Sexe líquid

No parlaré dels líquids que poden existir en les relacions sexuals... ho deixarem per a un altre moment. Vull fer una reflexió més enllà del cos. I és que Zygmunt Bauman, sociòleg polonès, va introduir un concepte que em va semblar apassionant. Ell parla de l'amor líquid com un tipus de relació on la fugacitat i la falta de compromís guanyen cada vegada més terreny.

¿Què significa això? Que ens trobem davant relacions de parella que són fràgils. Relacions que a la mínima que no compleixen unes expectatives mínimes es trenquen. Llavors, em plantejo... ¿pot ser que aquesta propietat també es trobi en el sexe? ¿Podríem parlar de sexe líquid?

Segurament sí. I si em plantejo què seria el sexe líquid, m'imagino un tipus de sexualitat també amb una fragilitat elevada a causa del fet que l'alt nivell d'exigència sobre el rendiment sexual es menja la importància de l'aprenentatge dins de la sexualitat individual i en parella.

¿Què s'exigeix ara a un amant? (i quan dic "amant" em refereixo a aquella persona que entra en el nostre llit, amb qui juguem i mantenim relacions sexuals, no em refereixo a aquell o a aquella amb qui s'és infidel). A un amant se li exigeix que sigui bo o bona ja des del principi. Esperant que la sexualitat sorgeixi de manera espontània i tot vagi perfectament bé. Són moltes les persones que, quan veuen que les primeres relacions sexuals no funcionen del tot bé, es cansen del seu amant o de la seva amant i en busquen un altre o una altra.

Llavors, les relacions sexuals tendiran a ser líquides. Es trencaran si no funciona tot bé des del principi.

Notícies relacionades

Catalunya necessitarà 80.000 places i 26.000 professionals més per atendre en 10 anys el repte de la dependència

Espanya continua registrant nits tropicals en plena tardor: Barcelona, Màlaga i València no baixen dels 20 graus ni a finals d’octubre

També hem convertit en líquid al sexe quan en parlem com si estiguéssim parlant dels èxits aconseguits en una competició. Quan només ens fixem en el rendiment sexual i ens obsessionem de ser grans amants que només tenen en compte el cos per relacionar-se sexualment. Llavors és quan passem a fer gimnàstica sexual. I és fantàstic poder fer aquest tipus de gimnàstica però... quan estem en parella, si el sexe només el concebem com a gimnàstica sexual, li estem donant un valor líquid que no ens permetrà gaudir plenament de totes les possibilitats de la sexualitat. Si només valorem la sexualitat des del punt de vista físic, quan el cos (o la combinació del joc de dos cossos) no sigui com desitgem o no de la resposta que esperem, la frustració pot entrar per la porta i trencar el vincle que unia aquelles dues persones. I llavors es pot entrar en un bucle intentant trobar aquella persona amb qui es tingui una bona connexió sexual sense donar l'oportunitat a aprendre a gaudir i a sentir plaer junts.

Potser perquè la sexualitat funcioni hem de permetre que no sigui fugaç, hem de permetre aprendre a poc a poc junts... però l'espurna hi ha de ser, és clar. I l'espurna... o apareix o no apareix... però no la podem forçar. En canvi el bon sexe es pot aprendre si evitem que es converteixi en líquid...