Nova revisió de Magisteri per reduir el fracàs escolar

Alguna cosa està fallant quan, abans fins i tot que es graduï la primera promoció de mestres formats dins del marc de Bolonya, la Generalitat i els degans de les facultats catalanes d'Educació decideixen millorar -o «reformular», com diuen ells- aquests estudis. La formació universitària que reben els futurs docents d'educació infantil i primària, figures clau per combatre el fracàs escolar, segueix qüestionada, malgrat els bons propòsits fets fa quatre anys, quan les universitats van aprovar els plans d'estudis dels graus actuals. L'acord per a la revisió i impuls de la carrera, que presentaran d'aquí unes setmanes, en una compareixença conjunta, els consellers d'Ensenyament, Irene Rigau, i d'Economia i Coneixement, Andreu Mas-Colell, inclou des de millores metodològiques fins a convenis amb un seguit d'escoles perquè els estudiants ampliïn les seves possibilitats de dur a terme pràctiques.

Conscients dels dèficits que hi ha, algunes facultats s'han anticipat i apliquen des de principis de curs mesures per mirar d'augmentar la qualificació dels seus alumnes, abans que la Generalitat els digui com fer-ho. La Universitat de Barcelona (UB) i la de Lleida (UdL) han fixat, per exemple, límits en el nombre de faltes que poden cometre els alumnes en les proves de llengües (en el cas de la UdL, un 50% d'estudiants de primer curs d'infantil han suspès català). A la Universitat Autònoma de Barcelona s'ha optat per combatre el baix nivell d'anglès amb la creació d'un grau impartit en aquesta llengua.

NEGOCIACIÓ DIFÍCIL / L'acord entre Ensenyament, que fa anys que reclama un enduriment de la carrera, i Economia i Coneixement és fruit d'«uns quants mesos de converses, en què també han participat les facultats», confirmen fonts de la secretaria general d'Universitats. La negociació, en tot cas, no ha estat fàcil: Rigau ha hagut de rebaixar algunes exigències inicials (com que els aspirants a ingressar a Magisteri tinguessin com a mínim una nota de 6 en llengües catalana i castellana) i les universitats han hagut d'acceptar que les coses no s'estaven fent del tot bé. «La primera promoció d'estudiants del pla Bolonya ha patit alguns problemes d'ajust», admet Albert Batalla, degà de la facultat de Formació del Professorat de la UB.

La que serà la primera generació de mestres amb quatre anys d'estudis universitaris -en lloc dels tres que van cursar els seus predecessors de Magisteri- «ha rebut una formació generalista àmplia, ha fet més pràctiques que mai, però, en canvi, no se'ls ha preparat prou en les especialitats», admet Batalla. El degà, que reclama més suport de l'Administració «perquè no hi hagi tants professors universitaris en precari i perquè s'habilitin les inst al·lacions necessàries», creu que la clau de la millora passa per estrènyer el contacte amb les escoles. «Això sí, abans d'això, els mateixos col·legis haurien de saber quin futur els espera», va afegir.

Però hi ha més problemes, expliquen professors responsables de formar els futurs mestres. D'entrada, el baix nivell de coneixements amb què els alumnes ingressen a la universitat (encara que això no és exclusiu dels estudiants d'Educació, admeten) i, a continuació, «la falta d'interès i de vocació que mostren molts», denuncien. «Potser també s'haurien de reformular el batxillerat i la selectivitat», suggereix Vicenta González, professora de castellà en Formació del Professorat de la UB.

Notícies relacionades

La jutge del cas Cellex investiga almenys 16 operacions dels marmessors de Pere Mir

¿Quan és el Dia de la Mare 2020? Dates de tots els països

MASSA APROVATS / I és que, fins fa poc, Magisteri estava considerada una carrera assequible i no eren pocs els que l'escollien perquè entenien que el pas per la universitat podia resultar-los raonablement fàcil. La taxa d'aprovats en primer curs respecte al nombre de matriculats és, de mitjana, superior al 80%, segons dades de l'Agència de Qualitat del Sistema Universitari. «Encara és massa alta», critica Glòria Jové, professora de Processos i Contextos Educatius a la UdL.

«Que se la consideri una carrera tan fàcil ha fet mal. En altres països d'Europa, com França o Finlàndia, en canvi, és una carrera que escullen estudiants brillants», lamenten els professors d'Educació. A més a més, una vegada aconseguit el títol, el tòpic diu que els mestres gaudeixen (almenys gaudien abans de les retallades) dels beneficis de la feina segura, un sou acceptable, bon horari laboral i dos mesos de vacances.