Estiu per a tothom

Per a una gran part de la població, l'estiu és una de les millors èpoques de l'any, principalment per als que es poden permetre uns dies de descans. Però per a uns altres, aquestes són unes dates temudes, on la soledat, el seu principal dolor crònic, s'aguditza, per no parlar dels problemes físics que comporten les altes temperatures. És el cas de tants avis que viuen sols, ja que en nombroses ocasions els seus referents quotidians, com poden ser els seus veïns d'escala, les botigues de proximitat, la pròpia família i fins i tot els voluntaris socials que els visiten són fora, de vacances. Per això, les oenagés que vetllen per ells els vigilen amb un especial afecte, reforçant l'atenció telefònica, el contacte a domicili i l'organització d'activitats com ara tallers en casals i fins i tot colònies. Perquè del que no hi ha dubte és que unes vacances o, simplement, trencar amb la rutina, resulta beneficiós per a tothom. Lamentablement, hi ha molta gent que no tenen aquests dies ni aquest descans, i que segueixen patint en silenci.

«Com a societat ens adaptem molt poc a la gent gran i les famílies tenim també molt poca paciència. És un col·lectiu que viu molt malament aquesta època. Als nuclis urbans resulta fins i tot més dur, i especialment en zones del Mediterrani, on la humitat i la calor afecten les xacres pròpies de l'edat», explica Albert Quílez, director d'Acció Social de l'oenagé Amics de la Gent Gran, que precisament fa un parell de mesos va llançar un SOS per buscar voluntaris per suplir a l'estiu els que se'n van de vacances. «En el nostre cas, els usuaris són molt grans, amb una mitjana de 85-90 anys, i a la majoria els costa fer qualsevol cosa, per això hem d'intentar animar-los perquè s'apuntin a activitats i surtin. de casa. Això és molt positiu per a ells», continua Quílez. Assegura que a molts, una vegada es decideixen a fer el pas i se sumen a les accions que organitza aquesta entitat o altres, com ara les colònies, se'ls obre el cel i viuen la resta de l'any recordant aquesta experiència.

Des d'una altra de les associacions de referència en el suport a la gent gran amb poc entorn social i escassos recursos econòmics, Avismón, la treballadora social Ester Pascual posa l'accent també en el gran sedentarisme que acompanya aquestes dates. «El dia se'ls fa molt llarg quan arriba aquesta època, que és, juntament amb Nadal, el moment més complicat per als avis», explica. Detalla que des d'aquesta oenagé han accentuat les trucades a totes les persones que saben que estan encara més soles, uns contactes telefònics que aprofiten per aconsellar-los que beguin aigua sovint, que mengin fruita, que abaixin les persianes durant les hores que fa més sol, que no obrin la porta a qualsevol… «És evident que senten una feixuguesa física més gran, per això, per obligar-los a sortir d'una manera o altra, demanem als nostres voluntaris que vagin a visitar-los cap al vespre, quan la calor comença a baixar, i així tenen menys excuses per no anar a fer un volt», diu.

Ajuda extraordinària

I aquests voluntaris, en un bon nombre de casos, no són els habituals. Com en tantes entitats, aquesta és una època en la qual les oenagés rebaixen la mitjana d'edat d'aquesta ajuda altruista tan preada, ja que cada vegada hi ha més joves que ofereixen el seu temps a l'estiu amb finalitats solidàries. És una pràctica que en els últims anys, per l'atur o una consciència social més forta, o per les dues coses alhora, està augmentant de manera notable. «El fet que canviïn de persona de referència durant uns dies també és bo, perquè els aporta una novetat», subratlla Pascual, que destaca els beneficis que comporten les sortides i el contacte social.

Notícies relacionades

Museus i excursions

Teràpia de grup contra el tedi

Precisament per això, Càritas, que també té un potent programa dirigit a la gent gran, ofereix a l'estiu minivacances a Vic (Osona). «És un col·lectiu invisible que a més està sent atacat per la crisi en la mesura que molts s'han convertit en el suport de la família. Amb molt poc en tenen prou», explica Carolina Roig, responsable de les accions d'aquesta oenagé a Barcelona en favor de la gent gran. «En general els costa sortir uns dies de casa, però en canvi sí que accedeixen a participar en casals d'estiu com els dels nens perquè així es relacionen», prossegueix. L'entitat els organitza i els voluntaris s'encarreguen de passar a buscar els avis a casa seva per acompanyar-los a l'activitat. També es reforcen les visites als avis que estan en residències perquè no es quedin sols.

En una línia similar es pronuncia Merche Fernández, tècnica de Creu Roja especialitzada en ancians i en dependència, que reconeix la falta d'activitats per arribar a un col·lectiu tan ampli: «A molts els agradaria fer més coses, però no hi ha gaire oferta», explica, malgrat que aquesta entitat, com d'altres, reforça el programa d'oci per a jubilats, amb sortides a la platja, caminades, trobades socials... «En alguns municipis també hi ha tallers als quals s'hi pot anar acompanyats de nens, ja que un percentatge important d'avis s'encarrega dels néts durant una bon part de l'estiu», conclou Fernández. També subratlla que en aquesta època augmenta el nombre d'altes del servei de teleassistència contractades per familiars que per uns dies no poden vigilar amb la mateixa proximitat els seus, ja que també fan les seves merescudes vacances. Un canvi de xip recomanable per a qualsevol edat.