el van revisar tot de nou, buscant proves que permetessin donar un repòs més just a la Carme. Tocava tornar al principi i buscar un mòbil.

EL MÒBIL

El mòbil tenia un nom: Sandra. I un cognom: diners. El Joan estava enamorat de la Sandra, la cuidadora dels seus pares. Quan ells van morir, gairebé seguidament, l'estiu del 2010, el Joan va començar a mostrar-se més taciturn i esquiu que de costum amb la Carme i amb els seus amics, la Núria i el Josep. Es va distanciar d'ells i es va entregar a la Sandra per tramar la manera d'estar junts. El problema i la solució era la seva dona, que tenia en propietat dues cases i dos magatzems. Si es deslliuraven d'ella no només tindrien el camí lliure per estar junts, també heretarien els seus béns. 

Els Mossos sabien que si aconseguien demostrar que la Sandra i el Joan eren amants aportarien un mòbil que donaria més sentit a la investigació. Ho van aconseguir. Van descobrir que la Carme ja sospitava de la infidelitat del seu marit abans que ell la matés. De fet, guardava factures telefòniques en què havia assenyalat amb bolígraf totes les vegades que el Joan trucava a la Sandra. Els van punxar els telèfons mòbils, van amagar micròfons al seu cotxe i van gravar vídeos que van destapar la relació. Fins i tot van comprovar que el Joan es va gastar més de 30.000 euros en una pitonissa per netejar la seva aura, que carregava amb el pes del crim. 

La perseverança d'aquests policies va trobar més proves a la casa de la Sandra. En un dels seus calaixos hi va aparèixer un fermall de la Carme, amb forma de libèl·lula. No només la libèl·lula de la Carme no havia desaparegut a mans dels suposats lladres el 2010, sinó que ara apareixia en possessió de l'amant del seu marit.  

EL VEREDICTE 

Notícies relacionades

El càncer de pell, disparat: els casos augmenten un 40% en quatre anys a Espanya

Catalunya prohibirà els mòbils també a l'ESO i retirarà tablets i pissarres digitals a Infantil

L'Audiència de Barcelona ha jutjat aquesta setmana el Joan per assassinat i la Sandra per encobriment. Durant la vista oral la fiscal no els ha donat treva, tampoc els Mossos que van reanimar el cas. El jurat els ha condemnat tots dos aquest divendres, per unanimitat.

S'ha de suposar que els policies d'homicidis de Granollers aquesta nit es prendran unes copes per celebrar una condemna per què han lluitat. El Josep avui s'esforça a pair tanta impotència acumulada i vol sentir-se satisfet perquè la justícia, finalment, ha arribat. A la Núria, la seva cosia, li ha fallat la veu quan ha intentat dir alguna cosa.