Guillermo Puche: "Hi ha un munt de bones idees oblidades en calaixos"

Tenia tot just 19 anys quan va entrar com a portalliteres a l'Hospital Sant Joan de Déu, on ha treballat durant 38 anys fins a aconseguir el seu actual càrrec d'adjunt a la Direcció Infermera. Poc amic dels focus, la seva idea d'adaptar un vulgar porta-sèrum a l'univers infantil li ha donat un protagonisme que suporta amb un mig somriure.

-¿El Pal-Joc és el seu primer invent?

-Sí, ¡però jo no sóc inventor! Tot això ha sigut un agradable accident.

-Però la idea original és seva.

-Això sí. En la meva feina diària observava que els nens ingressats s'enfilaven als pals porta-sèrum perquè els seus pares els arrosseguessin pels passadissos.

-Són nens i juguen.

-És clar, però és un suport pensat perquè el pacient que porta una via tingui certa autonomia de moviments i la base és molt inestable. Els nens poden caure i arrossegar darrere seu l'ampolla de sèrum i l'agulla. Prohibir que els nens s'enfilin al pal hauria sigut una guerra perduda, de manera que s'havia de trobar una solució al problema.

-¿Per on va començar?

-Un dia vaig dibuixar un pal porta-sèrum amb una plataforma estable i una mena de manillar per subjectar-s'hi. A partir d'aquí tot el que va passar no ho vaig buscar jo. Si no s'haguessin alineat una sèrie de circumstàncies, aquell dibuix no hauria sortit mai del calaix de la meva taula.

-¿Per què?

-Jo no havia fet mai res així... ¡però si ni tan sols sé dibuixar! En un altre context m'hauria fet vergonya ensenyar aquell gargot, però feia poc s'havia creat a l'hospital una Direcció d'Innovació i Investigació i al capdavant hi havia una persona amb qui jo tenia confiança. Segur que hi ha un munt de bones idees oblidades en calaixos per no saber com canalitzar-les, per vergonya i per por.

-La seva va tenir èxit.

-Vaig presentar la idea el 2008 i a partir d'aquí vam muntar un grup de treball amb personal de l'hospital per millorar el meu dibuix, vam consensuar un model i es va fer un prototip de fusta. Després es va contactar amb l'escola Llotja i els estudiants de disseny van agafar la idea com a projecte de curs. Al cap d'uns mesos ens van presentar 20 dissenys diferents, i si un era xulo l'altre encara n'era més.

-No devia ser fàcil triar-ne un.

-Els vam exposar a l'hospital, vam posar una urna i vam convidar pacients, familiars i professionals a votar el seu projecte preferit. Després es va buscar un mecenes, l'hotel Le Meridien Ra Beach de Calafell, i el 2013 ja teníem 20 unitats de Pal-Joc.

-¿I funciona?

-És difícil objectivar els resultats, però millora el benestar emocional del pacient i  l'ajuda a acceptar el tractament perquè se'l pren com un joc. Després de veure l'ús que se n'ha fet -dels 20 només n'hi ha 3 en perfectes condicions-, diria que sí.

-¿Ha tingut més idees?

-Jo no, però estic convençut que aquesta experiència ha animat altres persones de l'hospital a posar en pràctica les seves idees. Per exemple, un grup d'infermeres de la planta de neurologia han ideat un encoixinat de colors perquè els nens no es donin cops amb les baranes dels llits fet a base de xurros de goma espuma típics de piscina oberts per la meitat.

Notícies relacionades

Consol Franch: "Una persona amb un trastorn mental necessita sentir-se útil"

Neix ‘Idò!’, el nou projecte editorial per donar suport al català a les illes

-¡Qui li hauria dit que el resultat de la seva idea acabaria exposat al Museu del Disseny i que el FAD el convidaria a parlar de disseny i transformació social!

-És increïble veure que existeixen tantes idees que faciliten la vida de la gent. Jo crec en la innovació amb la finalitat de resoldre problemes, i per resoldre'ls s'ha de ser prou sensible per anar allà on són els problemes.