Campus de reeducació

Ángel, 17 anys, reconeix que ha estat «una joia de fill», com es diu popularment. No anava al col·legi, fumava porros i esnifava alguna ratlla. No respectava les normes de casa i imposava les seves. Fins i tot agredia a vegades els seus pares. I fora de casa, baralles, furts... Fins que fa cinc mesos va ingressar a Campus Unidos, on conviuen 40 adolescents (un terç, noies), amb l'objectiu de posar fi a una situació que els seus pares qualificaven d'«insostenible». «Casa meva era el pitjor que hi podia haver, un infern. No hi havia res més que crits i cops», relata el jove madrileny en aquest recinte educatiu de Brea de Tajo, a 70 quilòmetres de Madrid, que ocupa quatre xalets i dos edificis per a teràpies i activitats d'oci dirigit i formació.

«La implicació de pares i fills és fonamental», adverteix Eduardo Atarés, director tècnic d'aquest campus, molt diferent dels convencionals, encerclat per tanques, amb càmeres de vigilància, portes blindades i un règim disciplinari que no permet mòbils. Només hi és permesa la comunicació per carta i, a poc a poc, segons evolucionen els alumnes, trucades setmanals a la família, visites i caps de setmana a casa fins a rebre l'alta terapèutica. L'estada és d'entre quatre i vuit mesos, calcula Atarés, que dirigeix un ampli equip d'educadors, psicòlegs, psiquiatres i altres metges, que recolzen els nois perquè superin els seus problemes i, sobretot, aprenguin els límits.

Professionals brillants

El 90% d'aquest alumnat, de 12 a 18 anys i de tot Espanya, hi ha anat a parar després d'haver utilitzat contra els pares violència en les seves diferents variants: física, verbal, econòmica, psicològica, fugues i desescolarització. A més, el 75% consumia cànnabis, i alguns més, drogues. Els educadors expliquen que el denominador comú és el conflicte amb els pares, per una relació equivocada d'uns i d'altres. Hi ha pares alcohòlics i consumidors de drogues, però també progenitors brillants en el terreny professional que no han sabut afrontar el seu paper familiar. No han sabut dir prou i els han donat tot als seus fills fins a convertir-los en tirans.

«Al començament ho veus com una presó, però al cap de 15 dies ja és una altra cosa. Sobretot per l'ajuda dels companys», assegura Ángel, de Pozuelo de Alarcón i fill de pares «molt solvents». «La meva mare -explica- va descobrir que consumia coca, robava fora de casa, em dedicava a barallar-me. Tinc algun judici pendent. El meu pare fa 10 anys que està divorciat, la relació era inexistent i quan apareixia acabàvem a castanyes. Em posava nerviós i, abans que saltés ell i em pegués, ho feia jo. Un dia li vaig clavar una pallissa i em va denunciar. Però la meva mare va acabar convencent-lo perquè retirés la denúncia». Mentrestant, «per classe ni hi apareixia. Tot suspès».

José, un santanderí de 16 anys i de classe mitjana, segons s'autodefineix, recorda que en els últims mesos arribava al cos a cos amb el pare «gairebé cada vegada» que hi coincidia. «I la meva mare, enmig», afegeix. «Quan em van portar aquí em pensava que era un càstig, que no m'estimaven i es desfeien de mi. Em vaig fugar», prossegueix. Tres mesos després creu que s'equivocava. Recorda que el seu pare «era molt dur, volia educar-me com el seu pare a ell, a hòsties. No em deixava fer gairebé res. El que més em molestava era la seva forma d'expressar-se, encara que tingués raó en moltes coses».

Aspiracions per al futur

Ángela, 17 anys, madrilenya del barri d'Argüelles, fa un mes que és al campus. Forma part del 30% de fills adoptats que hi ha allà. «Viure, sobretot amb la meva mare, era impossible. No em tractava bé. Els insults i tirar i trencar coses de la casa era el pa de cada dia. De vegades hi havia bufetades. A ella i a mi», relata. Recorda que al seu pare també li cridava si li deia alguna cosa que no li agradava, tot i que la relació no era tan tensa perquè sovint li aixecava els càstigs. Només té clar que quan li donin l'alta canviarà d'amics i reprendrà els estudis, que va deixar estancats a quart d'ESO, després de vuit suspensos. «Vull ser fisioterapeuta», es proposa.

Notícies relacionades

La Fiscalia demana 11,5 anys de presó per dues brutals agressions a homosexuals a Calvià

Els 15 minuts més crítics de la missió Artemis: així serà la reentrada de la càpsula amb els astronautes a l’atmosfera terrestre

Lucía, 16 anys, també vol desencallar els seus estudis en un col·legi d'elit de València, del qual moltes vegades no traspassava el llindar. La policia la va detenir diverses vegades. Assegura que vol estudiar Magisteri abans de relatar la seva trajectòria: «Vaig començar a prendre drogues. Anava de festa i ni trucava ni donava explicacions. M'escapava de casa. Les bronques eren molt conflictives amb tots dos. La meva mare un dia va acabar al metge amb un ull fatal».

Quatre mesos després es mostra penedida. «Passava de parlar amb ells, i això no pot ser. Aquí no hi ha capellans ni sermons, però m'he adonat que em portava malament i que m'estimen. Els meus pares també han canviat, ara es preocupen més per mi i són més estrictes. Potser era el que necessitava».