Sopes de plàstic

En situacions idíl·liques, l'única cosa que hauria de flotar als oceans haurien de ser uns quants troncs arrossegats pels rius, algun coco i poca cosa més. Però no és així.

Per exemple, la misteriosa des­aparició de l'avió de Malaysia Airlines amb 239 passatgers a bord va deixar al descobert recentment que en aigües de l'oceà Índic, a l'oest d'Austràlia, hi ha un vòrtex o una immensa zona on les escombraries flotants arriben atretes per corrents circulars i tenen grans dificultats per marxar. Això acaba ocasionant una sobreacumulació de residus. Restes de pesquers naufragats, de contenidors flotants i d'altres objectes de considerable grandària, alguns observables a gran distància, van confondre diverses vegades els equips de rastreig de l'avió. Fenòmens similars detectats al Pacífic central i a l'Atlàntic septentrional, de vegades amb densitats molt superiors, han servit per encunyar un terme: illa (o sopa) d'escombraries.

Notícies relacionades

El Govern refunda la DGAIA i n’extrema el control de la gestió

L’oposició exigeix que la reforma no tapi la investigació dels escàndols

Malgrat algunes informacions escandaloses, aquestes 'illes' no arriben a ser zones plenes de llaunes d'alumini, draps i xarxes plàstiques, sinó simplement grans extensions marines amb una concentració superior de deixalles del que és habitual. De fet, no es poden observar amb fotografies satel·litals ni tampoc dificulten gens la navegació. No obstant, això no significa que siguin un problema menor, perquè, entre altres aspectes, cada vegada són més grans i més denses. A més a més, sembla poc factible una recollida total dels detritus. Sense anar més lluny, els plàstics, que suposen el 80% dels materials flotants, es van esmicolant lentament en trossos cada més petits. I un dels resultats són les omnipresents 'nurdles', unes minúscules boletes que poden ser confoses amb ous de peixos. ¡Un perillós banquet per als depredadors, com les meduses, que acabaran després als estómacs d'ocells i cetacis!

Des del 1988

A l'illa d'escombraries del Pacífic, la més analitzada  --se'n va proposar l'existència per primera vegada l'any 1988--, se li ha calculat una extensió de fins a 12 milions de quilòmetres quadrats, 24 vegades la superfície d'Espanya, i un pes total de 100 milions de tones de deixalles. S'estima que el 20% dels residus procedeixen directament de vaixells que transiten per la zona, però el 80% restant hi han arribat atrets pels corrents des de les costes dels Estats Units i del Japó en un viatge que pot durar entre un i cinc anys. Algunes vegades, s'observen grans acumulacions de plàstics en algunes badies de Hawaii. La Institució Oceanogràfica Woods Hole, que és el centre de referència en aquest camp, considera que a l'Atlàntic nord hi ha també una altra illa d'escombraries, encara que les seves magnituds són menors que la del Pacífic.