El 'hiat' del segle XXI

La dècada passada (2001-2010) va ser sense discussió la més càlida des del 1880 i probablement també dels últims 1.400 anys, subratlla l'informe de l'IPCC, però als especialistes en clima no se'ls ha passat per alt una realitat inesperada: les temperatures no solament no han crescut al ritme que els programes de càlcul van preveure anys enrere, sinó que pràcticament s'ha produït una aturada des del 1998. O els models estaven mal programats o no es va tenir en compte algun ingredient. Aquest «hiat», com és conegut, té ara diverses explicacions que poden haver contribuït amb diferent força.

Per començar, no obstant, l'IPCC insisteix que les temperatures actuals no es poden comparar amb un únic any, 1998, que va ser anormalment càlid a causa de la presència d'un Niño molt potent. El fenomen, que té com a manifestació més coneguda un escalfament de l'aigua superficial del Pacífic, no s'ha tornat a repetir des d'aleshores amb la mateixa intensitat. Ahir mateix, Rajendra Pachauri, el president de l'IPCC, va dir que la desacceleració hauria de durar molt més per ser considerada símptoma d'una «nova tendència». I no sembla, segons sosté l'informe, que sigui així.

Fenomen invers

La realitat, prossegueix Francisco Doblas-Reyes, de l'Institut Català de Ciències del Clima (IC3), és que els últims anys han estat presi-

dits justament pel fenomen invers, La Niña, que té un efecte de refredament sobre el clima mundial. «Aquests mecanismes es corresponen amb la variabilitat ­interna del sistema», resumeix Fidel González, climatòleg de la Universitat Complutense. «I avui dia no tenim cap possibilitat de predir amb més d'un any d'antelació si hi ­haurà Niño o Niña», assumeix Doblas.

Notícies relacionades

Treballadors de Puig de les Basses es concentren en suport al director després de la seva renúncia

Influenciadors de Girona denunciats per incitar a la violència contra "moros" a les xarxes socials

Una altra hipòtesi convincent té a veure amb la capacitat de l'oceà profund per absorbir calor, un procés que no s'havia calculat prou. Un dels factors essencials és la intensitat de l'anomenada circulació termohalina, el gran corrent oceànic que transporta calor des de les latituds tropicals fins a les polars. «La circulació seria ara menys ràpida, i això significa que hi ha menys aigua freda submergint-se en les latituds polars i, de mitjana, l'oceà absorbeix més energia i frena l'escalfament», va explicar recentment Virginie Guémas, també de l'IC3.

Finalment, l'informe cita la influència de l'últim cicle solar, amb un mínim de gran intensitat, i el possible efecte dels volcans, amb unes erupcions que redueixen la radiació solar que arriba a terra. «Des del Pinatubo el 1992 no hi ha hagut grans erupcions, però sí una successió de petites en zones tropicals», recorda Doblas. L'investigador insisteix, no obstant, que el mateix IPCC atribueix a aquesta possibilitat «refredadora» un grau discret de confiança.