La societat científica Max Planck, premi Príncep d'Astúries de cooperació internacional

La Societat Max Planck per a l'Avenç de la Ciència ha estat guardonada amb el Premi Príncep d'Astúries de Cooperació Internacional 2013, segons ha fet públic aquest dimecres a Oviedo el Jurat encarregat de la seva concessió.

Aquesta candidatura ha estat proposada per Pedro Miguel Echenique, Premi Príncep d'Astúries d'Investigació Científica i Tècnica 1998. La Societat Max Planck per a l'Avenç de la Ciència (Max-Planck-Gesellschaft zur Förderung der Wissenschaften, en alemany) és una xarxa d'instituts de recerca científica fundada a Göttingen (Alemanya) el 1948, com a continuadora de la Societat Kaiser Guillem per a l'Avenç de la Ciència, que havia iniciat la seva tasca el 1911. Nomenada en record del científic alemany que va iniciar la mecànica quàntica, té la seu central actual a Munic.

Compta amb un total de 80 instituts, cinc dels quals a l'estranger: Bibliotheca Hertziana (Roma), The Art History Institute (Florència), The Max Planck Institute for Psycholinguistics (Nijmegen, Països Baixos), Max Planck Florida Institute (EUA) i Max Planck Institute Luxembourg for International European and Regulatory Procedural Law (Luxemburg).

Té, així mateix, una trentena de Max Planck Research Schools per a doctorands (amb un 86,4% d'estrangers) i més de 40 grups d'investigació integrats en universitats i fundacions al voltant del món. La Societat dóna feina a més de 17.000 persones: 5.300 són científics, dels quals el 36,9% són estrangers, igual que el 31,5% dels directors.

Més de 4.000 investigadors

Notícies relacionades

Nous problemes de congelació al vàter de la nau Orion

15 milions de cotxes a Espanya, en risc d’un ciberatac

A més, als seus instituts hi treballen més de 4.000 investigadors joves i visitants de tot el món, cosa que eleva la xifra de treballadors de la Societat a més de 21.500. El president de la Societat Max Planck és el biòleg cel·lular Peter Gruss.

Els centres que integren la xarxa desenvolupen investigació bàsica en benefici de la societat en camps com les ciències naturals, les ciències socials i les humanitats. Generalment es tracta d'investigacions que no s'ajusten a l'estructura organitzativa de les universitats o que necessiten fons extraordinaris i que complementen la feina d'aquestes institucions.