Les raons de la marea escolar

la comunitat educativa espanyola ha desafiat el Govern central per la polèmica llei Wert i les retallades del pressupost del ministeri, que s'ha reduït en més de 6.000 milions en els dos últims cursos. En el cas específic de Catalunya, la protesta es dirigeix també contra les retallades de la Generalitat, pionera en la tisorada escolar. Docents i pares argumenten entre les seves raons l'atac a l'escola pública i les retallades en beques d'estudi, de menjador i de llibres de text. També rebutgen l'increment d'alumnes per aula i la disminució o desaparició dels pro­grames de reforç, que estan empitjorant l'atenció educativa.

CATALUNYA

Càrrega contra la immersió lingüística

Els sindicats i fins i tot col·lectius afins al PP a tot Espanya han criticat la LOMCE per «segregadora», «centralista», «retrògrada» i «invasora de competències». A més a més, a Catalunya aixeca una oposició frontal l'establiment del castellà com a llengua vehicular. Això elimina de fet la immersió lingüística, present a Catalunya des de fa més de 30 anys, ja que a més a més fixa un mínim d'assignatures per impartir en els dos idiomes. També causa indignació que el Govern determini els continguts i les hores lectives de l'assignatura de llengua castellana, que és considerada troncal. El català és relegat a la condició de matèria d'especialitat (al mateix nivell que educació física)

RETALLADA RERE RETALLADA

Menys docents i més alumnes per aula

Les retallades que no cessen són un altre dels motius centrals de mobilització. La Federació d'Ensenyament de CCOO assegura que en aquest curs hi ha 80.000 alumnes més i 25.000 professors menys. CSI-F recalca que els pressupostos de l'Estat en educació s'han reduït el 30,5% (prop de 6.000 milions d'euros menys), fet que ha portat a l'expulsió del sistema de desenes de milers d'interins. Les ofertes d'ocupació fa anys que estan congelades. A més a més de l'augment del nombre d'alumnes per aula i de les hores lectives (25 en Infantil i Primària i 20 en l'ESO), els professors, tant els de la pública com els de la concertada, esgrimeixen la reducció salarial.

MÉS TAXES UNIVERSITÀRIES

Matrícules fins al

68% més cares

La pujada de les taxes universitàries, en contrast amb la baixada de preus d'aquesta època de crisi, ha encès la comunitat universitària. Va ser decretada per Wert encara que les encarregades de donar la cara i fixar els preus són les comunitats autònomes. A Catalunya i la Comunitat de Madrid han pujat el 67% des del 2012, fet que ha portat molts alumnes a la situació de morosos o a desistir de matricular-se. Un estudi de la Federació d'Ensenyament d'UGT alerta de l'abismal diferència de preus: estudiar Medicina a Madrid pot costar 9.100 euros per curs davant els 835 a Galícia.

ENDURIMENT DE BEQUES

Milers de becaris menys i reducció d'ajudes

Una altra poderosa causa de mobilització, la pujada fins a un 6,5 de la nota mitjana per accedir a una beca, va ser decretada per Wert a l'agost. No obstant, l'enduriment dels requisits (elevació de 5 a 5,5) ja va ser iniciat el curs passat. Aquesta mesura ja va produir 25.490 becaris menys, segons xifres oficials del ministeri. El ministre sosté que el 2014 hi haurà als pressupostos 240 milions d'euros més per a beques. L'oposició no s'ho creu i recorda que el curs passat van perdre les ajudes per a llibres de text i material escolar 582.334 nens, fet que suposa un descens del 66%.

REVÀLIDES I RELIGIÓ

Llei imposada

Notícies relacionades

Nous problemes de congelació al vàter de la nau Orion

15 milions de cotxes a Espanya, en risc d’un ciberatac

i sense negociació

També estan sent molt qüestionats i fan de motor de les mobilitzacions aspectes de la llei com la reposició de les revàlides del franquisme; que l'assignatura de Religió compti per a la mitjana, per primera vegada en 20 anys; l'eliminació d'Educació per a la Ciutadania, i la subvenció a la segregació per sexes a les aules. A més a més, els sindicats, fins i tot els conservadors, coincideixen que Wert no ha escoltat les seves propostes, ha fet la llei sense cap mena de negociació i ha posposat l'elaboració de l'esperat i promès estatut docent.