La prohibició d'una arma antiavalots

Les víctimes que van derrotar les pilotes de goma

La lluita de Quintana, Tanno i Naval ha aconseguit el veto de la munició a partir d'avui

Tots tres lamenten que els projectils que els van mutilar siguin substituïts per altres

Víctimes que van vèncer les pilotes de goma. / periodico

4
Es llegeix en minuts
ANTONIO BAQUERO
BARCELONA

Encara que sembli un escenari poc propici per a l'ús d'un projectil antiavalots, la biblioteca de Sant Feliu de Codines passarà a la història per ser l'últim lloc on els Mossos van disparar una pilota de goma. Dijous passat, un agent va llançar una pilotada al maluc a un malià amb problemes mentals que s'havia atrinxerat a l'equipament amb un ganivet. L'impacte va fer que li caigués l'arma, moment en què va ser reduït.

A partir d'ara, ni en casos així es podran utilitzar les pilotes de goma. Avui, 30 d'abril del 2014, es compleix el termini donat pel Parlament per a l'entrada en vigor del veto perquè els Mossos utilitzin aquesta munició. Encara que la prohibició es va votar al Parlament el 18 de desembre del 2013, el final de les pilotes s'havia començat a gestar des d'un any abans. En concret, des del 14 de desembre del 2012 a la nit, quan Ester Quintana, una dona desocupada de 43 anys de la Verneda que havia anat a la manifestació de la vaga general, va perdre un ull pel brutal impacte d'un projectil. Hi ha dos mossos imputats.

MERESCUDA LLEGENDA NEGRA / El cas d'aquesta dona va precipitar la caiguda en desgràcia definitiva de les pilotes, que ja s'havien forjat una merescuda llegenda negra a Catalu-nya per haver causat 10 ferits greus més: sis dels quals van perdre un ull, dos van perdre la melsa, un va patir necrosi de part del cor i un altre va perdre la capacitat auditiva d'una orella. Abans de la lesió de Quintana, diversos mutilats oculars ja havien creat l'associació Stop Bales de Goma i es van mobilitzar perquè el Parlament acabés amb l'ús d'aquest material.

Víctimes com Quintana, Nicola Tanno o Jordi Naval mostren una felicitat relativa. Quintana veu complert el seu desig «de ser l'última víctima de les pilotes». «Satisfacció moderada, sí. Alegria, no. Canvien les pilotes per un altre tipus de projectils, així que no avancem gaire», va dir ahir la dona, que recorda els ferits anteriors. «Potser jo em vaig convertir en un símbol. Però abans altres víctimes ja lluitaven».

La vida de Quintana i de les altres víctimes segueix sent molt dura. «Ja no porto el pegat. Tinc una pròtesi. Però el que veig al mirall no és el meu ull i aquesta no és la meva cara, no serà mai una cosa meva. Jo abans del tret de pilota no era perfecta, tenia els meus defectes, però era jo. En canvi, és terrible mirar-se i no reconèixer-se», va comentar.

COP DE GRACIA / El seu cas va donar el cop de gràcia a aquesta munició. ¿Per què ella i no els ferits anteriors? «Potser va ser perquè jo era dona i perquè els meus amics es van organitzar molt ràpidament en la plataforma Ojo con tu Ojo», explica. Per a Jaume Asens, advocat de tres mutilats oculars més, «Quintana era una dona de mitjana edat, que estava desocupada, que va resultar ferida quan es manifestava per lluitar pels seus drets: el seu perfil trencava el clixé que s'atribueix a la gent que va a les manifestacions. Ella podia ser qualsevol de nosaltres». El fet que la Conselleria d'Interior negués contra vent i marea que la lesió la va causar una pilota va ser decisiu: «Aquella successió de versions contradictòries del conseller Felip Puig va fer que es convertís en un cas polític».

«La seva tragèdia va generar una pressió mediàtica insuportable per a Interior», comenta el diputat d'ICV-EUiA Jaume Bosch.

Tanno, que va perdre l'ull la nit de la celebració del Mundial del 2010, i que va liderar la posada en marxa de l'Associació Stop Bales de Goma, reconeix que la seva lesió «va ser un trauma enorme». «No obstant, en lloc de tancar-nos a casa, ens vam llançar a lluitar contra aquesta injustícia, vam canalitzar el nostre dolor en un combat que ha contribuït a una societat sense pilotes, que és una societat millor. A més, hem demostrat que mobilitzar-se sí que serveix per aconseguir coses».

Notícies relacionades

Malgrat el veto, assegura que la lluita continua: «Les reemplaçaran per altres projectils que també són lesius. Per desgràcia, la cultura policial no canvia». Tanno, encara que ha aconseguit que es reobri la instrucció judicial del seu cas, lamenta «que segueixi la impunitat».

Menys sort ha tingut Naval, l'altre impulsor de Stop Bales de Goma, que ha recorregut contra l'arxiu del seu cas, que el jutge justifica per no poder-se identificar els autors del tret, tot i que en la instrucció queda clar que li va impactar una pilota. «És bo el veto, però s'ha de fer justícia. No pot seguir una impunitat com la que jo pateixo», comenta aquest enginyer de telecomunicacions, que sentencia: «El trauma m'ha obligat a renunciar a projectes d'estudis, però amb aquesta lluita he pogut canviar les coses».