Fosa a negre

¡Això és una república bananera! Amb aquesta claredat i contundència defineix un indignat representant de les televisions privades el singular panorama audiovisual espanyol, que a partir de demà serà una mica més peculiar: si no hi ha un miracle d'última hora, Espanya serà el primer país al món que perdrà d'un sol cop nou canals de televisió digital terrestre (TDT). Entre aquestes cadenes, algunes de tan conegudes com ara La Sexta 3, Nitro i Xplora (del grup Atresmedia) i Nueve i Sieet (de Mediaset). I la incorporació de tot el col·lectiu de televisions privades al ja nombrós club d'indignats espanyols de gairebé tots els àmbits està totalment justificada: perdran nou canals (i les milionàries inversions realitzades fins ara, a més a més de llocs de treball) per l'error d'un altre. Una relliscada garrafal que, per més inri, és del mateix Govern espanyol, que en va aprovar la concessió fa quatre anys.

Aquesta situació surrealista va néixer al Consell de Ministres del 16 de juliol del 2010 (que presidia Rodríguez Zapatero). Allà es va aprovar assignar «un múltiple digital de cobertura estatal a cada una de les societats llicenciatàries del servei de televisió digital terrestre d'àmbit estatal». És a dir, nou canals nous a repartir entre A-3, Tele 5, Sogecable, La Sexta, Veo TV i Net TV.

El petit detall que el funcionari de torn es va saltar és que aquestes concessions havien de ser previ concurs, tal com establia la llei de l'audiovisual, aprovada un parell de mesos abans. Aquest error garrafal no va passar per alt a Infraestructuras y Gestión 2002 SL, una modesta empresa dedica al transport del senyal audiovisual que pugnava per entrar en el negoci, i que amb aquest repartiment a dit es va sentir menyspreada. A través del seu representant legal, MassMedia Assistants, aquesta empresa va presentar un recurs davant del Tribunal Suprem. I l'Alt Tribunal, el desembre del 2012, va reconèixer en part la demanda, al considerar que aquella concessió directa «no s'ajusta a dret per ser contrària a la llei». Així, el Suprem va decretar nul·la la concessió d'aquests nou canals, que ja feia més de dos anys que emetien.

Segons les televisions implicades, aquesta absurda situació provocada per un error del Govern l'havia de solucionar el mateix Govern: «Ho hauria d'haver plantejat com un típic defecte de forma», afirmen. Per exemple, una de la solucions que van plantejar al Govern de Rajoy va ser la d'aprovar un reial decret (un més no importa) «per solucionar un error que només és formal».

Però la sorpresa va saltar després del Consell de Ministres del 22 de març del 2013. La vicepresidenta Soraya Sáenz de Santamaría va anunciar que el Govern acatava la sentència del Suprem i que els canals afectats havien de desaparèixer.

Notícies relacionades

Catalunya reactiva els seus plans davant inundacions davant les intenses pluges previstes per a aquest divendres i dissabte

La metròpoli cuidadora i competitiva

A la Uteca (associació que engloba totes les televisions privades) es va passar de la sorpresa a la indignació («¡Això és un abús!», va clamar Paolo Vasile, conseller delegat de Mediaset) i, finalment, a la sospita que aquesta decisió del PP amaga motius espuris, però que des de la Uteca comencen a entreveure. «Primer vam pensar que era una manera de lligar curt els informatius de les cadenes, en un moment en què el PP era a totes les portades pels seus escàndols amb el cas Bárcenas -explica un portaveu de la Uteca-, però també hi ha una altra possibilitat: aquesta suspensió de freqüències permet convocar un nou concurs de freqüències, en què afavoririen les seves cadenes més afins ideològicament, com és el cas de 13TV, que controla la Conferència Episcopal».

Ara per ara, només són sospites, i l'únic cert és que demà els espectadors tindran nou canals menys d'una TDT que en el seu moment es va vendre com la panacea de la qualitat i la varietat audiovisual.