Quino, pare de Mafalda, premi Príncep d'Astúries de comunicació i humanitats 2014

L'humorista gràfic Joaquín Salvador Lavado 'Quino' (Mendoza, Argentina 1932), creador de Mafalda, ha estat guardonat aquest dimecres amb el Premi Príncep d'Astúries de comunicació i humanitats 2014.

Aquest guardó li arriba el mateix any que se celebra el 50 aniversari de la creació d'aquest popular còmic, que ha estat traduït a més de 30 idiomes i portat al cine i la televisió.

Obra i estil

L'obra de Quino ha sabut sumar amb encert dos sentiments difícils de barrejar en un sol missatge: pessimisme i humanitat. Els protagonistes de Mafalda solen ser gent normal fent la seva vida, amb tocs de realisme màgic, surrealisme i caricatura vital quotidiana. Ha sabut fer de Mafalda, a priori una tira d'aparença infantil, una denúncia adulta en majúscules. Fruit del seu temps, a la petita Mafalda li importa més la política mundial que als adults d'ara; a Manolito el sedueixen tant els diners com a la majoria. Adults en cossos de nen en un món d'interrelacions en essència extrapolables a qualsevol context.

Àcid i cínic gairebé a parts iguals, recorre a la denúncia de l'absurd i la misèria, a la condició humana, als abusos d'autoritat, a la lògica, per criticar el món de les crisis econòmiques. Acudits per criticar la realitat. Davant aquesta denúncia, malgrat tot, un tracte humà per a les víctimes del món, hipisme realista en blanc i negre.

Candidatura

La seva candidatura al premi Príncep d'Astúries, proposada pel catedràtic de Geografia i demògraf Rafael Puyol, ja havia despertat la simpatia de molts dels 18 membres del jurat abans que ahir iniciessin a Oviedo les deliberacions, sota la presidència del director de l'Instituto Cervantes, Víctor de la Concha. Fill d'andalusos emigrats a l'Argentina el 1919, Quino va adoptar la nacionalitat espanyola el 1990 i alterna la seva residència entre Madrid i Buenos Aires.

Trajectòria

Quino va aconseguir la fama amb les tires de Mafalda, un personatge nascut per a una campanya publicitària frustrada que va començar a publicar-se el 1964 al setmanari 'Primera Plana', de la capital argentina. Les històries d'aquest personatge contestatari, que va arribar a Europa el 1969 de la mà del premi Príncep d'Astúries Umberto Eco, que la va definir com una "heroïna colèrica", s'han publicat en diaris i revistes de tot el món. El 1973, Quino va deixar de dibuixar-la, encara que l'interès per Mafalda ha seguit vigent fins a l'actualitat, amb els seus llibres reimprimint-se i adaptant-se a les noves tecnologies, disponibles en format digital.

Després d'aquesta etapa, Quino es va entregar a un humor més àcid i negre, destinat en un grau més alt a un públic adult i que ha anat recopilant en la seva col·lecció de llibres d'humor. Entre els més recents hi ha '¡Qué presente impresentable!' (2005), 'La aventura de comer' (2007) i '¿Quién anda ahí?' (2013).

El premi

Notícies relacionades

El tímid pare de Mafalda

El 15% dels adolescents espanyols confessen que han intentat suïcidar-se

La candidatura de Quino s'ha imposat en les últimes votacions del jurat al periodista mexicà Jacobo Zabludovsky, al filòsof Emilio Lledó, la periodista congolesa Caddy Adzuba i el biòleg espanyol establert als Estats Units Francisco José Ayala.

El premi està dotat amb una escultura dissenyada per Joan Miró --símbol representatiu del guardó--, 50.000 euros en metàl·lic, un diploma i una insígnia. En aquesta XXXIV edició dels guardons s'han atorgat ja els premis d'Arts, a l'arquitecte nord-americà Frank Gehry, i el de Ciències Socials, que va recaure la setmana passada en l'hispanista francès Joseph Pérez.