Rècord de desglaç a l'oceà Àrtic

Labanquisaboreal, la capa degelflotant que cobreix l'oceàÀrtic, va batre el cap de setmana passat el rècord d'extensió mínima, segons coincideixen les anàlisis publicades pelCentre del Gel i la Neu dels Estats Units(NSIDC) i elCentre Internacional d'Investigació de l'Àrtic(IARC). Mai des del 1979, quan van començar els mesuraments sistemàtics amb satèl·lit, hi havia hagut tan poc gel i havien estat tan expedites les línies denavegació circumpolar.

Al mínim anual de la banquisa s'hi acostuma a arribar a mitjans del mes de setembre, moment a partir del qual disminueix la insolació, baixen dràsticament les temperatures i es torna a formar gel, i per això les dues institucions no descarten que el procés dedesglaçencara segueixi alguns dies, fins i tot setmanes, i el rècord pugui ser molt pitjor. De fet, l'anterior datava del 24 de setembre del 2007.

En caiguda lliure

Segons les dades gairebé coincidents de l'NSIDC i el IARC, la banquisa boreal (territori amb almenys un 15% de gel) ocupava aquest cap de setmana uns 4,1 milions de quilòmetres quadrats, ja per sota del rècord del 2012, però el desglaç segueix en caiguda lliure i molt possiblement l'extensió mínima s'acabi situant per sota dels 4 milions.

Als anys 80, la banquisa no baixava mai dels 6 milions de quilòmetres quadrats, és a dir, la pèrdua de gel a l'estiu s'acosta al 30% respecte al que passava fa tres dècades. La marca d'aquest any s'ha obtingut espacialment pel gran desglaç observat als mars de Txucki i Sibèria oriental.

Notícies relacionades

"Abans hi veníem de barbacoa; ara vivim aquí"

Les barraques de Montcada pugen un 25% després de dos anys d’oblit

Quan comenci el fred, la banquisa es començarà a recuperar i a l'hivern tornarà a arribar a una extensió similar a la de cada any, però serà només un miratge. Els mesuraments per satèl·lit a l'Àrtic mostren que les temperatures cada vegada més altes impedeixen que el gel tingui el gruix que tenia abans, i per això a l'arribar l'estiu es fragmenta i es fon amb més facilitat.

Lliure per a la navegació

De fet, la setmana passada, el trencaglaç'Xuelong', o 'Drac Vermell', es va convertir en el primer vaixell xinès que arribava a l'Atlàntic, concretament a Islàndia, després de navegar per l'Àrtic rus a través de l'anomenat pas del Nord-est. El líder de l'expedició, Huigen Yang, cap de l'Institut d'Investigació Polar de la Xina, va declarar a l'agència Reuters que esperava que hi hagués molt més gel del que finalment va acabar trobant. El primer ministre rus, Vladímir Putin, va comentar l'any passat que les noves rutes pel nord de Sibèria podrien rivalitzar aviat amb el canal de Suez.