¿Es pot viure sense sexe?

La societat ens empeny a tenir una sexualitat desenfrenada. Qui té pocs contactes sexuals rep mirades d'estranyesa o de pena. Les enquestes ens diuen que s'han de tenir un número concret de relacions a la setmana per estar dins de la mitjana i no resultar estrany. I molt millor si estem per sobre de la mitjana. Als homes (i també a les dones) els encanta fanfarronejar sobre la nostra sexualitat. Fins al punt que s'ha convertit en un aparador en què mostrem i comentem el que a nosaltres ens convé. I sempre mostrem el millor, evidentment (passi el que passi de portes endins).

Però... ¿i les persones que han decidit voluntàriament que volen viure sense sexe? Existeixen. I es fan dir "asexuals". Fa uns dies vaig sentir un programa de ràdio on una persona que es definia com asexual explicava la seva experiència i la seva vivència de l'asexualitat. I em va resultar molt interessant, encara que em va deixar amb certs interrogants.

La Red para la Educación y la Visibilidad de la Asexualidad (Reva) diu que és asexual "la persona que no experimenta atracció sexual".

La Reva també explica que "l'asexualitat és la falta d'orientació i desig sexuals. Les persones asexuals no senten atracció sexual o física cap a cap altra persona i no senten desig pel plaer sexual."

És possible que hi hagi qui es defineixi com asexual perquè decideixi no tenir contacte sexual perquè no li ve de gust o no li agrada viure la seva sexualitat de manera activa. Encara que, segons Masters & Johnson (que van investigar la resposta sexual humana) els éssers humans responen de manera automàtica davant un estímul sexual. Almenys físicament. Potser una persona asexual no reconegui la seva excitació sexual física (encara que en teoria ha de tenir-la, fruit d'una resposta innata a un estímul sexual) però el que crec que és més important és que potser no discrimini la seva excitació mental, o la rebutgi. O potser no en tingui. Encara que considero que més que no tenir, el que realment li pot passar a una persona asexual és que no li interessi, senzillament.

Cadascú té dret a desitjar i no desitjar el que vulgui

En una societat en què sembla que se'ns empeny a viure la nostra sexualitat confonent llibertat amb llibertinatge (cosa que no és bona), hem de tenir en compte que també hi ha persones que renuncien a la vivència de la seva sexualitat. Cosa que potser em preocupa més, és que algunes de les persones que renuncien a la sexualitat solen renunciar a qualsevol contacte amb un altre ésser humà: abraçades, carícies, etcètera, i això sí que és més alarmant. Els humans no podem sobreviure sense el contacte amb un altre ésser humà. Podem viure sense sexe, però no podem viure sense afectivitat i contacte.

Notícies relacionades

Catalunya necessitarà 80.000 places i 26.000 professionals més per atendre en 10 anys el repte de la dependència

Espanya continua registrant nits tropicals en plena tardor: Barcelona, Màlaga i València no baixen dels 20 graus ni a finals d’octubre

De totes maneres, deixeu-me fer un paral·lelisme: ¿coneixeu algú que no disfrute menjant? ¿Algú que només mengi per necessitat vital? Doncs imagino una persona asexual com algú a qui no l'apassioni menjar i, com podem viure sense sexe tranquil·lament, decideixi no mantenir contacte sexual. Qui no disfruta menjant no pot triar no menjar.

Però si em permeteu, faré una recomanació, ja que és molt millor menjar assaborint cada mossegada i tenir relacions sexuals gaudint de cada moment. Us animo a buscar el que us fa gaudir (en tots els terrenys) perquè si bé és cert que cadascú té dret a desitjar o a no desitjar el que vulgui, ¿no creieu que és molt més divertit viure gaudint que estant en una zona neutra?