"Tant de bo no hagin pujat a l'avió"

Els primers a arribar aquest matí a la Terminal 2 de l'aeroport de Barcelona han sigut els familiars d'uns passatgers àrabs, residents a Barcelona, que perduts i desconcertats han estrenat amb les seves llàgrimes i impotència la sala habilitada per a l'espera i el dolor. Després d'ells el degoteig ha sigut incessant durant tot el matí. Al límit del plor, es trencaven en els últims passos abans d'accedir a l'espai habilitat per les autoritats de l'aeroport. Un últim tram fins a l'atenció de psicòlegs i psiquiatres acompanyats per mossos d'esquadra de paisà que en ocasions els han ajudat a cobrir la cara amb jaquetes per evitar ser fotografiats.

Notícies relacionades

Un empleat de Bayer i la dona d'un altre treballador anaven a l'avió

L'avió va baixar durant vuit minuts abans d'estavellar-se, segons Germanwings

Jordi Campoy i la seva dona han preferit esperar al vestíbul de la terminal, als peus del cavall de Botero on es concentren mitjans de comunicació i corresponsals de mig món. Entrar a la sala de familiars i amics era com confirmar que els seus dos amics volaven a l'avió sinistrat. "Tant de bo no hagin pujat a l'avió". Jubilat de la Bayer, Campoy esperava notícies d'un bon amic treballador també de Bayer a Espanya que viatjava aquest matí a Düsseldorf per a una reunió de negocis. "És un vol molt habitual entre els treballadors de Bayer que hem de celebrar reunions aquí o allà. Són dues hores de vol i tant Lufthansa al seu dia, com ara Germanwings, tenien una molt bona freqüència de vol que permetia anar i venir en el mateix dia", explica Campoy, sense deixar de mirar el seu telèfon mòbil. L'altra passatgera per la qual patia és la dona d'un altre treballador de l'empresa que segons uns coneguts havia pujat a l'avió a resoldre "una qüestió estrictament familiar".

"No sabem què ha pogut passar allà a dalt, però no es pot dir que Germanwings sigui un vol de baix cost. Sempre he pujat a aquest avió amb tota la seguretat del món", ha afegit l'home.