Ricart vagabundeja pel Maresme i la Selva i dorm vora les vies

Amb pas lent, però decidit i constant, carregant a l'esquena la mateixa bossa negra amb què el 29 de novembre va abandonar la presó d'Herrera de la Mancha (Ciudad Real), Miguel Ricart s'allunyava de Barcelona caminant pel voral de la C-31, divendres a la nit. Quan passaven deu o quinze minuts de les onze de la nit, l'home enfilava el tram elevat que travessa la Ronda Litoral i el riu Besòs. Feia fred. Amb una gorra cobrint-li pràcticament el cap, la seva silueta fosca, fantasmal, era intermitentment desvelada pels fars dels cotxes que sortien de Barcelona cap a Badalona i el Maresme. L'únic condemnat pel crim de les tres nenes d'Alcàsser va prosseguir el seu camí fins que, ja de matinada, un responsable de seguretat de l'autopista el va atrapar amb el seu vehicle i li va ordenar que abandonés el voral de la via ràpida. Ricart va deixar l'autopista i va deambular fins a trobar refugi vora les vies del tren, on va dormir bona part del dia d'ahir.

Ahir a la tarda va comprar en una estació del Maresme un bitllet per tornar a Barcelona. Però, completament desorientat, va pujar a un tren que el va portar en direcció contrària, cap a Maçanet de la Selva.

Des que dijous tocades les dues del migdia va arribar a l'estació del Nord de Barcelona en un autocar que el va traslladar des de Còrdova, Ricart ha viscut com un vagabund. Sota l'atenta i sempre discreta vigilància de dos mossos d'Esquadra de paisà que no el perden de vista, l'home va dormir la seva primera nit a l'interior de l'estació. La seva presència va passar desapercebuda entre els nombrosos captaires que al capvespre es reuneixen a l'estació a la recerca d'un recer contra el fred.

ELS TRINITARIS / La resta del dijous, Ricart no es va moure de l'estació. El que per a molts és el dimoni en persona, temia ser reconegut, perseguit i novament rebutjat. Va viatjar des de Còrdova, on havia anat amb la idea de ser acollit per l'orde religiós dels Trinitaris, ja que dos dels seus sacerdots treballen a la presó d'Herrera de la Mancha. Però en aquesta ciutat ningú l'esperava i els capellans li van dir que no s'hi podia quedar. Abatut, es va dirigir de matinada a l'estació d'autobusos de Còrdova, on va comprar un bitllet amb destí a Barcelona.

Fins a la capital catalana va viatjar sol, arraulit sense parlar amb ningú a l'última fila de l'autocar, i acompanyat per dos policies nacionals que el vigilaven a distància i que van alertar els Mossos quan el vehicle va entrar a Catalunya.

Durant aquest primer dia a l'estació del Nord, Ricart va estar arraulit en un banc de l'interior. A penes es va moure. El dia va transcórrer tranquil. En alguns moments semblava que esperava algú. Però no va aparèixer ningú.

Divendres, després de rentar-se als banys públics de l'estació i esmorzar en un bar sense que ningú el reconegués, Ricart va decidir sortir a estirar les cames. Primer va anar fins a una perruqueria regentada per xinesos. Li van afaitar el bigoti amb què se'l va veure abandonar la presó, i es va fer tallar els cabells. L'home sabia que les seves primeres imatges, alliberat de la caputxa, i aconseguides amb una càmera oculta durant els primers dies que va ser a Madrid, ja havien estat emeses i publicades. Per això va intentar canviar d'imatge. Va sortir de la presó amb 400 euros, la primera d'una paga mensual que rebrà durant els 18 mesos vinents.

És difícil reconèixer Ricart. Els 21 anys que ha estat a la presó, han deixat empremta en aquest home de petita estatura i cos menut. Quan va abandonar la presó, anava vestit amb moltes peces de roba, una a sobre d'una altra, per despistar i aparentar més envergadura.

I va poder passar desapercebut. Divendres, després de passar per la perruqueria va passejar fins al centre comercial de les Glòries on va contemplar bocabadat els aparadors. Ningú va reparar en l'aspecte una mica brut i deixat de l'home.

Notícies relacionades

Més de 5.500 estudiants faran aquest dissabte la prova d’aptitud per accedir a graus d’Educació a Catalunya

Tres de cada quatre adolescents han viscut una relació afectivosexual perjudicial

ANGLÉS DESAPAREGUT / Ricart va ingressar a la presó el 1993, i quatre anys després va ser condemnat a 170 pel segrest, violació i assassinat de les tres nenes d'Alcàsser. Antonio Anglés, presumpte autor dels trets, segueix en parador desconegut.

Ricart havia d'haver sortit de la presó el 2011, però se li va aplicar la doctrina Parot, que l'hauria tingut empresonat fins al gener del 2023 si el Tribunal d'Estrasburg no l'hagués tombat. El dia que se li va comunicar la seva excarceració va pensar que era una broma.