L'apagues o me'n vaig

Ja no hi ha més diari per llegir. Ni queda gota del segon cafè. La Carla tamborineja amb els dits sobre la taula. Mira el rellotge. Han passat 20 minuts i la seva amiga Lucia no li ha dirigit la paraula. «Escolta, si he quedat amb tu fes-me cas», diu trencant el silenci. La Lucía amb prou feines aixeca la mirada. «En cinc minuts estic», diu a corre cuita mentre els seus dits llisquen a tota velocitat pel teclat del mòbil. A la taula del davant, el Marc es treu el telèfon de la butxaca dels pantalons i escriu un whatsapp a la nòvia: «¡Ei, que estic davant teu!». La Marta se'l mira ruboritzada. «A vegades ho faig sense adonar-me'n, és la mania de tenir alguna cosa a la mà», es justifica.

Aquesta escena és freqüent en bars, terrasses i qualsevol espai públic. No importen els motius. Tampoc si són 10, 15 o 30 els minuts que dura, o si el protagonista creu que és multifuncional. A aquestes altures, ¿qui no s'ha tret de sobre un acompanyant que presta més atenció al mòbil que a ell? L'acció descortesa d'ignorar la persona que es té al davant per atendre el mòbil ja té nom: phubbing, una paraula que prové de fusionar phone (telèfon) i snubbing (en anglès, desairar). El terme es va encunyar als EUA el 2007, any en què van desembarcar els smartphones i el seu ús es va convertir en el gran passatemps.

Els especialistes consideren que el phubbing, a més de ser una mostra de mala educació, és una alerta de l'ús excessiu que se li està donant als dispositius mòbils en la vida quotidiana. «Uneix l'addicció amb la falta d'educació, la incapacitat per interactuar amb les persones i l'apatia i l'avorriment», apunta Marc Masip, director de l'institut psicològic Desconect@, on s'ofereixen programes psicoeducatius per fer front a la dependència extrema a les noves tecnologies. «N'estem veient molts casos perquè la utilització del mòbil és abusiva, però només ens en adonem quan ens ho fan a nosaltres. Llavors ets tu el que et veus contrariat, estàs trist i et sents ignorat», afegeix el psicòleg.

Confiança i poc respecte

Ara bé, ¿sóc igual de mal educat si no contesto un mail o un missatge urgent per estar parlant amb el meu acompanyant?, reflexiona Cristian López, doctor en Sociologia. «Possiblement, també», respon. Aquest expert sosté que les TIC (Tecnologies de la Informació i la Comunicació) estan acabant amb la comunicació, però al mateix temps destaca que mai ens havíem comunicat tant ni amb tanta gent com ara, precisament «gràcies a aquestes mateixes tecnologies». El conflicte arriba perquè no tots els usuaris hi estan igual d'enganxats. Per això suggereix una doble lectura del fenomen.

«És curiós, quan més confiança tens amb la gent, els amics i els familiars, més atenció prestes al telèfon», destaca Juan Pedro, de 35 anys, a qui li resulta impossible desconnectar del mòbil a causa del seu treball com a administrador d'una immobiliària. «Hauríem de tenir més respecte per la gent amb qui estem reunits, però al final mires el telèfon i veus que tots estan igual. És un mal generalitzat», diu Patricia Ortiz, estudiant de Psicologia de 22 anys, i afegeix: «Ara et roben el mòbil, o se t'espatlla, i sents que se t'acaba la vida; no ens hem adonat de com de viciats que estem. Però quan quedes amb una persona és per estar amb ella personalment; si no, quedes a través del mòbil i cadascú a casa ­seva».

L'únic innegable és que cada vegada hi ha més usuaris de noves tecnologies. A Espanya, el 75% de la població de més de 15 anys té mòbil. Segons l'informe Spain Digital Future in Focus de la consultora comScore, és líder a Europa en ús de smartphones, amb un 66% de penetració, mentre que la mitjana d'Anglaterra, França, Itàlia i Alemanya és del 57%. L'Institut Nacional d'Estadística revela que a Catalunya el 94,6% de la població és usuària de les TIC, i supera sensiblement la mitjana d'Espanya, que és del 94,2.

Aquestes xifres es poden llegir també com «l'evidència d'una fòbia social important», apunta la psicoloanalista Laura Kait, coordinadora de la xarxa d'assistència psicològica Umbral. L'especialista es refereix a la preferència que alguns usuaris arriben a desenvolupar pel contacte on line abans que el cara a cara. «És la ficció d'estar connectat, quan en realitat estàs aïllat. Un contacte sense tacte, una espècie de no voler ajuntar-se amb l'altre, de tenir por, que la mirada de l'altre, la veu de l'altre, el cos de l'altre, les idees de l'altre, et contaminin. En realitat, estàs sotmès a no poder parar amb tots aquests estímuls que t'envaeixen», afirma l'experta.

Consolidar els sentiments

Existeix la creença generalitzada que les emocions i sensacions del contacte humà no poden ser reemplaçades per màquines, però el sociòleg Cristian López qüestiona aquesta afirmació i assegura que moltes persones prefereixen relacionar-se a través de les TIC perquè les utilitzen com un aparador que referma els seus sentiments i les seves conviccions. «La identitat digital elimina alguns dels defectes que podem tenir, com la timidesa o la falta de desimboltura al parlar», afirma. «Esborrades aquestes pors, l'usuari se sent molt més còmode i lliure per expressar emocions i pensaments».

A l'Enter Forum, un espai de debat i reflexió sobre internet, les xarxes socials i la privacitat celebrat al juny al Centre de Cultura Contemporània de Barcelona, l'antropòloga Paula Sibila, professora d'Estudis Culturals i Mitjans de la Universitat Federal Fluminense de Rio de Janeiro, va destacar que les noves tecnologies han canviat la forma com ens construïm com a individus. «El subjecte modern, des del segle XIX fins als anys 60 del segle XX, tenia el seu eix al seu interior, era fidel a la seva essència i no la variava al llarg de la seva vida. Avui l'eix s'ha desplaçat cap a l'exterior. Ens construïm en funció de la mirada dels altres. De l'essència, hem passat a l'aparença», sosté.

La part positiva d'aquest fenomen, segons aquesta antropòloga, és que ja no cal ser fidel a una identitat fixa, i això ens permet reinventar-nos i ser més creatius. La part negativa és que en aquest afany de construir-se a base de la mirada dels altres, i no de la pròpia, en el cas dels subjectes més fràgils «exclou la possibilitat de refugiar-se en si mateixos».

Imaginació i desig

Per a Eva Illouz, professora de Sociologia i Antropologia de la Universitat Hebrea de Jerusalem, la xarxa és el cúmul de presències fantasmals on es creen sentiments sobre un objecte que no és real ni es posseeix, però que els dispositius tecnològics poden recrear fent il·limitada la seva presència. On abans hi havia poca informació sobre l'altre, ara se'n dóna un excés, cosa que comporta una desconnexió entre la imaginació i el desig.

Segons l'estudi sobre hàbits d'ús d'internet en el mòbil elaborat aquest any per la plataforma Tuenti Móvil, el 68% dels usuaris admeten haver ignorat almenys una vegada els seus acompanyants. Això sí, posant com a excusa que es tractava d'«assumptes importants», com estar esperant alguna trucada, un correu o un missatge. El 13% no té problemes a admetre que sempre dóna prioritat al dispositiu sobre les persones amb qui està.

La Cristina, estudiant de 16 anys que s'acostuma a comunicar via Facebook, Instagram i Twitter, afirma rotunda: «El que em diuen en el mòbil és més important». I afegeix: «Jo he ignorat moltes vegades el meu pare. Sempre poso l'excusa que les dones podem fer dues coses alhora, però en realitat mai sé de què em parla. Sé que no m'explicarà res que no sàpiga». Mentrestant, la Martina, de 16 anys, admet que té més tracte amb els seus amics a través de les xarxes que en persona: «Ho fa tothom, és com una inèrcia».

Malgrat que cada vegada és més freqüent aquesta pràctica, de moment cap ciutat d'Espanya forma part del rànquing internacional de les ciutats amb més phubbers, elaborat per la plataforma stophubbing.com. Encapçala la llista Nova York, amb 20 milions de phubbers, per davant de Los Angeles, Londres, París i Hong Kong.

Handicap adolescent

Els especialistes adverteixen que el phubbing pot generar soledat, ansietat, melancolia, trastorns del son, problemes d'aprenentatge i interrupció de la dinàmica social. En casos més greus es pot convertir en una addicció als dispositius mòbils. «Hauríem d'anar amb compte, perquè si això segueix augmentant, les conseqüències poden ser terribles», adverteix Marc Masip, de l'institut psicològic Desconect@, posant el focus en el debilitament de les relacions personals que es comença a donar entre els adolescents. «Ens podem trobar, d'aquí a 10 anys, amb una població que ja serà adulta i haurà d'estirar el carro, sense cap tipus d'habilitat per relacionar-se entre ells». I suggereix posar fre a les pantalles. «Mai serà el mateix rebre un 't'estimo' en text que veure algú dient-te 't'estimo'».

Yair Amichai-Hambueguer, especialista en psicologia i internet i també participant a l'Enter Forum del CCCB, veu fonamental que l'internauta fomenti la seva autonomia per mitjà de reflexions i pensaments crítics. «Internet no és ni bo ni dolent, és el que fas amb ell», conclou. H

Vegeu el vídeo d'aquest

Notícies relacionades

Mor als 44 anys l’activista contra la pobresa energètica Maria Campuzano

Un estudi alerta de la "degradació nocturna" del parc de la Massana de Salt

reportatge amb el mòbil

o a e-periodico.cat