Una quinzena de discapacitats formen una xarxa humana a 40 metres d'altura amb La Fura

¡Que no s’estengui el pànic! Sí, estan suspesos a 40 metres d’altura, però no s’ha de tenir por de res: tenen xarxa. ¿Xarxa? ¿Segur? ¿Què passa quan la malla de protecció és un mateix? També llavors es pot flotar en harmonia. N’hi ha prou de comprovar l’arnès i prendre consciència de formar part d’un grup que insufla l’equilibri i la força per no caure en el pànic.

     Així ho van demostrar dissabte a Manresa 42 persones vinculades amb la Fundació Ampans, que celebra els seus 50 anys dedicada a millorar les condicions de persones amb discapacitat intel·lectual. Una tercera part de la intrèpida tripulació eren discapacitats, que agafaven el relleu a La Fura dels Baus amb insolent naturalitat per protagonitzar La Xarxa, una de les actuacions més emblemàtiques de la companyia catalana.

    N’hi ha prou de mirar les cares i les rialles nervioses dels valents per adonar-se que a l’esplanada de la plaça de Sant Domènec arribava l’hora de la veritat. Usuaris, personal d’Ampans i ciutadans que se sumaven al projecte completaven l’expedició a les altures. Rictus seriosos a l’atendre les indicacions de Gerard Costa, responsable d’Anigami, empresa encarregada de la seguretat dels espectacles de La Fura. Els nois d’Ampans han estat tot un mes repassant la coreografia amb els fureros Àgata Tantiñà i Raúl Vargas, però sempre amb els peus a terra. Ara s’acaba el confort i arriba l’adrenalina. 

  

  «¡Molta merda!», crida Meri García als seus companys mentre la grua comença a elevar la biga sobre la qual pengen les cordes a les quals s’aferren els expedicionaris. «No sé com estaré a dalt. Espero no tenir vertigen i no sentir-me sola», diu pocs instants abans que li toqui pujar. 

Sentiment

 

SENTIMENT

El director d’Ampans, Toni Espinal, explica que la voluntat és transmetre que «amb suport i treballant en xarxa totes les persones tenen cabuda en la societat i disposen d’una oportunitat. Des del paviment, ningú distingeix qui és terapeuta i qui és pacient, qui afronta dificultats per portar una vida normal i qui no ha de superar el prejudici. En les altures, només hi ha crit i sentiment». Els discapacitats transmeten emoció d’una manera brutal, com no poden fer els artistes. Expressen tot el que senten: són els millors actors del món», explica Pere Tantiñá, un dels fundadors de La Fura. Mentrestant, els protagonistes combinen postures agafant els peus del company de dalt, encongint-se i estirant-se, donant forma a la música dels Puput: Ara estrella, després boleta, corrent en l’aire... I la xarxa, sempre la xarxa. «La xarxa és suport i oportunitat, una manera de demanar la complicitat de tots per fer realitat el nostre lema: Junts fem futur», explica Joana Tubau per definir la filosofia d’Ampans.

Notícies relacionades

Un complet 'Cellini' de La Fura

Els capitans Bombeta

   

 Baixa la grua i la xarxa es torna terrenal, però no les sensacions dels integrants. El Jordi gairebé no articula paraula, però el seu somriure ho diu tot. Amaia Valentín està contenta després de veure «tothom tan petitó», però confessa que se li ha fet llarg. La Meri està «flipant». «Abans de pujar pensava ¿i si no en sóc capaç? Però a dalt et sents lliure. ¡Mireu-me bé, sóc jo, i ho he aconseguit!». Diu que la xarxa l’ha canviat, que ha perdut la por i ja pensa a anar a Port Aventura. Sembla que també ha descobert la seva autèntica vocació quan li diu al Raúl «que no li perdonarà mai» que no comptin amb ella per a la pròxima Xarxa.