«A Catalunya es recicla més que a Espanya i a la UE»

ENRIC HERNÀNDEZ: ¿Quin balanç fan de la campanya 'Envàs, on vas?'

 

ÓSCAR MARTÍN: Molt positiu. Tan sols dos mesos després de la campanya, a les plantes ja vam poder veure que el que ens arribava al contenidor groc havia millorat percentualment d'una manera destacable. Per tant, si s'ha aconseguit que el ciutadà la interioritzi i ha pogut entendre d'una manera senzilla el que hi ha de portar, estem contribuint a l'objectiu final de tot això, que és que el medi ambient tingui beneficis.

E. H.: Per cada punt de millora en la recollida de residus, en aquest cas d'envasos, ¿quin impacte hi ha sobre el compte de resultats?

 

O.M.: Cada vegada que incrementem l'aportació en un quilo de mitjana, estem costejant als municipis 20 milions d'euros. A Espanya, des que vam començar fa 16 anys la recollida selectiva, els ingressos per a aquestes entitats han estat de 3.800 milions. A Catalunya, les empreses que posen en el mercat els envasos han transferit 900 milions d'euros.

 

E. H.: Perquè el lector ho entengui, ¿què és Ecoembes?

 

O. M.: És una companyia sense ànim de lucre a la qual totes les empreses que posen en el mercat els seus productes han de fer una aportació per posar en marxa les infraestructures de reciclatge. A través d'aquest compromís hem aconseguit que Espanya estigui en una taxa d'envasos domèstics del 70,3%. Catalunya està en una taxa del 82,7%.

MAX JIMÉNEZ BOTÍAS : ¿Com es reparteix l'impacte econòmic en tots els agents que intervenen en la gestió dels residus?

 

O. M.: Els ingressos d'Ecoembes han d'anar destinats al 100% -a excepció d'una petita porció del 4% que són despeses d'estructura- a sufragar les infraestructures, la sensibilització, etcètera. El 96% restant dels ingressos ha d'anar destinat a les comunitats locals i a les comunitats autònomes .

 

M. J. B. : Bàsicament per gestionar el sistema.

 

O. M.: Hi ha costos d'infraestructura, com equipaments públics: contenidors. Comptem amb una xarxa de 530.000 contenidors per Espanya, que és una de les més altes d'Europa. Vehicles de recollida, hi ha més de 1.000 camions que estan recollint diàriament els contenidors blaus i grocs. I això es tradueix en un gran nombre de persones que treballen. S'ha de destacar la creació de 42.000 llocs de treball entre directes i indirectes per l'activitat del sistema integrat.

SALVADOR SABRIÀ: ¿S'encarreguen també del control de les empreses perquè compleixin?

 

O. M.: Quan es detecta un frau d'una empresa que no declara tot el que posa en el mercat és la comunitat autònoma qui té la potestat sancionadora. Però el gruix de les inspeccions de frau el porta a terme Ecoembes. A través de les declaracions anuals dels envasadors, dels que posen el producte en el mercat.

ANTONIO MADRIDEJOS: ¿Les empreses paguen a Ecoembes en funció de la quantitat d'envasos que posen en el mercat?

 

O. M.: Tenim una tarifa de punt verd diferenciada per material: tantes tones d'un material pel valor corresponent i se'n fa una declaració anual. Hi estan obligades per llei. Hi ha una directiva de marca d'envasos i, a continuació, una llei d'envasos, que és la que s'encarrega de regular tot aquest camp.

S. S.: ¿Hi ha una coordinació europea?

 

O. M.: La mateixa directiva ens marca a tots els estats membres uns objectius de reciclatge que hem de complir. A més, de tot aquell producte de França, Portugal o de Polònia, per citar exemples, que es comercialitzarà en el mercat espanyol se n'ha de fer una declaració del que es ven aquí.

A. M.: ¿Vostès tenen estimacions de quin percentatge d'empreses no declaren que venen productes envasats o de quin tipus són?

 

O. M.: Estimem que aproximadament el 85% o el 90% del que es posa en el mercat està adherit al sistema de gestió. Sobre l'altre 10%, tenim identificat que correspon a una venda al detall molt important. A petites empresetes que posen en el mercat produccions reduïdes. Les grans empreses i les mitjanes estan en el sistema.

M.J.B.: ¿S'ha de fer alguna cosa amb aquestes empreses que en queden fora?

 

O. M.: Segons la nostra opinió, és fonamental perseguir aquest frau per una qüestió d'equitat i de solidaritat. Els costos de posar en marxa el sistema -450 milions d'euros-, si els portéssim a una base 100, s'haurien de cobrir amb els ingressos del sistema. Si a partir d'aquests ingressos algú no compleix, doncs evidentment els altres han de pagar per ell. Per nosaltres és molt important l'equitat.

 

 S. S.: ¿Hi ha problemes de dispersió de normativa autonòmica?

 

O. M.: El propietari final dels residus és l'ajuntament. Bé és cert que tot això s'integra en una cadena. La potestat municipal i els reglaments que pugui establir una entitat local per posar en marxa els sistemes de recollida selectiva han d'estar d'acord amb una normativa autonòmica i una normativa estatal.

S. S.: ¿Es troben amb comunitats que exigeixin més que d'altres?

 

O. M.: Que s'exigeixi més en els objectius, sí. Però, al final, nosaltres tenim uns objectius com a país que són els que ens marca Europa. Una altra cosa és que hi ha comunitats autònomes

-tenim el cas de Catalunya- que d'alguna manera tenen una inquietud més gran, i que lluny d'estar en aquesta mitjana se situen a Europa com un país líder, entre els cinc primers països, amb una taxa del 82,7%.

S. S.: ¿Com s'explica aquesta diferència?

 

O. M.: El paper del ciutadà és fonamental. Està vist que el ciutadà català té una clara mentalitat de contribuir al medi ambient, perquè ha interioritzat abans aquest missatge i ha decidit portar els seus envasos als contenidors blaus i grocs en més mesura que altres ciutadans. Catalunya en matèria general de medi ambient i de residus va molt al davant d'altres comunitats autònomes i de la Unió Europea.

JOSEP-MARIA URETA: ¿Té por que la llei d'unitat de mercat pugui ser un colador perquè retrocedim en matèria de medi ambient?

 

 O. M.: Comparteixo aquesta preocupació. Estem treballant amb la Federació de Municipis i Províncies i amb les comunitats autònomes per transmetre que no podem perdre el que s'ha guanyat. Hi ha alguns aspectes d'aquesta llei d'unitat de mercat, com el tema del tractament en origen, que estan en contra del lliure mercat. 

 

E. H.: ¿La caiguda del consum per la crisi ha afectat el volum de residus recollits?

 

O. M.: S'ha notat, sens dubte. Les tones que arriben a Ecoembes estan en xifres del 2007 o el 2008. La crisi afecta; però, malgrat que es posa en el mercat menys producte, els ciutadans han interioritzat el missatge de la importància de reciclar i lluny d'haver-se estabilitzat, la taxa de reciclat ha augmentat.

 

S. S.: ¿En quina mesura un reciclatge més eficient pot reduir llocs de treball?

 

O.M.: No és així. El reciclatge crea ocupació. L'activitat del sistema de gestió genera 42.500 llocs de treball entre directes i indirectes. D'aquests, gairebé 10.000 són directes. A Catalunya gairebé 1.800 llocs de treball estan dedicats a la recollida selectiva dels contenidors blau i groc. Cada vegada que creix la taxa de reciclatge creix la taxa d'ocupació.

 

A. M.: ¿Quina perspectiva tenim de compliment de les directives?

 

O. M.: Brussel·les vol una taxa de reciclatge que hauria d'estar en el 50% el 2020. Espanya ja estaria complint avui aquest 50% perquè està en el 70,3%. I Catalunya, en el 82,7%.

 

S. S.: ¿Què li sembla el sistema de dipòsit i devolució d'envasos?

Notícies relacionades

Investiguen tres professores per accedir al mòbil d’un menor

La Generalitat perdona els deutes a dependents amb ajudes per error

 

O. M.: La proposta que hi ha per a Espanya és un sistema marginal i que només vol responsabilitzar-se d'un 9% dels envasos. Hem de donar la solució al 100%. Si, a més a més, per fer-nos càrrec només d'un 9% dels envasos, el cost és de 900 milions d'euros, es pot imaginar que la nostra posició sobre aquesta qüestió és contrària. A Espanya aquest sistema no pot funcionar.