3 arguments científics (i una cançó de Paul Simon)

I DEMÀ:

 

4. 14 claus per intentar entendre per què carai entres en aquestes llistes tot i saber que no serveixen per a res

«Fes una llista.» Mai falta aquest consell quan un està aclaparat perquè té massa feina, massa coses per fer. «Fes una llista. I després vas ratllant el que ja estigui fet», afegeixen, com si el mer fet d'anotar la tasca pendent impliqués ja la seva realització. Ah, però la ciència ens fa costat, com es comprovarà fàcilment en la següent llista:

1. LA PARADOXA DE L'ELECCIÓ. Segons sembla, com més alt és el nombre d'opcions al nostre abast, més incòmodes ens sentim a l'hora d'escollir. En l'àmbit del consum s'ha observat que l'excés d'opcions pot arribar a l'extrem de paralitzar el client, amb la conseqüent suspensió de l'acte de compra. Ha d'escollir entre tants models de, diguem, sabates esportives, que s'aclapara, fa mitja volta i toca el dos. Aquest fenomen s'ha usat per defensar el benefici de les llistes de coses per fer; se suposa que redueixen l'ansietat perquè rescaten de l'infinit el nombre de tasques pendents. Però els que tenim, ai, una ment feble i una voluntat tardana, ho vivim de manera estrictament oposada. Qualsevol llista amb més de dues entrades ens obligaria a escollir entre el que ens sembla sens dubte un plural excessiu. I, per mer efecte de la paradoxa de l'elecció, acabem optant per no escollir.

Notícies relacionades

Els Mossos afirmen que "es va aprofitar" de la seva superioritat

¿On voldries ficar-te al llit amb mi?

2. LA FATÍDICA LLETRA F. Jakob Nielsen va firmar el 2006 un estudi que, després de registrar els moviments oculars de 232 persones durant la lectura de milers de pàgines web, demostrava que al llegir informació a internet seguim un patró molt semblant al traçat d'una F: una primera escombrada llarga en sentit horitzontal a la part alta de la pàgina, seguida d'un ràpid descens vertical fins a localitzar un altre bloc que repassarem de nou en una d'horitzontal més breu, per acabar amb una ullada vertical de la part esquerra de la pantalla completa de dalt a baix. Les llistes que tan de moda s'estan posant responen estrictament a aquest patró: un gruix d'afirmació resumit entre l'encapçalament de la llista i les seves primeres entrades i un intent que l'arrencada de cada ítem sigui igualment interessant o enginyós perquè els teus ulls s'hi aturin. Menjar escombraries de digestió immediata per a la mirada ansiosa.

3. L'EFECTE ZEIGARNIK. Bluma Zeigarnik era una psicòloga soviètica que va tenir certa rellevància a la Gestalt, però no es va fer famosa per això, sinó per prestar el seu cognom a un fenomen comú, freqüent i gairebé obvi, però no per això menys fascinant: la nostra tendència a recordar les tasques inacabades o interrompudes amb més facilitat que les completades. Diuen que Zeigarnik es va adonar de la necessitat d'estudiar aquest fenomen quan, sopant en un restaurant, va comprovar que un cambrer era capaç de recordar amb tot detall una llista de plats que havia de servir en una taula amb nombrosos comensals, mentre que la llista, menys abundant, dels que havia servit pocs minuts abans en una altra taula passava gairebé immediatament a l'oblit. Per als éssers de tendències procrastinadores (que és com ens diuen ara als ganduls), una llista és una condemna. Perquè nosaltres no donem per certa la fal·làcia que tota tasca inclosa en la llista serà complerta de manera automàtica. I llavors el que ens queda és un gravíssim recordatori que tal o tal altra tasca no només està pendent, sinó que fins i tot segueix estant pendent. És just, necessari i fins i tot inevitable portar a aquest final de pàgina una cançó: 50 ways to leave your lover (50 maneres d'abandonar la teva estimada). Vagi per endavant que la tinc entre les meves favorites. Diu Paul Simon que se li va acudir de bon matí, al despertar-se un dia pensant el primer vers: «Ella em va dir que el problema només existia al meu cap». Explica un diàleg entre un home i una dona que el va convencent que no hauria de costar-li tant deixar la seva parella (per anar-se'n amb ella, és clar). «Hi deu haver 50 maneres de fer-ho», li diu i li repeteix. Però el bo del Paul, que va tenir a bé incloure en el principi i final de la cançó un dels redoblaments de bateria més celebrats de la història de la música moderna, només ens va donar 5 d'aquestes 50 maneres. ¡En falten 45! ¡Com és que li poses aquest títol, Paul! He intentat omplir aquest gravíssim  forat de la història de la cultura contemporània centenars de vegades, però costa perquè ha de ser amb rima. «Slip off the back, Jack / Make a new plan, Stan», diu Paul. «Hop on the bus, Gus». (Toca el dos per la porta del darrere. Canvia de pla, puja al bus). «Just drop off the key, Lee». (Llença la clau). Està bé, són bones maneres, totes vàlides segons la moral de cadascú. Només em queixo de la rima. ¿Com acaba un aquesta llista si a sobre pretén traduir-la al seu idioma? ¿Abandona el dic, Enric? ¿Acomiada't amb xampany, Tristany?