James Cameron viatja en solitari a la fossa marina més profunda

va ser com viatjar «a un altre planeta» i tornar el mateix dia a la superfície de la Terra. «És un lloc lunar, molt desèrtic, molt aïllat». Però no, aquest lloc no està en cap altre planeta. El director de cine James Cameron va navegar ahir fins al punt més profund del globus terrestre, a 11 quilòmetres per sota del nivell del mar, al conegut com a Abisme Challenger, a la fossa de les Marianes, a l'oceà Pacífic. Ja de tornada, Cameron, que als seus 57 anys s'ha convertit en el primer home que realitza en solitari una immersió com aquesta, va oferir un relat impactant de l'experiència. «Un va mirant al voltant, amb un sentiment d'incredulitat, i es pregunta si el fons serà ja allà», va descriure el realitzador canadenc. La gesta no es repetia des del 1960, quan el suís

Jacques Piccard i el nord-americà Don Walsh van fer el mateix.

«És com submergir-se en la foscor, una sensació que cap robot podria descriure», va insistir l'oscaritzat director de Titanic i Avatar. Cameron, que va aprofitar la immersió per gravar unes imatges que seran utilitzades en un documental de National Geographic, ha estat treballant en secret els últims vuit anys en el disseny i la construcció d'un minisubmarí d'11 tones de pes i set metres de longitud, batejat amb el nom de Deep sea Challenge (Repte del Mar Profund).

El batiscaf disposa d'un compartiment d'unes dimensions minúscules -a l'interior del qual es va allotjar el realitzador durant el viatge-, fabricat d'acer i preparat per resistir una pressió d'aproximadament 1.000 atmosferes. La resta de la nau, que té forma de columna arrodonida pels extrems, està feta d'espuma sintàctica, un material compacte compost de microbombolles plenes de gas, tancades individualment, que va donar al submarí capacitat de flotació.

VALOR CIENTÍFIC / A part de càmeres de vídeo i altres aparells tecnològics a l'interior, el giny està equipat amb uns braços robòtics amb els quals ha recollit mostres de pedres i sorra del fons marí, que després seran analitzades pels investigadors. El viatge, que va resultar més ràpid del que inicialment estava previst, va requerir unes dues hores per al descens i a penes 70 minuts per a l'ascensió. «Ha sigut com anar en un torpede en vertical», va dir de broma el canadenc, despres d'emergir, cap a les 2.00 hores (GTM) de dilluns, uns 500 quilòmetres al sud-oest de l'illa nord-americana de Guam.

Notícies relacionades

Què se sap i què no sobre el brot d’hantavirus i els contagis en el creuer ‘MV Hondius’

Més de 60.000 educadores de l'etapa 0-3 estan convocades a una aturada general a tot Espanya

Amb tot, Cameron va voler ressaltar l'interès científic de la seva gesta. Un equip d'investigadors analitzarà les imatges fetes pel realitzador, per tractar d'identificar possibles noves espècies de fauna i flora submarina. La comunitat científica internacional espera amb atenció els resultats de la missió, que ahir va rebre innombrables elogis.

L'expedició, un projecte personal de Cameron, que també es va submergir a l'Atlàntic per veure amb els seus propis ulls en quin estat es troben les restes del transatlàntic Titanic, ha comptat per a això amb el suport científic i pecuniari de la National Geographic i de la firma de rellotges Rolex. «La meva única referència fins ara era precisament la del Titanic, fa 10 o 12 anys, però això només va suposar descendir a 3,6 quilòmetres de profunditat, és a dir una tercera part del viatge que he fet ara», va explicar. «Ja llavors vaig pensar que aquell seria el lloc més profund al qual mai arribaria», va explicar ahir Cameron als periodistes. Evidentment, s'havia equivocat.