Un catèter que captura el trombe multiplica la millora en cas d'ictus

Un microcatèter d'última generació que viatja per les artèries centrals del cervell, dotat d'una minimalla que s'obre quan xoca amb un eventual trombe sanguini i el captura, ha demostrat ser eficaç per extirpar i resoldre els ictus cerebrals més greus. El recurs, que es diu Solitaire, duplica, en comparació de tractaments anteriors, la recuperació de les funcions fisiològiques i intel·lectuals que queden lesionades amb les trombosis que interrompen els principals vasos sanguinis del cervell. L'eficàcia d'aquesta teràpia ha quedat constatada en un assaig realitzat pels hospitals de Can Ruti, la Vall d'Hebron, el Clínic i Bellvitgte, en què han participat 206 pacients que patien un ictus localitzat a les artèries centrals del cervell: amb 103 malalts es va utilitzar el nou microcatèter amb stent (malla) adossat, i la resta van ser tractats amb una trombòlisi convencional, l'administració endovenosa de substàncies que intenten dissoldre el coàgul taponador. L'estudi, que ahir va publicar la revista científica New England Journal of Medicine, conclou que els receptors de Solitaire van multiplicar «per quatre» la recuperació de l'autonomia imprescindible per vestir-se per si mateixos, menjar, rentar-se i mantenir una vida independent. «Aquest dispositiu revolucionarà el tractament dels ictus més greus -va afirmar Antoni Dávalos, director de l'àrea de neurociències a Can Ruti i coordinador de l'assaig-. Això ens obligarà a reestructurar els serveis».

A Catalunya cada any hi ha prop de 13.000 casos d'ictus -també conegut com a accident vascular cerebral o trombosi-, dels quals un 85% són isquèmics (un coàgul interromp el pas de la sang d'una artèria) i l'altre 15% és hemorràgic, és a dir, que sorgeix del trencament d'un vas sanguini. Un 15% dels ictus isquèmics [ictus en grec significa cop] es resolen de manera espontània: l'artèria reobre el pas per si mateixa i el trombe es fa miques. Un altre 40%, afecta petites ramificacions sanguínies del cervell, en què l'obstrucció no altera la funció de cap extremitat ni de cap òrgan fonamental. La resta engloba els processos de difícil tractament i els que afecten zones intocables del cervell. «Considerem que fins a un 30% dels ictus més greus seran tributaris del catèter nou», va indicar Dávalos.

En totes les circumstàncies, el factor que defineix l'èxit de qualsevol tractament és el temps que passa des que té lloc l'accident cerebral fins que comença la teràpia.

DE DUES A CINC HORES  / «L'ideal és tractar el malalt entre dues i cinc hores després de percebre els primers símptomes de l'ictus -va advertir Dávalos-. D'aquesta rapidesa en depèn el pronòstic; si arriba a l'hospital set hores o més després d'iniciat el procés, algunes neurones de la zona afectada ja hauran mort, i les cèl·lules mortes són irrecuperables». La funció que dirigien les neurones inutilitzades es perdrà amb elles.

L'atenció de l'ictus s'ha accelerat de manera substancial a Catalunya en l'últim decenni, gràcies al programa Codi Ictus, que manté actiu les 24 hores del dia un equip especialitzat en sis hospitals de Barcelona -els esmentats abans, més l'Hospital del Mar i el de Sant Pau-, i tres més a Girona, Tarragona i Lleida. Aquests equips, coordinats amb els serveis d'emergència i transport sanitari, preparen el tractament en el moment que l'ambulància, medicalitzada, anuncia el trasllat d'un malalt, i l'hi administren una vegada el vehicle arriba a urgències. D'aquesta manera, el temps d'intervenció s'ha escurçat substancialment, indiquen des de Salut.

Notícies relacionades

L’agitador Vito Quiles fa una breu aparició a la UAB en un matí marcat per la tensió i les càrregues policials

El País Valencià no va trucar a 90.000 dones que s’haurien d’haver fet una mamografia el 2024

ELS SENYALS / Encara que l'ictus cerebral és la primera causa de mort entre les dones espanyoles -la tercera en els homes-, els símptomes que provoca són molt menys populars que els de l'infart de miocardi. Els signes que haurien de mobilitzar qui els pateixi són, entre altres, notar que la boca s'ha torçat involuntàriament i que no hi ha manera de tornar-li la simetria; parlar inintel·ligiblement o pronunciar la paraula que no es pretén, en comptes de la que s'intentava dir -enciam en lloc de cinturó-; tenir dificultat per moure o aixecar un braç, una cama o tots dos, del mateix costat del cos; perdre la visió d'un sol ull o ser incapaços de pinçar un objecte amb dos dits d'una mà.

Totes aquestes rareses, que molts cops tenen lloc de manera progressiva i sense que qui les pateix en sigui totalment conscient ni els doni la importància que mereixen, haurien de ser motiu d'alerta immediata i trasllat a l'hospital de qui les percep. Així comença un ictus.