Alerta per la falta d'antibiòtics contra els bacteris resistents

Les dues grans famílies de microbis que causen les infeccions bacterianes més usuals, des de les dermatitis de poca entitat fins als contagis intestinals de màxima gravetat, han adaptat la seva estructura genètica per poder ser capaces de resistir totes les línies d'antibiòtics dissenyats per eliminar-les. L'ús inadequat i repetit d'un antibiòtic propicia que els bacteris tinguin l'oportunitat de modificar-se per resistir aquests fàrmacs, un fenomen, imparable de moment, del qual tornen a alertar els metges que atenen les infeccions als hospitals, que es declaren «desarmats» davant el nombre creixent de processos infecciosos.

«Hi ha malalts afectats per enterobacteris [que són els que viuen i creixen a l'intestí] per als quals ja no tenim antibiòtics eficaços, perquè són resistents a tots els comercialitzats», explica Albert Pahissa, responsable de malalties infeccioses a l'Hospital de la

Vall d'Hebron de Barcelona. En altres ocasions, afegeix, han de recórrer a noves línies antibiòtiques, molt més potents i cares -cita els carbapenems- que, si s'utilitzen en excés, adverteix, progressivament aniran quedant aplacats per la resistència dels bacteris. «A alguns malalts per als quals ja no tenim res els estem tractant amb colimicina, una penicil·lina que es va retirar del mercat als anys 80 per la seva toxicitat», afirma Pahissa.

Notícies relacionades

Prat FP celebra la graduació de la promoció 23-25

L’ús de la IA marca les eleccions dels advocats de BCN

LES DUES FAMÍLIES / La situació ha arribat a extrems de màxima gravetat, segons asseguren els metges, ja que afecta les dues grans famílies bacterianes: la que agrupa els gram positius -l'estafilococ auri que viu a l'epidermis de persones sanes i malaltes, molt perillós si s'endinsa a la sang a causa d'una punxada, una sonda, un catèter o un bisturí- i els gram negatius, entre els quals hi ha la legionel·la i la salmonel·la, que són l'origen d'infeccions intestinals greus i de contagis urinaris de difícil curació. «L'escassetat terapèutica contra els bacteris gram negatius és la preocupació número u en aquests moments als organismes sanitaris de la UE», diu Pahissa. Un 90% de les infeccions urinàries actuals estan causades pel bacteri escherichia coli (un gram negatiu) que en un 10% d'ocasions és resistent a tots els antibiòtics autoritzats. Milers de dones saben que és difícil de curar. Fins a un 26% de les infeccions sanguínies provocades per l'estafilococ auri (un gram positiu) no reaccionen contra la meticil·lina, la penicil·lina que es va dissenyar en contra seu. Espanya es troba en la mitjana europea en aquesta resistència.

Darrere d'aquest preocupant panorama, segons coincideixen els metges, hi ha el baix o nul interès de la indústria farmacèutica per investigar en noves molècules antibiòtiques susceptibles d'acabar amb els bacteris resistents. «La indústria farmacèutica inverteix en el que considera que li donarà grans beneficis, però els antibiòtics solen ser barats», afirma Pahissa.