Gairebé el 70% dels catalans opinen que els correbous no haurien d'existir, segons una enquesta animalista

El 68% dels catalans opinen que els correbous no haurien d'existir, davant el 25,3% que defensen aquestes festes taurines. Són els resultats més destacats d'unaenquestaencarregada per l'Associació per a la Defensa dels Drets de l'Animal (ADDA) i realitzada amb una mostra de 600 persones de les quatre províncies de Catalunya, 150 de cada una.

El sondeig també revela que el 64,4% de la població de Catalunya no està d'acord amb lallei dels correbous aprovada pel Parlament el 2010, que va blindar aquesta pràctica de forma gairebé simultània a la prohibició de les corrides detoros.El 90,3% dels enquestats consideren injustificat maltractar i provocar patiment a un animal amb motiu d'una festa o una diversió, i el 75,5% creuen que als correbous els animals pateixen i són maltractats.

A l'espera del reglament

Notícies relacionades

Els menús de migdia a BCN van pujar el 8,3% el 2023

El periodisme, afectat per acomiadaments, pèrdues i mentides

L'enquesta s'ha fet pública quan el Govern té previst aprovar aviat elreglament reglamentde la llei dels correbous. Malgrat que el sondeig mostra un notable rebuig ciutadà d'aquestes festes, l'ADDA no en reclama la prohibició. L'entitat s'acontentaria amb una revisió de la llei dels correbous en què participessin les entitats de defensa dels animals, que abans de tramitar el reglament dels correbous s'aprovés el reglament de la llei de protecció dels animals, pendent des del 2003, i que si es tramita el reglament dels correbous aquest sigui més restrictiu que la llei que ha de desplegar i la seva aprovació es faci amb la consulta prèvia amb entitats de protecció dels animals.

En la presentació de l'enquesta, aquest dimarts, els responsables de l'ADDA s'han mostrat contraris a certes modalitats de correbous (en concret albou capllaçat i albou embolat) que consideren cruels, però més "tolerants" amb elsbous al carrer ia la plaça. "No demanem la prohibició perquè fem un esforç per entendre la realitat d'un territori [en referència a les comarques de l'Ebre] on unes tradicions de l'edat mitjana tenen un fort arrelament i valor identitari", han dit.