La prevenció és l'únic remei del mareig al viatjar

¿Per què llegir en un cotxe en circulació predisposa més al mareig? «Al llegir, la vista ens està dient que estem quiets, però la resta del cos, no. Això determina una informació discordant, un desajust entre els tres pilars que dictaminen l'equilibri en el nostre organisme: la vista, la sensibilitat corporal -sensors que hi ha en articulacions i músculs que indiquen com estem situats en cada moment, i l'orella interna -el sistema vestibular, l'estructura en la qual es mesuren les posicions estàtiques del cos-»,

explica el doctor Joan Domènech, especialista en otorinolaringologia.

«La persona que condueix no es mareja perquè la seva vista es mou coherentment amb el cos», afirma Domènech. No és que a la seva consulta hi vagin gaires pacients que acusin mareig cada vegada que viatgen. «Marejar-se quan un viatja no és una patologia o malaltia, sinó una característica que, malgrat que sabem que afecta molta gent i pot resultar molt invalidant, no ha sigut estudiada en profunditat», afirma Domènech, membre de la Societat Catalana d'Otorinolaringologia. «Com a molt, a la consulta es pot fer alguna prova per descartar que el mareig respongui a una malaltia i per mesurar l'estat de l'equilibri i si es tenen crisis vertiginoses, encara que, curiosament, les persones que pateixen la cinetosi -mareig per moviment- no són sempre les que més trastorns de l'equilibri pateixen», assenyala l'otorinolaringòleg.

PUR EMPIRISME / «Les alteracions de l'equilibri que resulten en un viatge, i que no afecten de la mateixa manera una persona que una altra, ni tampoc pot ser que afectin de la mateixa manera una mateixa persona en els seus diferents viatges, no es poden mesurar d'una manera clara, seria molt difícil de fer. Es diuen moltes coses empíricament, per observació», puntualitza el doctor. Per exemple, es veu que «acostuma a haver-hi més predisposició al mareig entre els 2 i els 12 anys, i també entre les persones grans», detalla Vanesa Mauri, metge de família al CAP Les Corts. A ella tampoc li arriben a la consulta persones amb aquest problema. «No és gaire habitual, potser a pediatria sí que ho és més. Entre adults és molt més comú que arribi algú amb por de volar, això sí», aclareix.

Al capdavall, qui més, qui menys, recorda l'anunci rodat en una estreta carretera muntanyosa de tancadíssims i abundants revolts. «En realitat, la prevenció és l'única manera de tractar el mareig provocat pel moviment en els viatges. Prevenir és la clau», diu la doctora Mauri. «Si saps que et pots marejar, és millor avançar-se i prendre alguna cosa abans del viatge. Generalment, s'administren antihistamínics

-com el dimenhidrinat, comercialitzat amb marques com Biodramina-, que són receptors de la histamina, que impedeix la propagació dels impulsos que produeixen el vòmit. Inhibeix el moviment gàstric», descriu Mauri. «Però també hi ha productes homeopàtics eficaços -coculine o borax són alguns exemples-», afegeix la doctora de capçalera.

VIGILAR LA MEDICACIÓ / Si es pren medicació per a altres malalties, cal assegurar-se que ja ha fet el seu efecte abans d'iniciar el viatge, ja que si es vomita aquest ja no arribarà a l'organisme. «Els medicaments per a la tensió solen tenir efecte durant 24 hores, i altres com els ansiolítics, unes tres. Millor consultar-ho amb el metge per saber si amb una hora d'antelació al viatge o dues ja és suficient per assegurar l'efecte», recomana la doctora Mauri.

En realitat, els antihistamínics s'utilitzen contra el mareig pel seu efecte secundari sedant. «El sedant vestibular frena la sobreinformació sobre la posició del cos, cosa que ajuda a fer que el sistema central no s'assabenti tant de la falta d'equilibri», explica el doctor Joan Domènech.

Notícies relacionades

Satisfacció entre els usuaris de l'R4 pel restabliment del servei: "Aquests tres mesos han estat un caos"

Treballadors de Puig de les Basses es concentren en suport al director després de la seva renúncia

Però en els marejos en ruta també sembla que també  hi juga l'aspecte psicològic. «Hi ha un component emocional. La por a tornar-se a marejar com en un viatge anterior predisposa més que torni a succeir. Per això, preguntes tan freqüents als passatgers com «¿que et mareges?» o l'advertència «¡No et maregis, eh!» no són recomanables», incideix l'especialista.

«I una altra cosa sembla també bastant clara. En professions en què el mareig és incompatible amb la feina -en avions o vaixells-, generalment, el cos s'acaba habituant al moviment i s'hi adapta. El cos dels navegants, a les tres setmanes de marejar-se, acaba per fer-s'hi i ja ni se n'assabenta. A vegades, és a l'arribar a terra ferma quan experimenten la sensació que el terra es mou», explica Domènech.