Duresa contra la bilis 'on line'

El ministre de l'Interior, Jorge Fernández Díaz, va complir la seva amenaça de penar amb més intensitat els delictes d'odi i discriminació que es cometin a través de les xarxes socials o mitjançant l'ús de tecnologies de la informació. El pròxim 1 juliol entrarà en vigor la reforma del Codi Penal que endureix els càstigs per les ofenses i humiliacions 2.0 contra grups o persones per motius racistes, antisemites, ideològics, religiosos o de pertinença a una ètnia, una raça o una nació. També es penalitza més l'atac a la dignitat de les persones pel seu origen nacional, el seu sexe, orientació o identitat sexual, malaltia o discapacitat. La pena prevista és de fins a dos anys de presó i multa quan la difusió és a través d'internet o mitjans informàtics (és a dir, mòbils). Els que enalteixin o justifiquin aquestes accions i delictes, per la seva part, s'enfrontaran a fins a quatre anys de presó i multa.

«És evident que el mal és més gran quan es difon per internet que si es fa de viva veu en un bar, perquè arriba a més gent i és més incontrolable», explica Víctor Puig, consultor i fundador de l'agència de reputació digital Zinkdo, que està d'acord que tingui més pena per la repercussió. «A internet no tan sols és qui publica sinó també qui reprodueix i difon els missatges.Per tant, no hi ha un únic autor. Si qui insulta té un mínim de sarcasme, es difondrà més, segur. Moltes vegades, aquella ocurrència absurda també té una intenció més clara i hi ha interessos polítics, econòmics o personals al darrere per erosionar».Vella reivindicació

L'advocat Iban Fernández assegura que la diferència entre l'antic Codi Penal i el nou és que el «focus d'atenció es dirigirà ara no només contra els provocadors normals i corrents, sinó que s'han creat noves penes per a aquells que fomentin l'odi, per als que distribueixin material que el fomentin i, fins i tot, públicament neguin o trivialitzin els delictes de genocidi o de lesa humanitat». Destaca que «s'incorpora una vella reivindicació de molts penalistes perquè a Espanya fos delicte, per exemple, la negació de l'Holocaust. Una altra novetat legislativa, desgraciadament de rabiosa actualitat, és l'agreujament de les penes en cas que es fomenti l'odi a través de les xarxes socials».

El lletrat sosté que l'«aplicació pràctica» d'aquestes mesures és «relativament senzilla» quan es tracta de fets comesos «per hoo­lingans aficionats a través d'un compte personal de Twitter o Facebook», però és «extremadament complexa quan es tracta de comptes que estan fora d'Espanya o de webs allotjades en servidors estrangers de països que no han legislat respecte a aquesta qüestió».

Notícies relacionades

Nova denúncia per insults als catalans

La punta de l'iceberg dels delictes d'odi

Els investigadors policials i judicials assenyalen les dificultats per perseguir aquests delictes a internet. Si la difusió es fa de manera anònima, és complicat concretar qui és l'autor, sobretot, si les xarxes socials estan radicades en altres països. Si al compte hi apareix un nom, s'ha d'investigar si és real, i, si ho és, intentar localitzar qui l'ha creat.

El fiscal contra els delictes d'odi i discriminació de Barcelona, Miguel Ángel Aguilar, ha reiterat des de fa anys en les seves memòries la necessitat d'una reforma legislativa sobre els delictes d'odi i discriminació i més concreció d'aquests delictes per a una persecució més eficaç. Al final, les seves tesis van ser recollides per la Fiscalia General de l'Estat i ara s'han vist plasmades, en part, en el nou Codi Penal.