La universitat catalana entra a la llista de les més cares d'Europa

La universitat espanyola, i dins d'aquesta amb la catalana al capdavant, ha ingressat aquest any al club de les més cares d'Europa, un grup que, tret d'excepcions, no s'ha de confondre amb el de les universitats de més prestigi acadèmic. La llista dels estudis superiors més cars d'Europa, amb preus de matrícula que oscil·len entre els 2.000 i els 18.000 euros per curs, la integren, a més a més d'Espanya, països com Turquia, Hongria, Lituània, Eslovènia i el Regne Unit, va indicar ahir Enric ­Tello, catedràtic d'Història Econòmica de la Universitat de Barcelona i autor d'un informe presentat per l'Observatori del Sistema Univer­sitari.

Fins al curs 2011-2012, l'últim sobre el qual la Comissió Europea ha publicat dades oficials, Espanya se situava dins del grup d'universitats amb preus moderats, en què també hi havia Alemanya, Itàlia i França, encara que ja a la franja més alta. «Amb la pujada de taxes d'aquest any, hem entrat en el grup dels sistemes universitaris més cars, un grup molt heterogeni, integrat per països anglosaxons i de l'Est», va explicar Tello.

Amb aquesta situació, la universitat a Espanya ja era el curs passat la novena més cara d'Europa. «Tenint en compte que les taxes a Catalunya eren, al seu torn, les més altes de l'Estat, a l'extrapolar els preus a la resta d'Europa, ens trobem que la universitat catalana quedaria com la tercera més costosa, després del Regne Unit i d'Irlanda», va afegir l'autor de l'estudi, que compara xifres de la Comissió Europea i dades del Ministeri d'Educació. Això pel que fa als graus. Si del que es tracta és de màsters, Catalunya es col·loca en el quart lloc.

Notícies relacionades

L'espectacular poble de conte a només 30 minuts de Vic

El soroll és el contaminant que més afecta els nens: els experts apressen a limitar el trànsit al voltant de les escoles

POLÍTICA DE BEQUES / «El que posen de manifest els informes de la Comissió Europea és que la realitat és molt complexa, que no s'ajusta en absolut al mapa comú a què s'aspira», va assenyalar el catedràtic d'Història. Però dins d'aquesta complexitat de sistemes, sí que se'n pot treure una conclusió: «No és cert, com diuen els partidaris del model anglosaxó, que als països on els alumnes paguen més per anar a la universitat, també hi hagi un sistema de beques més generós», va afirmar.

Lluny d'això, passa el contrari, és a dir que «en termes generals, són els països on els estudis són gratuïts o més barats els que bequen ­percentatges més amplis de la població estudiantil». A Espanya, el 23% dels estudiants universitaris van tenir l'any passat una ajuda. A Catalunya, van ser un 18%, segons el ministeri.