Revolució dels mitjans de comunicació

Les 'dues Espanyes digitals' abracen la bandera de la transparència

Pedro J. aterra al Congrés de Periodisme Digital a Osca en el llançament del seu nou diari a la xarxa 'El Español'

Ignacio Escolar i Pedro J. en el congrés d’Osca.

Ignacio Escolar i Pedro J. en el congrés d’Osca.

4
Es llegeix en minuts
SAÜL GORDILLO / OSCA

"Estem fent de la necessitat virtut", admet Pedro J. Ramírez en l'última sessió del Congrés de Periodisme Digital d'Osca, un escenari impensable fa uns anys per a l'exdirector del diari 'El Mundo'. Els periodistes dels mitjans tradicionals comencen a desfilar per Osca coincidint amb el seu salt, com a professionals i editors --"empresaris", ha dit--, del suport de paper a l'estricte digital. Pedro J. ha admès que disposa d'11 milions d'euros per llançar el digital 'El Español' a la tardor, potser amb motiu de la campanya electoral a Catalunya. En conversa amb el també periodista Ignacio Escolar, copropietari i director d'eldiario.es, Ramírez ha dit que "el paper és necessari per seguir enganyant els anunciants perquè paguin molt més que en el digital per molt menys". Pedro J. va dirigir 'El Mundo', de paper, durant 25 anys. La fe del convers.

Després d'elogiar-se mútuament sobre el model de negoci dels seus respectius projectes, Pedro J. ha citat la propietat en mans dels socis --ha parlat de "5.500 accionistes"-- del seu futur diari com a garantia d'independència. "Que un projecte sorgeixi amb una gran massa social en l'accionariat és rellevant. El cas d'eldiario.es i el nostre demostren que la gent ha vist que passarà alguna cosa important", ha dit. "Això ens exigeix un nivell de transparència molt alt", ha afegit Escolar, que ha obtingut la complicitat de Ramírez en aquest mateix terreny. "Hem de predicar amb l'exemple en pràctiques de transparència i bon govern", ha afirmat l'impulsor d''El Español'.

Pedro J. aposta per una redacció que barregi veterans periodistes, experts en les seves matèries, amb joves professionals més hàbils en el camp digital. Crítics amb l'opacitat de la publicitat i subvencions que reben els mitjans, tots dos s'han compromès amb la transparència.

MITJANS EN MANS DEL PODER FINANCER

"Per conèixer notícies dels bancs espanyols s'ha de començar a llegir premsa internacional", etziba el periodista català Pere Rusiñol només de començar el bloc sobre poder financer i periodisme, al costat de Giles Tremlett, Santiago Carcar i Tobías Buck. El deute dels grans mitjans de comunicació espanyols és un dels llastos per garantir la independència. Carcar (InfoLibre) ha recordat l'anunci d'un banc en la tapa dels principals diaris com a declaració de principis de la influència de les entitats financeres a Espanya. Davant un panorama tan desolador --"s'ha produït un gran esclat, una gran catàstrofe en la professió", ha dit Cascar--, Tobías Buck ('Financial Times') ha presentat els directors amb els quals ha treballat com a autèntics garants que les pressions no arribaven als periodistes de la seva redacció. "Som un diari que guanya diners, i gràcies a la subscripció 'on line' (700.000 subscriptors) depenem menys de la publicitat com la que s'ha comentat", ha afirmat Buck.

AUTOCRÍTICA

La segona jornada del Congrés de Periodisme Digital ha mantingut l'autocrítica --alguns assistents en diuen 'pessimisme' o 'catastrofisme'-- de la sessió inaugural. El corresponsal de 'The Economist' a Espanya, Giles Tremlett, ha explicat el cas del banc HSBC, la 'llista Falciani' i el tractament a 'The Daily Telegraph' que va acabar amb la sortida del diari del seu periodista de referència Peter Oborne. A tot arreu se'n fan, de bolets, quan plou. Tremlett ha demanat a Osca menys idealització de la premsa anglosaxona. I Cascar, per animar una mica --més val això que res-- un auditori ple de professionals digitals, altres en procés de reinvenció i molts estudiants, ha defensat que una cosa és la salut dels mitjans i una altra l'oportunitat que tenen els periodistes. Llavors Rusiñol ha comentat el cas de la cooperativa de periodistes que edita 'Alternativas Económicas' com a model de propietat de mitjans, modestos, en mans dels professionals.

TELEVISIÓ PÚBLICA

Notícies relacionades

El logo del Congrés de Periodisme Digital és el dibuix d'un senyor amb corbata i la icona d'un dit ficat al seu ull. Per seguir ficant el dit a l'ull, el debat entre polítics sobre el 'Somni impossible d'una televisió de servei públic'. Fernando Ledesma (PP) ha posat l'exemple de la televisió pública aragonesa com un ens al marge de les intromissions partidistes que, segons el periodista Gurmesindo Lafuente, moderador del debat, ha marcat la tònica a TVE excepte en períodes molt puntuals. Ignacio Urquizu (PSOE) ha aixecat la bandera del "pluralisme" en els mitjans públics en contraposició als privats i ha esmentat la "despolitització". Irene Lozano (UPD) ha citat el model de la BBC com a referent d'independència i professionalitat per als mitjans públics espanyols. "El problema d'aquí és que la televisió pública està al servei del PP. Se l'ha de pagar el PP, no tots els contribuents", ha afirmat Lozano, periodista de professió.

En el debat, l'eurodiputat Pablo Echenique (Podem) ha demanat l'obertura de la televisió pública al "control ciutadà". Echenique ha elogiat els periodistes i ha lamentat la precarietat laboral, a més de la intromissió partidista en els mitjans públics. El representant de Podem ha llançat la idea de la creació d'un segell de qualitat de la informació que ofereixen els mitjans de comunicació, començant pels de titularitat pública.