L'exigència del certificat de penals per detectar a pederastes aixeca polèmica

El registre central de delinqüents sexuals previst en la reforma del codi civil encara no s'ha creat

Patronals i sindicats alerten que la mesura transitòria vulnera el dret a la intimitat del candidat

4
Es llegeix en minuts
MARÍA JESÚS IBAÑEZ / BARCELONA

La decisió del Govern central d’exigir un certificat d’antecedents penals a professors i altres professionals que treballin en contacte amb menors, per demostrar que mai han sigut condemnats per delictes sexuals, ha originat una reguitzell de queixes, consultes i incerteses, tant per part de les patronals (entre elles, també l’Administració) com entre els sindicats.

Tots consideren que aquest tràmit, que s’aplica de manera transitòria fins que el Ministeri de Justícia faci públic el promès Registre de Delinqüents Sexuals, vulnera el dret a la intimitat de les persones que aspiren a ocupar aquests llocs de treball, ja que en els esmentats certificats s’inclou no tan sols la informació específica sobre delictes sexuals, sinó tota la trajectòria penal del candidat.

La mesura provisional intenta combatre casos d’assetjament i abusos com els que segons un estudi de la Universitat de Vic pateixen un terç de les esportistes per part dels seus entrenadors, com va informar ahir EL PERIÓDICO. Tot i això, segons la federació d’Ensenyament de CCOO, «és una actuació il·lícita que vulnera el dret a la intimitat del treballador i la llei de protecció de dades», i ja està plantejant problemes a entitats que contracten educadors, monitors d’oci o empleats de suport en menjadors escolars, «ja que, com que encara no existeix el registre anunciat per Justícia, les persones a qui es requereixen els antecedents podrien veure infringits els seus drets», assenyala Pere-Joan Giralt, director de recursos humans de la Fundació Pere Tarrés. 

PORROS  / «¿Per què un patró ha de saber si la persona que vol contractar fumava porros quan era jove? ¿O si ha comès cap infracció de trànsit greu?», es demanen els afectats.

Els sindicats, que han portat el cas al Defensor del Poble, afegeixen que aquesta solució, per molt transitòria que sigui, «contravé així mateix el principi de proporcionalitat, perquè limita l’accés a un lloc de treball, quan la llei en aquests moments no preveu aquesta possibilitat». La normativa, que és conseqüència del desplegament de la reforma de la llei d’enjudiciament criminal aprovada a l’agost, afecta directament escoles, esplais i clubs esportius infantils, però també altres àmbits en  què «existeix un contacte habitual amb menors», indiquen fonts de Governació, que ja ha començat a estudiar com s’aplica aquest nou requisit en la contractació de treballadors a Catalunya.

«En aquests moments, cada departament de la Generalitat està identificant quins àmbits es veuran afectats per la normativa», explica una portaveu de la conselleria que dirigeix en funcions Meritxell Borràs. També s’està analitzant «fins a quin nivell es pot exigir aquest requisit en la contractació externa», indica. La mesura afecta tot el personal docent, els qui prestin serveis de transport i assistència al menjador escolar, els monitors que atenen els menors als centres docents fora de l’horari lectiu i els qui porten a terme activitats extraescolars. En aquest últim cas, queden inclosos per tant els entrenadors esportius.

DECLARACIÓ JURADA / Per tractar de solucionar alguns dels molts dubtes que genera el nou mecanisme previst pel Govern  del PP, la Generalitat no descarta que al personal afectat que ja treballa per a l’Administració pública «se li reclami una declaració jurada que mai ha sigut condemnat per delictes sexuals», indiquen des de Governació. Això implica des d’agressions i abusos sexuals fins a penes per assetjament, exhibicionisme, prostitució i corrupció de menors. La sol·licitud dels antecedents penals només afectarà, de moment, les persones que optin a una plaça vacant, «ja que, més endavant, quan existeixi el registre central de delinqüents sexuals, el requisit serà el de presentar una certificació negativa, en què es digui que la persona aspirant no hi figura». 

Notícies relacionades

«Totes les persones que pretenguin exercir o que ja estiguin exercint actualment aquestes professions o activitats hauran d’aportar a l’Administració educativa, abans de començar la seva relació laboral, una certificació negativa del registre central de delinqüents sexuals. Si són d’origen estranger o si tenen una altra nacionalitat, a més a més hauran d’aportar un certificat negatiu d’antecedents penals del seu país d’origen», estableix la llei.

La nova mesura no comportarà, malgrat tot, la desaparició de requisits específics i altres filtres per a la contractació de monitors de temps lliure i d’altres treballadors vinculats a l’oci educatiu, asseguren les entitats del sector. Aquests professionals són, juntament amb els entrenadors esportius infantils, uns dels que més directament treballen amb menors, fora de les escoles. «La seva selecció és rigorosa. No ara, sinó des de fa anys», assegura el director de recursos humans de la Pere Tarrés. «Abans de treballar amb menors, els nostres monitors passen per dinàmiques de grup, entrevistes personals i tests de personalitat», assegura Giralt. Bona part d’aquestes persones «han sigut, abans de desenvolupar aquestes funcions, alumnes dels centres de formació de la fundació o usuaris dels seus esplais i casals», sosté.