L'Angelina Jolie catalana va parlar clar

A meitat del mes de maig vaig conèixer una dona d'aquelles que per molts reportatges i històries que un expliqui com a periodista mai oblidarà. Era Ana Estévez. Va obrir la porta del seu pis de la Bonanova amb un somriure i les mans obertes. Estava a punt de sortir de la seva tranquil·la i anònima vida per obra i gràcia, ni més ni menys, que d'Angelina Jolie. L'actriu acabava de confessar al món que s'havia sotmès a una mastectomia preventiva doble per eradicar en la mesura del possible el risc de desenvolupar un càncer de mama, ja que era portadora d'una mutació genètica que dispara l'amenaça. El mateix havia fet l'Ana fa poc, des que el càncer es va colar al seu entorn familiar i va activar totes les alertes, fins a conduir-la a afrontar una amputació tan dràstica i íntima, en què veia un salconduit vital.

Qui escrivia aquesta història no és redactora de Gent, a les pàgines de la qual Jolie apareix sovint, ni de Sanitat, on el càncer és matèria comuna. Però la xarxa de vincles s'estenia i en aquest cas el nexe era la vivència d'aquesta marató de proves, d'aquesta espera, d'aquestes pors, aquests antecedents i aquest equip d'especialistes de l'Hospital de la Vall d'Hebron. Empatia a part, era difícil no entendre aquesta dona de 34 anys i cinc nens petits, aferrada a la vida per ajudar-los a créixer com fos.

L'Ana va desplegar la seva biografia generosament per a+ Periódico, sense pretendre justificar-se. Sense defensar-se davant els que consideren que es tracta d'una mutilació excessiva. No volia passar la vida sotmesa a controls ferris i esperant la mala notícia i va assumir la decisió, juntament amb la seva germana i una cosina, també portadores del BRCA2, «sense dubtar-ho», explicava a aquest diari.

Notícies relacionades

Creix més del 50% el nombre d’universitaris que han de compaginar estudis i treball en només tres anys

Més del 40% d’aspirants a estudiar Magisteri a Catalunya no aproven les proves d’accés

Un seguit d'operacions d'extirpació i substitució amb pròtesis li ha tornat un perfil tan normal com qualsevol dona, i sense cicatrius en un caràcter eminentment optimista. Però sobretot, li ha fet recuperar la confiança en la seva salut.

La mateixa lliga la juguen infinitat de dones, moltes properes al combatiu exèrcit de Princeses Valentes que se cita a Facebook, on algunes trien viure felices però amb la lupa posada periòdicament en el seu risc, i altres escullen la cirurgia. Ahir mateix, ho confessaven: «Em vaig treure els dos pits, ovaris i trompes i estic convençuda que va ser la millor decisió», deia l'Helena després de passar per un tumor. «Per mi va ser alliberador treure'm la mama sana i els ovaris. Era un teixit que no volia a prop meu. M'ho prenc com anar un pas al davant del maleït cranc cabró», va sentenciar l'Esther.