Protestes del segle XXI

El catedràtic de Ciència Política de la UAB Joan Subirats va anar a dues manifestacions el ja llunyà cap de setmana del 14 i el 15 de maig del 2011: "El dissabte 14 n'hi va haver una de convocada pels sindicats. Hi van assistir Esquerra i ICV, i alguns membres del PSC a títol individual. Hi havia la clàssica pancarta al capdavant, servei d'ordre. Ningú recorda aquella manifestació. El dia 15, la convocatòria es va fer a les xarxes socials. Hi havia de 8.000 a 10.000 persones i gairebé cap pancarta. N'hi havia una, d'un grup poc conegut: la Plataforma d'Afectats per la Hipoteca (PAH). Totes les altres eren individuals". Subirats parla del dia que va donar nom al 15-M, si bé va ser més per les acampades que van començar, que compartien l'esperit amb aquella protesta de diumenge sense servei d'ordre, ni convocants.

La diferència entre les dues cites la postil·la com a testimoni qualificat el mateix Subirats: "El 14 de maig hi va haver una manifestació de la societat industrial. El 15 hi va haver una manifestació de la societat postindustrial". El professor aprecia un "canvi visual" eloqüent en aquell cap de setmana.

Notícies relacionades

Catalunya protesta contra l'atur, la corrupció i les retallades

Unes 300.000 persones protesten contra l'atur i la corrupció a tot Espanya

¿I al marge de l'aspecte formal, quin és el matís entre les manifestacions industrials i les postindustriales? Respon Subirats: "Abans la gent pensava que la solució d'un problema estava en l'àmbit institucional. Ara considera que els sistemes d'intermediació són el problema". La diferència entre una visió i l'altra, l'explicació final que la protesta hagi mutat és, segons tots els consultats, la crisi, sumada a la possibilitat de canviar les coses mitjançant les xarxes socials, per exemple.

>> Llegiu la informació completa sobre les noves protestes a e-Periódico.